El fiqh és la clau de l’islam, la ‘aqīda és la clau del īmān, el tasawwuf és la clau del ihsān
El fiqh o jurisprudència islàmica és la ciència que a partir de l’Alcorà i la sunna extreu lleis que tenen aplicació pràctica. Les lleis es divideixen en dos tipus:
- Les lleis d’Adoració (Fiqh Al Ibadat): són les normes que regulen la relació entre el creient i Déu, és a dir, les que expliquen els detalls de com s’han de practicar els cinc pilars: com i quan s’ha de resar (salat), com s’ha de fer el dejuni del Ramadà i altres dejunis voluntaris, com i quan es fa la peregrinació (hajj), etc…
- Les lleis civils (Fiqh Almuamalát): Són la resta de normes que trobem a l’Alcorà i a la sunna que no tenen a veure directament amb l’adoració, com per exemple les lleis que regulen l’herència, el matrimoni, l’intercanvi de béns i diners, etc…
La persona que és experta en Fiqh s’anomena Faqih
Al Qiyas es fer una analogia (raonament deductiu) a partir d’alguna regla extreta de l’Alcorà i la Sunna. Per exemple a la Sunna trobem que tota substància embriagant és haram, per tant, lògicament deduïm que la marihuana és haram, ja que és una substància embriagant.
Al Ichma és la sunna dels companys del profeta Muhammad (saws) i també és una de les fonts del Fiqh, especialment la sunna o costum dels quatre primers califes (Abu Bakr, Umar, Uthman i Ali), però també dels savis de les tres primeres generacions, en especial dels quatre imams (Abu Hanifa, Malik, Hanbali i Shafi), els quals donen lloc a les quatre escoles jurídiques dins l’islam.