COMERÇ JUST

cafe-comerc-just

Comerç just

El comercio justo es una forma alternativa de comercio promovida por varias organizaciones no gubernamentales , por Naciones Unidas y por movimientos sociales y políticos (como el pacifismo y el ecologismo ) que promueven una relación comercial voluntaria y justa entre productores y consumidores . El comerç just és una forma alternativa de comerç promoguda per diverses organitzacions no governamentals , per Nacions Unides i per moviments socials i polítics (com el pacifisme i el ecologisme ) que promouen una relació comercial voluntària i justa entre productors i consumidors . Los principios que defiende el comercio justo son: Els principis que defensa el comerç just són:

  • Los productores forman parte de cooperativas u organizaciones voluntarias y funcionan democráticamente. Els productors formen part de cooperatives o organitzacions voluntàries i funcionen democràticament.
  • Libre iniciativa y trabajo , en rechazo a los subsidios y ayudas asistenciales (de alli la frase del comercio justo: «Comercio, no ayuda»). Lliure iniciativa i treball , en rebuig als subsidis i ajudes assistencials (d’allí la frase del comerç just: «Comerç, no ajuda”).
  • Rechazo a la explotación infantil . Rebuig a la explotació infantil .
  • Igualdad entre hombres y mujeres. Igualtat entre homes i dones.
  • Se trabaja con dignidad respetando los derechos humanos . Es treballa amb dignitat respectant els drets humans .
  • El precio que se paga a los productores permite condiciones de vida dignas. El preu que es paga als productors permet condicions de vida dignes.
  • Los compradores generalmente pagan por adelantado para evitar que los productores busquen otras formas de financiarse. Els compradors generalment paguen per endavant per evitar que els productors busquin altres formes de finançar.
  • Se valora la calidad y la producción ecológica. Es valora la qualitat i la producció ecològica.
  • Cuidar del medio ambiente Tenir cura del medi ambient
  • Se busca la manera de evitar intermediarios entre productores y consumidores. Es busca la manera d’evitar intermediaris entre productors i consumidors.
  • Se informa a los consumidores acerca del origen del producto. S’informa als consumidors sobre l’origen del producte.
  • El proceso debe ser voluntario, tanto la relación entre productores, distribuidores y consumidores. El procés ha de ser voluntari, tant la relació entre productors, distribuïdors i consumidors.

Es favorable a la libertad de comercio en iguales condiciones es decir abolir las restricciones discriminatorias a productos provenientes de países en desarrollo , desde materia prima a manufacturas o tecnología. És favorable a la llibertat de comerç en les mateixes condicions és a dir abolir les restriccions discriminatòries a productes provinents de països en desenvolupament , des de matèria primera a manufactures o tecnologia. Así se evita la discriminación y el proteccionismo . Així s’evita la discriminació i el proteccionisme . Intenta también evitar las grandes diferencias entre el precio que pagan por un producto los consumidores del primer mundo y el dinero que se les paga a sus productores en el tercer mundo , además de evitar la explotación de los trabajadores. Intenta també evitar les grans diferències entre el preu que paguen per un producte els consumidors del primer món i els diners que se’ls paga als seus productors en el tercer món , a més d’evitar l’explotació dels treballadors. Además, esto contribuye a compensar los efectos de la obsesión consumista por el precio más barato, sin otra consideración, y sus consecuencias: A més, això contribueix a compensar els efectes de l’obsessió consumista pel preu més barat, sense cap altra consideració, i les seves conseqüències:

  • Progresivo deterioro de la calidad y durabilidad de los productos. Progressiu deteriorament de la qualitat i durabilitat dels productes.
  • Explotación de los productores (ver taller de trabajo esclavo ). Explotació dels productors (veure taller de treball esclau ).
  • el precio justo, es decir, que éste no contenga componentes influenciados por intervenciones o subsidios estatales que distorsionan el concepto de comercio justo. el preu just, és a dir, que aquest no contingui components influenciats per intervencions o subsidis estatals que distorsionen el concepte de comerç just. Las distorsiones y consecuentes quejas en el mercado derivadas de los subsidios son elevadas por las partes interesadas a la Organización Mundial del Comercio . Les distorsions i conseqüents queixes en el mercat derivades dels subsidis són elevades per les parts interessades a la Organització Mundial del Comerç .

El comercio justo puede ser considerado una versión humanista del comercio libre , que al igual que este es voluntario entre dos partes, y no tendría lugar si ambas partes no creyeran que iban a salir beneficiadas. El comerç just pot ser considerat una versió humanista del comerç lliure , que igual que aquest és voluntari entre dues parts, i no tindria lloc si ambdues parts no creguessin que anaven a sortir beneficiades.

quart món


Estem acostumats a pensar, a creure, que la pobresa i la misèria són una cosa exclusiva dels països subdesenvolupats, però només cal sortir de casa per veure que no és així. A cada pas que fem ens trobem el dolor, la soledat, la injustícia i la marginació personificades.

El Quart Món es podria definir com la pobresa en els països desenvolupats i tot i que pugui semblar que les paraules ‘Quart Món’ s’acaben d’inventar, descriuen una realitat que no és nova precisament.

El progressiu creixement econòmic que experimenten els països desenvolupats no es veu reflexat en tots els àmbits socials. La distribució desigual de la riquesa en els països del Primer Món va augmentant la distància que separa a les persones riques dels grups més desafavorits i, a mesura que l’economia del món occidental creix, augmenta també la quantitat de persones a les que aquesta riquesa no els hi arriba.

Sectors cada vegada més amplis de la població cauen en la miséria, la marginació i exlusió i només a Europa existeixen més de 40 milions d’exclosos socials. Són persones que ocupen el mateix espai físic, però no el social.

Ancians desamparats

Vídues i mares sense mitjans econòmics

Immigrants

Nens abandonats, explotats o prostituïts

Marginats socials

Persones que exerceixen la prostitució

Persones sense sostre, drogadictes i vagabunds

Minories ètniques

Aquests grups de persones solen tenir vulnerats tots o quasi tots els drets que els correspondria pel simple fet de ser persones o ciutadans, com el dret a la salut, a una vida digna, a la vivenda, etc.

Tenim la pobresa molt a prop de casa i combatir-la hauria de ser un objectiu, un repte per la societat en la que ens trobem. Al nostre costat, pels carrers de la nostra ciutat hi ha moltes persones que semblen ser aparentment invisibles.


LA POBRESA EN EL 3ER MÓN

Causes de la pobresa al 3er món:

– Sistema econòmic internacional injust. Preponderància de l’ordre econòmic sobre el polític.

– Les “colonitzacions” dels països rics sobre els pobres als segles passats s. XVIII , XIX (Àfrica,Àsia…)

– Governs polítics corruptes.

– Agressions mediambientals: desforestació, contaminació.

080905pobreza