El calendari lunar ja existia abans de l’arribada de l’últim profeta i del descens de l’Alcorà (Qur’an). Els mesos lunars eren considerats i respectats per totes les tribus aràbiques i no aràbiques que convergien a la Kaaba (Meca) com a centre espiritual Abrahàmic. Va ser però amb l’Hègira quan va començar l’any nº1 del calendari islàmic. L’Hègira és l’emigració que va haver de fer el profeta Muhammad (saws) des de la ciutat de La Meca a la ciutat de Medina, i per això l’hègira dona nom al calendari islàmic, que es coneix amb el nom de calendari Hijri.
Fou el segon successor del Profeta, Umar (r.a.) qui trià la data de l’Hègira (saws) per establir l’any zero del calendari islàmic. En el següent vídeo l’especialista Ahmed Bermejo ho explica bé:
https://youtube.com/shorts/BwL3LzIsisw?si=MPwWdKY1frnUo9ur
El calendari Hijri, basat en la lluna, és diferent del calendari solar, que es basa en el cicle anual de la terra al voltant del sol, i que és el que fem servir en la vida quotidiana als països occidentals i a tot el món. El calendari solar es coneix amb varis noms: calendari gregorià, occidental o cristià.
El calendari Hijri (lunar) s’utilitza sobretot per a la pràctica religiosa: saber en quina lluna s’ha de fer el dejuni, en quina lluna es fa la peregrinació, etc. L’any lunar és cíclic, es va repetint, i s’avança cada any uns deu dies respecte a l’any solar. Els mesos són els següents:
El calendari té una significació còsmica on cada mes té significats clars i dedicats al guiatge espiritual. Els mesos tenen així un sentit pràctic i simbòlic:
Muharram és el mes sagrat d’estar protegit de l’exterior; Safar era el mes per moure’s en el desert interior, per concentrar-se. Rabi Awal; quelcom que surt en el cor, quelcom que surt de la terra i s’instal·la la llavor que es sembra. Jumada: el que comença a créixer per resistir. Jumada al ula: primer mes de la sequera i l’inici del creixement, Jumada at Thaniyya, segon més de la sequedat, el mes de Rajab, quelcom que comença a treure branques; Sha’aban: la divisió de les branques que miren cap el cel, recomanat de fer dejuni, sobretot el dia 15. Ramadan és el mes de la gran calor, de cremar-se, cremar tot el que no és Déu per Amor a Déu. És el moment de l’incandesciència del cor on es tanquen els forats exteriors (boca, orelles) per al dejuni i tot es concentra en el cor. És l’únic mes cesmentat al sagrat Alcorà (Qur’an). La festa de Aid el Fitr, que marca el final del dejuni, és una tornada a l’estat natural, com un nou ésser acabat de nèixer amb la Fitra original. Després és Shawal, Dhul Qui’da i Dhul Hijja, els mesos del repòs abans de la Peregrinació, el Hajj.
Hi ha 4 mesos considerats sagrats, que no es poden violar ni per la guerra, ni pels conflictes: Muharram, Sha’aban, Duh al-Qidah i Duh al-Hijjah.
ACTIVITATS: