Els creients que segueixen l’Alcorà creuen que aquest és una revelació exacta, que és paraula per paraula la revelació de Déu a la humanitat a través de l’últim profeta. I per això, és necessari llegir-lo i estudiar-lo amb tot el rigor possible, per evitar interpretar-lo de forma incorrecta. En l’Alcorà no hi ha res casual, cada lletra ocupa el seu lloc exacte, i per tant cal examinar molt bé la manera com Déu es dirigeix als creients, distingint-hi molt bé les diferents realitats i graus d’obligatorietat, ja que les confusions al respecte són font d’injustícia.
Per exemple, veiem que la manera de prohibir o d’expressar els manaments no és sempre igual, a vegades és una prohibició directa als creients, a vegades és una instrucció o ordre, a vegades és un manament o una prohibició donada directament al Profeta (saws). El moviment reformista de l’islam creu que és Déu mateix qui ha establert aquestes diferències, i per tal cal tenir-les present.
Veiem les següents aleies com a exemple:
(Q. 5:3) [Creients] “Se us prohibeix la carn d’animal mort per causa natural, la sang, la carn de porc […]. Avui us he completat la vostra religió, he culminat la meva benedicció sobre vosaltres i us he acceptat complagut l’islam com a religió. El que es vegi obligat per gana a transgredir… certament Déu és Perdonador i Compassiu”.
(Q. 5:90-91) ¡Oh, creients! Els embriagants, les apostes, els altars [sobre els quals eren degollats els animals com a ofrena per als ídols] i consultar la sort [por exemple] amb fletxes, són una obra immunda del dimoni (xaitan). Allunyeu-vos de tot això, que així tindreu èxit [en aquesta vida i en la pròxima].
El dimoni pretén sembrar entre la gent la discòrdia i l’odi, i apartar-los del record de Déu i la oració servint-se dels embriagants i les apostes. ¿No ho deixareu ja?
(Q. 24:31) [Profeta!] I digues a les creients […] que es cobreixin l’escot amb el jimar [el jimar és qualsevol tela que cobreix una superfície].
(Q. 33:59) “Oh Profeta! Digues a les teves esposes1, a les teves filles i a les dones creients que han de tancar les seves vestidures externes [quan estiguin en públic]: això ajudarà a que siguin reconegudes [com a dones decents] i no siguin importunades. Però [encara així,] ¡Déu certament és indulgent, dispensador de gràcia!”
Si comparem les aleies 5:3 i 5:90 veiem que la manera en què Allâh es dirigeix als creients no és igual. En relació a la carn de porc (aleia 5:3), l’Alcorà fa servir la paraula ‘prohibició’, mentre que en relació als embriagants i el joc (aleia 5:90) utilitza l’expressió imperativa “allunyeu-vos” i la pregunta “no ho deixareu ja”? Cal reflexionar sobre aquesta manera diferent de referir-se als creients. Aquesta reflexió requereix un esforç interpretatiu individual (ijtihad).
Ordres directes / indirectes
Les aleies que fan referència al porc i a cobrir-se l’escot s’expressen també de manera diferent; mentre que la prohibició del porc és clarament una prohibició directa dirigida a tots els creients, en el cas de la vestimenta que ha de tapar la nuesa de la dona o del jimar que ha de cobrir l’escot són prescripcions amb un grau d’obligatorietat menor, ja que en aquest cas la ordre està dirigida al Profeta i no directament als creients. En el cas del porc l’aleia dona una ordre directa als creients: <<Creients, se us prohibeix la carn de porc>>, mentre que en el cas del jimar o de la vestimenta l’aleia comença dient <<Profeta, digues a les dones dels creients…>>. Pels creients saltar-se la prohibició de menjar porc té conseqüències greus, en aquest món i en l’altre, ja que és una ordre que se’ls hi dona directament a ells. Però en canvi l’ordre de cobrir-se cal acotar-la dins l’àmbit d’accions amb un grau d’obligatorietat diferent, menor, ja que, si no, diuen els exegetes del moviment reformista, a Déu no li hauria costat pas donar una ordre directa a les dones creients: <<Dones creients! cobriu-vos…>>, però no ha estat així.
Però, tot i així, el fet que sigui indirectament a través del Profeta, implica que és important, i per això la majoria de dones musulmanes es cobreixen l’escot tal i com diu l’aleia. I cal tenir present també el sentit de l’acció: és per a que se les reconegui i no siguin molestades, diu l’aleia. Recordem que en l’època de la revelació de l’Alcorà les dones eren sovint assetjades per homes que, com diu l’Alcorà, tenien una malaltia al cor.