El foc a les religions
MONTSERRAT | 3 maig 2011La veneració al foc va ser el tret característic de gairebé tots els pobles de l’Antiguitat juntament amb el culte al Sol, de qui no pot fàcilment dissociar, ja que els déus solars de vegades també ho eren del foc. L’acció de rendir culte a aquest element, considerant sagrat en si mateix o bé, representant de alguna divinitat que està present a les religions.
El foc, a més d’il • luminar crema i, al cremar, purifica; com el sol pels seus raigs, el foc simbolitza l’acció fecundant, purificadora i il.luminadora.
Per això els simbolismes de la llum–flama i il.luminar–cremar es troben gairebé sempre junts.
EL FOC AL JUDAISME
A l’Antic Testament el raig és «el foc de Déu» i el foc és mitjà de purificació. Es defineix a Jahvè com un “foc devorador“ i la seva paraula com foc que devora. Jahvè apareix envoltat de foc com a símbol de la seva santedat com a jutge del món, de la seva glòria i el seu poder. el foc representava a la divinitat, bé en sentit positiu (com Jahvè en l’esbarzer cremant) o en sentit negatiu (com les llengües de foc sortides del Arca de l’Aliança que van acabar amb la ciutat de Jericó).
EL FOC AL CRISTIANISME
En els evangelis, el foc és un símbol del judici messiànic en boca de Joan Baptista:“aquest us ve a batejar amb l’Esperit Sant i foc“. No es tracta d’unfoc destructor, sinó d’un foc il.luminador i de l’Esperit Sant.
El ciri pasqual representa Crist ressuscitat, vencedor de les tenebres i de la mort, sol que no s’apaga mai. S’encén amb foc nou, produït en completa foscor, perquè per Pasqua tot es renova: d’ell s’encenen totes les altres llums.
EL FOC A L’ISLAM
En l’Alcorà, l’Infern és anomenat amb la paraula “Nar“: “Foc“, que és una clara representació del que és aquest estat de Càstig i justa retribució de les maldatscomeses pels abusadors.
EL FOC A L’HINDUISME
En la doctrina hindú se li confereix una importància fonamental. Agni és el foc terreny o ordinari, Indra és el foc intermedi o raig i Surya és el foc celeste o sol.
El sacrifici de foc s’ha de realitzar dues vegades al dia, a l’alba i al capvespre. La resta sacrificis del foc es realitzen amb diferents freqüències al llarg de l’any.Com més complicat és el iagñá, menys freqüència. Els més grans només requereixen ser realitzats un cop l’any.
EL Havan és un ritual de foc sagrat que ha estat amb prominència en l’hinduisme i dominant en unes poques antigues cultures i grups religiosos d’una o altra forma. Sacrifici realitzat per el Déu del foc, Agni (un dels cincelements).
Això pot acabar passant per les brases com podeu veure a l‘enllaç.
I ja sabem coses del ritual d’incineració dels morts, unes imatges per recordar:
EL FOC AL BUDISME
Buda substitueix el foc sacrifical l’hinduisme pel foc interior, al mateix temps il luminaciói destrucció de l’embolcall, que coneixement profund.Al Japó és símbol de purificació i regeneració i en l’enllaç tens l’explicació d’un dels seus rituals.