La guia profètica de la humanitat

Un passatge de l’Alcorà narra el descens del paradís dels primers ésser humans, és a dir, Adam (qui també és el primer profeta) i Hawa (Eva):

Y cuando dijimos a los ángeles: « ¡Prosternaos ante Adán!». Se prosternaron, excepto Iblis. Se negó y fue altivo: era de los infieles. Dijimos: « ¡Adán! ¡Habita con tu esposa en el Jardín y comed de él cuanto y donde queráis, pero no os acerquéis a este árbol! Si no, seréis de los impíos». Pero el Demonio les hizo caer, perdiéndolo, y les sacó del estado en que estaban. Y dijimos: « ¡Descended! Seréis enemigos unos de otros. La tierra será por algún tiempo vuestra morada y lugar de disfrute». Adán recibió palabras de su Señor y Éste se volvió a él. Él es el Indulgente, el Misericordioso. Dijimos: « ¡Descended todos de él! Si, pues, recibís de Mí una dirección, quienes sigan Mi dirección no tendrán que temer y no estarán tristes. [Alcorà 2:34-38].

Diu un hadís que aquest món és la presó del creient i el paradís de l’incrèdul. Però en aquesta situació inferior l’ésser humà rep ajuda. Llegim-ho de nou:

“Vam dir: <<¡Descendiu tots! [del paradís] i si rebeu de Mi una direcció [una guia], els qui la segueixin no hauran de témer i no estaran tristos>>.

El concepte “cicle” o “arbre” profètic de la humanitat”

Aquesta aleia es refereix a la guia profètica que reben totes les comunitats humanes sense excepció. A cada comunitat i moment històric han existit els profetes (nabīy, pl. anbiyā’), missatgers que transmetien noticies del més enllà, del món espiritual ocult a la percepció dels sentits corporals, i ensenyaven un camí, delimitat per marges clars, per a que les persones s’alliberessin de la seva condició inferior i progressessin fins a la condició espiritual superior essencial de l’ésser humà. I gràcies als profetes l’ésser humà adquireix el discerniment, la capacitat de distingir entre el bé i el mal, la justícia i la injustícia.

Cal dir que la figura del profeta avui dia no està gaire de moda, ja que, en paraules del poeta català Miquel Martí i Pol “El venerable racó dels profetes ara l’ocupen mitjans mediàtics”.

Una dita profètica (hadís) informa del nombre exacte de profetes que han passat per la terra en qualitat de guies: cent vint-i-quatre mil. Des del primer, Adam, fins a l’últim, Muḥammad el qual es considera el segell de la profecia (khatam annubuwwa) perquè tanca i segella el cicle, tots formen el que es coneix com a cicle profètic de la humanitat.

I entre tots aquests milers només alguns, a més de profetes, han sigut també el que l’Alcorà designa com a ‘enviats’ (rasūl / pl. rusul), que vol dir que han rebut un Llibre o Escriptura sagrada amb una Llei (šarīʿa). Es diu que Adam i Noè (Nuh) van rebre una Llei, que Ibrahīm (Abraham) va rebre les ‘antigues pàgines’, que Mūsā (Moisès) va rebre la Torà, que Daud (David) va rebre els Salms, que ʿIsa (Jesús) va rebre l’Evangeli, i que Muḥammad (sws) va rebre l’Alcorà.

Al llarg de la història de la humanitat hi ha hagut molts profetes. Un hadiz del profeta Muhammad (saws) xifra en 124.000 el nombre de profetes. Molts profetes són els mateixos en les diferents religions, però canvien de nom. En les tradicions monoteistes es parla de ‘cicle profètic’ de la humanitat. Segons aquest concepte, tots els profetes formen una cadena ben ordenada, cada un arriba en un moment determinat de la història. El primer és Adam i l’últim Muhammad, i entre mig hi ha tots els esmentats en els llibres sagrats (Noè, Abraham, Moisès, Jesús, etc). A l’Alcorà (Qur’an) n’apareixen 25, assenyalats en groc i vermell en la següent imatge (que està penjada al recinte de la mesquita blava o de Sultan Ahmed a Istambul):

BÍBLIA                             ALCORÀ            LLIBRE REVELAT

ADAM                                                    ADAM

NOÈ                                                       NUH

ABRAHAM                                            IBRAHIM                          Les antigues pàgines

ISAAC (fill d’Abraham)                       ISHAQ

ISMAEL  (fill d’Abraham)                   ISMAIL

JACOB / ISRAEL  (fill de Isaac)        YA’QUB / ISRAIL

JOSEP  (fill de Jacob)                          YÛSUF

MOISÈS                                                 MÛSA                                   Torà / Tawrat

AARÓ (germà de Moisès)                   HARÛN

DAVID                                                      DAUD                                   Salms / Zabur

SALOMÓ  (fill de David)                      SULEYMAN

JESÚS  (fill de Maria)                            ‘ISA  fill de Maryam)          Evangeli / Injil

MUHÀMMAD                     Alcorà / Qur’ân

Les prescripcions que aporta cada profeta poden ser substituïdes per la següent revelació. Per exemple, es diu que Jesús era jueu i que va renovar el judaisme, ja que el missatge original de Moisès s’havia corromput, donant naixement així al cristianisme. Jesús, seguint la revelació profètica que havia rebut (l’Evangeli original) va substituir antics comportaments, que ja no servien i que s’havien tornat rígids, per d’altres més adequats al seu temps. Segons aquesta idea, aquesta renovació no és fruit del caprici personal del profeta, sinó de la voluntat del Déu Únic, que és qui envia els profetes amb les seves revelacions. I segons l’última de les religions revelades, l’islam, el cicle profètic ja s’ha tancat amb Muhammad (saws), conegut com el ‘segell de la profecia’, ja que es considera l’últim profeta enviat d’aquesta llarga llista.

La idea de la unitat entre tots els profetes i missatges revelats és, per tant, bàsica. Es diu que, en realitat, totes les religions de la humanitat són una de sola, que es va transformant i perfeccionant amb les successives revelacions a mesura que la humanitat avança. I és que, si analitzem atentament els elements comuns a totes les religions veurem que, en realitat, cap religió anul·la o entra en conflicte amb l’anterior, sino que més aviat la confirma i actualitza.

ACTIVITATS:

L’arbre profètic de la humanitat