La peregrinació o Hajj (5è pilar)

ORIGEN DE LA PEREGRINACIÓ (HAJJ)

La peregrinació (hajj) al recinte de la Kaba, a la ciutat de la Meca (a l’actual Arabia Saudí), és el 5è pilar de l’islam i és un precepte per a tot musulmà que disposi de mitjans materials per a realitzar-la. El hajj té lloc durant el sagrat mes de Duh al-Hijjah, el qual es coneix com el mes de la peregrinació.

La Kaba va ser construida pel profeta Abraham i el seu primer fill Ismael, i es considera el temple d’adoració i peregrinatge més antic de la humanitat. De fet, la tradició musulmana diu que va ser construida per primer cop per Adam i després destruida pel diluvi, i finalment reconstruida de nou per Abraham. Es diu també que la Kaba està situada en l’extrem inferior d’un eix que travessa tots els cels subtils, i que en el pla de cada món celestial hi ha un altre santuari freqüentat pels àngels.

Els antics jueus i d’altres grups religiosos ja hi peregrinaven. La Kaba és així molt més antiga que el Temple de Salomó a Jerusalem, direcció en la qual els creients s’orientaven en les seves oracions abans de l’Alcorà. Amb la revel·lació de l’Alcorà, però, vingué el precepte de canviar la direcció (qibla) de la oració, i ara passava a ser la Kaba de la Meca. Aquest és el motiu pel qual els millons de musulmans d’arreu del món s’orienten cap a la Meca durant la pregària ritual.

Aquest fet simbòlic representa, entre altres coses, el reestabliment del contacte directe amb el profeta Abraham i la tradició monoteista que ell representa. I el fet d’orientar-se cap a un element simbòlic com la Kaba, es diu també que dóna una direcció interior al creient, ja que l’ésser humà, si no s’orienta cap a un focus trascendent, està en realitat, sense ser-ne conscient, sotmès i orientat en moltes direccions disperses. La orientació ritual, per tant, condueix de forma natural l’atenció de la multiplicitat a concentrar-se en la unitat.

Amb el pas del temps, però, el missatge monoteista d’Abraham s’havia corrumput, i el temple de la Kaba s’havia convertit en un santuari dedicat al culte dels més diversos déus i deeses. Temps després, quan el profeta Muhàmmad va conquerir la Meca l’any 630 d.c., va entrar al recinte de la Kaba recitant la següent aleia de l’Alcorà: “Digues també: <<Ja ha vingut la veritat i se n’ha anat la falsedat. La falsedat se n’ha d’anar, ha de desaparèixer!>>”,  i aleshores va destruir els 360 ídols que eren objecte de culte i que s’havien convertit en una mena de negoci, reinstaurant de nou el monoteisme pur d’Abraham.

Un dels rituals principals que es fan durant el peregrinatge és el de donar set voltes al voltant de la Kaaba, ritual que s’anomena ‘tawaf’ i que indica simbòlicament que totes les accions i empreses humanes han de tenir per centre la idea de Déu i la Seva unitat.

Un altre símbol important de la peregrinació a la Kaba de la Meca és el de la germanor de tots els creients, els quals es trobin on es trobin, giren els seus rostres en direcció a aquest mateix punt focal. Resar envers una mateixa direcció té un efecte cohesionador per a la  umma o comunitat de creients, per sobre de fronteres nacionals o ètniques. L’efecte cohesionador d’unes creences i uns ritus compartits (els cinc pilars, la dieta, el tipus d’enterrament, etc.) compacten l’umma tot i la seva diversitat interna.

Diverses aleis de l’Alcorà prescriuen aquest cinquè pilar de l’Islam:

“Y cuando hicimos de la Casa lugar de reunión y de refugio para los hombres. Y: «¡Haced del lugar de Abraham un oratorio!» Y concertamos una alianza con Abraham e Ismael: que purificaran Mi Casa para los que dieran las vueltas, para los que acudieran a hacer un retiro, a inclinarse y a prosternarse.

Y cuando Abraham dijo: « ¡Señor! Haz de ésta una ciudad segura y provee de frutos a su población, a aquéllos que crean en Alá y en el último Día». Dijo: «A quienes no crean, es dejaré que gocen por breve tiempo. Luego. Les arrastraré al castigo del Fuego. ¡Qué mal fin…!»

Y cuando Abraham e Ismael levantaban los cimientos de la Casa: « ¡Señor, acéptanoslo! ¡Tú eres Quien todo lo oye, Quien todo lo sabe! ¡Y haz, Señor, que nos sometamos a Ti, haz de nuestra descendencia una comunidad sumisa a Ti, muéstranos nuestros ritos y vuélvete a nosotros! ¡Tú eres, ciertamente, el Indulgente, el Misericordioso! ¡Señor! ¡Suscita entre ellos a un Enviado de su estirpe que les recite Tus aleyas y les enseñe la Escritura y la Sabiduría les purifique! Tú eres, ciertamente, el Poderoso, el Sabio».

Alcorà, 2:125-129.

“Di: “Dios ha dicho la verdad: seguid pues la religión de Abraham, que se apartó de todo lo falso y no fue de los que atribuyen divinidad a algo distinto de Dios.”

“He aquí que el primer Templo erigido para los hombres fue ciertamente el de Bakkah (la Meca): lugar bendecido y [fuente de] guía para todos los mundos, en donde hay mensajes claros. [Es] el lugar en el que Abraham se situaba; quien entra en él encuentra paz interior. Así, la peregrinación al Templo es un deber impuesto por Dios a todos aquellos que puedan realizarla. Y en cuanto a aquellos que niegan la verdad –ciertamente, Dios puede prescindir de todos los mundos.

Alcorà, 3:95-96

“Y cuando preparamos para Ibrahim el lugar de la Casa: No asocies nada conmigo, purifica Mi casa para los que dan vueltas alrededor de ella y los que rezan en pie, inclinados y postrados. Y llama a la gente a la Peregrinación, que vengan a ti a pie o sobre cualquier montura, que vengan desde cualquier remoto camino. Para que den testimonio de los beneficios que han recibido y mencionen el nombre de Allâh en días determinados sobre los animales de rebaño que les ha proporcionado. Así pues comed de ellos y alimentad al desvalido y al necesitado. Luego que se limpien de la suciedad, que cumplan sus votos y que den las vueltas a la Casa Antigua”.

Alcorà, 26-29.

ELS RITUS QUE ES FAN DURANT LA PEREGRINACIÓ O HAJJ

El següent video explica resumidament què es fa un cop s’arriba a la ciutat sagrada de La Meca durant la peregrinació. Cal recordar que els ritus són actes de culte que promouen canvis interns i la transformació espiritual, i en aquest cas es fan en un lloc altament simbòlic, com és el primer temple de la humanitat, construït per Abraham, representant de la fe pura.