Que la ciència i la religió ben entesa no són incompatibles sinó que són dues cares de la mateixa moneda, queda demostrat pel fet que la majoria de grans científics que estan a l’origen del neixement de la ciència moderna eren creients. I el mateix podem dir dels grans filòsofs que són a l’origen del pensament filosòfic de la humanitat. Podem veure els següents exemples de grans científics i filòsofs creients:
Entre els científics:
- Linneo (pioner de la botànica i de la zoologia)
- Isaac Newton (considerat “el més gran científic de tots els temps”)
- Leonardo de Vinci
- Copèrnic
- Keppler
- Galileo
- Albert Einstein (considerat el geni més gran de la nostra època), que digué coses com:
“No puc concebir un científic genuï sense una fe profunda. Aquesta situació pot expresar-se per mitjà d’una imatge: la ciència sense religió coixeja”
“La ciència descobreix el llenguatge de Déu”
I entre els filòsofs:
- Pitàgores
- Heràclit
- Sòcrates
- Plató
- Aristòtil
- Descartes
- Hegel
- Kant
Etc…
Totes aquestes grans figures del pensament humà trobaven perfectament compatible usar la raó (científica o filosòfica) i ser alhora creient. Tots ells estudiaren les ciències creient no només en l’existència de Déu sinó també en que tot l’Univers passà a existir com a resultat de la Seva creació. Aquest fet apunta a que la racionalitat, un dels valors de la modernitat, no és contradictòria sinó plenament compatible amb la creença religiosa.