LA NETEJA RITUAL AMB AIGUA (ablució / wudu / abdest)
La pregària ritual ha d’anar sempre precedida d’una ablució ritual amb aigua, que consisteix en rentar-se les mans, la boca i el nas, la cara, els braços fins al colze, humitejar-se el cap i finalment els peus.
És un ritual de purificació amb aigua que és imprescindible fer abans de cada oració ritual, ja que, si no es fa, la oració no es considera vàlida. També s’acostuma a fer abans d’altres rituals (dhikr, recitació de l’Alcorà, etc.). És un ritual de neteja externa que simbolitza una neteja interna, necessaria per entrar en estat de puresa en l’àmbit del sagrat. Hi ha una diferència energètica perceptible entre abans i després de fer-ho.
Els passos detallats són els següents:
- Tenir la intenció en el cor de fer l’ablució purificadora. Es comença dient les frases conegudes com ‘Euzu’ i ‘Basmala’, que són les següents:
“A’udhu billāhi minašayṭan irrajim”
(és una petició de protecció contra la negativitat. Literalment significa: “Em protegeixo del xaitan (dimoni) lapidat”).
“Bismillāhirrahmanirrahim”
(“començo en el nom d’Al·lah (Déu), el Compassiu i el Misericordiós”).
- Rentar-se les mans 3 vegades
- Netejar la boca: agafar aigua amb la mà dreta, glopejar-la i expulsar-la (3 vegades)
4. Netejar-se e
l nas: agafar aigua amb la mà dreta i tirar-la cap a les fosses nasals i expulsar-la (3 vegades)
- 5. Netej
ar-se tota la cara 3 vegades. Es pot agafar aigua amb les dues mans.
6. Rentar-se el
s braços fins als colzes, començant pel braç dret (3 vegades cada braç).
Mullar-se les ma
ns i passar-les pel cabell (1 sola vegada).
- A
l final del moviment anterior s’han de netejar les orelles: l’interior amb el dit índex (o el dit petit) i l’exterior amb la punta del gros.
- Després mulla
r-se el coll desde la nuca amb el dors dels dits de la mà extesos, una sola vegada).
Netejar-se els peus fins els turmells començant pel dret, si es pot també entremig dels dits. Amb una vegada és suficient, però es pot fer tres tal i com ensenya el hadís.
Segons un hadís, si després de la ablució s’usen mitjons de pell no cal rentar-se els peus en cada renovació de la ablució durant les següents 24 hores, sinó que serà suficient amb humitejar-se les mans i passar-les per ambdós peus, per sobre dels mitjons de pell. Algunes escoles jurídiques diuen que en cas de no disposar de mitjons de pell n’hi ha prou que siguin mitjons gruixuts (que no deixin entrar la pols ni la humitat), mentre que d’altres diuen que han de ser de pell per garantir la impermeabilitat).
Per acabar l’ablució es pot dir la frase coneguda com “xahada”, que és la següent:
“Ašḥadu an lā ilāha il·lal·lāhu wa ašhadu anna Muhammadan ‘abdūhu wa rasūluhu”
(“testifico que no hi ha divinitat excepte Al·lāh (Déu), i testifico que Muhammad és el seu servidor i missatger”.)
Si es vol fer més complet, al final del wudu es pot recitar el següent:
Ax-hadu an lā ilāha illallāh wahdahu lā xarīka lahu wa ax-hadu ‘anna Muhammadan ‘abduhu wa Rasuuluhu. Allāhummajʿalnī minattawwabīna wajʿalnī minal-mutaṭahhirīn. Subhānaka Allāhumma wa bihamdika, ax-hadu an lā ilāha illā Anta, Astaghfiruka wa ‘atoobu ‘ilayk.
(Oh Al·lāh, inclou-me entre els arrepentits i els purificats).
Factors que anulen l’ablució:
a. L’expulsió de gasos intestinals.
b. L’orina, encara que sigui molt poca quantitat.
c. La defecació.
d. El son (quan és prou intens com per no aguantar l’equilibri assegut, és a dir, quan un s’adorm estirat, no la simple somnolència assegut).
e. La menstruació i ejaculació (tant si és degut a l’acte sexual com a la pol·lució nocturna, i en aquest cas la neteja ritual ha de ser de tot el cos complet (bany – ghusl).
f. El vòmit i la hemorràgia.
El següent enllaç mostra també els passos i frases a dir: