Hadiz sobre la intenció (niyya):
La intenció que hi ha darrera de una acció és el que fa que aquesta sigui ètica i moral o que no ho sigui. Un hadís del profeta Muhammad (s.a.w.s.) ho explica:
‘Umar Ibn Al-Jattâb digué: ‘Vaig escoltar el Missatger de Déu (b i p) com digué: Les obres són segons les intencions, i cada persona serà recompensada segons la seva intenció.
Veiem-ne un parell d’exemples pràctics:
Exemple 1:
Ens podem imaginar el cas d’un comerciant que no cobra preus abusius als compradors inexperts. La seva acció, en principi, sembla una acció moral, però no ens precipitem. Ens hem de preguntar quina intenció hi ha darrera de la seva acció. Si el comerciant no cobra preus abusius per assegurar-se així la clientela, la seva acció, aparenta ser moral però en realitat no ho és, perquè el comerciant està mogut únicament pel seu interès personal; la seva acció és només un mitjà, no un fi en si mateixa; i, qui ens assegura que si aquest comerciant tingués el monopoli no cobraria preus abusius? En canvi, si el comerciant no cobra preus abusius no per cap interès personal sinó només perquè és el seu deure, aleshores l’acció és un fi en si mateixa, quelcom que ha de fer-se per si, i aleshores és moral. Aquest exemple el proposa Kant, un filòsof del s. XVIII. Segons Kant, una persona actua moralment quan actua per deure.
Exemple 2:
En un partit de futbol un àrbrit comprat pita un penalti injust. El jugador que ha de xutar la falta tira la pilota fora expressament. La seva acció és moral? Ho sembla, però no ens precipitem. Si ho fa perquè creu que és injust i no vol guanyar fent trampes, serà moral. Però si ho fa només per a que tothom parli bé d’ell i fer-se ‘famós’, aleshores la seva acció no serà moral tot i que ho sembli.