L’escriptura aràbiga o cal·ligrafia islàmica es considera com la més noble de les arts en l’islam, doncs dona forma visible a la paraula revelada de l’Alcorà. Prínceps i princeses s’exercitaren en la còpia del Llibre sagrat en bells caràcters, i els milers de mesquites del món estan ornamentades en el seu interior amb belles caligrafies que inspiren el record de Déu o Al·là. Veiem-ne alguns exemples:
Alhambra de Granada. La cal·ligrafia diu “La gâliba illa Al·lâh”, que vol dir aproximadament “No hi ha victòria sinó en Déu)
El nom del profeta Muhàmmad
El nom d’Alî, el 4rt califa o successor del profeta Muhàmmad, a la gran mesquita de Konya (Turquia)
Cal·ligrafia amb la declaració d’Unitat divina: “Lâ ilâha illallâh Muhamadun rasulullâh” (No hi ha déu sinó Déu i Muhàmmad és el missatger de Déu)
Obra artística amb cal·ligrafia del nom de Déu (Al·lâh) com a vela d’un vaixell, que simbolitza la nau o arca de Noè guiada per Déu. (artista de Kayseri-Turquia)
Cal·ligrafia amb el bell nom de Déu “Al-Badî’u”, l’Innovador, el que crea les diferències entre les coses del món (no hi ha dues coses iguals, ni tant sols dos cristalls de neu o dues empremtes dactilars), com a signe o senyal.