La pregària de divendres (Jumuʿah en àrab, romanitzat: Salah al-Jumuʿa ) que vol dir: dia de reunió o congregació, és la celebració on, cada divendres, els musulmans assisteixen a una oració especial.
La pregària de divendres reemplaça l’oració diària del migdia (dhuhur). Moltes mesquites a occident la fan en horaris fixos i sovint entre les 12 i les 15 hores. La pregària de divendres és obligatòria per a tots els homes majors d’edat. Sovint la majoria d’edat és marca a partir de la pubertat. Les dones i els infants també hi poden assistir però no és obligatori per a ells. Els malalts i els que estan de viatge tampoc són obligats en aquestes circumstàncies. Els no musulmans també hi poden assistir.
D’acord amb les creences l’oració o pregària de divendres l’ordena Déu a l’Alcorà: Quan es proclami la crida a la pregària el divendres, afanyeu-vos a recordar Allah i deixeu els negocis (i el trànsit): Això seria millor per a vosaltres si ho sabéssiu! (Alcorà 62:9)
Tot i que divendres forma part del cap de setmana, a la majoria dels països de majoria musulmana no es considera que els musulmans no puguin treballar ni anar a escola. El següent verset ressalta aquest fet: I quan acabi l’oració, disperseu-vos per la terra i busqueu la generositat d’Al·lâh, i recordeu molt a Al·lâh, perquè pugueu tenir èxit (Alcorà 62:10).
El divendres és considerat el dia més sant de la setmana. Hi ha narracions en què el profeta Muhàmmad diu: “El millor dia perquè surti el sol és el divendres”; “En un divendres va ser creat Adam”; “El dia del judici passarà en divendres”. També digué: “Les cinc oracions diàries i el Jumu’ah, són una expiació per qualsevol falta que es trobi entre una i la següent, sempre que no cometi sigui una falta greu”.
Desenvolupament de la trobada
La pregaria s’inicia amb un sermó (khutba), seguit de dos cicles de pregària breus (raka). La pregària del divendres comença amb una crida a la pregària, seguida del sermó, i finalitza amb la pregària. Durant el sermó, tothom ha d’escoltar l’imam i no es pot parlar. L’imam s’està dret en un púlpit i la congregació dels fidels s’asseuen al terra per escoltar-lo. Els temes dels sermons són generalment sobre recordatoris espirituals, esdeveniments actuals, qüestions socials i la família. El sermons tenen una durada aproximada d’entre 30 i 45 minuts i la pregària breu entre 5 i 10 minuts.