L’almoina ritual (az-zakat) és el tercer pilar de l’Islam.
La paraula ‘zakat‘ és de la mateixa arrel que la paraula ‘tazkiyya‘, la qual té dos significats: ‘Purificació‘ i ‘Augmentar d’estatura‘.
El Zakat té a veure per tant amb la idea de purificació, en aquest cas aplicada a la pròpia riquesa. Per això es coneix també com ‘Impost de purificació‘: es purifica la riquesa per a que pugui créixer de forma sana i justa (d’aquí el símbol de la poda de la imatge superior).
L’Alcorà diu en vàries aleies que una part de la pròpìa riquesa no és nostra, sinó que és dret del pobre.
“I dels seus béns, hi havia una part que era dret del pobre i de l’indigent” (Alcorà, 51:19).
“I de les seves riqueses donen un dret corresponent al pobre i l’indigent” (Alcorà, 70:24-25).
El zakat consisteix en donar un 2’5% (1 part de cada 40) de les pròpies riqueses als pobres o necessitats. L’almoina ritual és un precepte per a tot musulmà. Es considera que donar aquesta petita part dels béns personals purifica la resta del capital i ingressos de l’individu.
Altres aleies de l’Alcorà es refereixen a aquesta obligació del creient i annuncien la bona nova de les recompenses per complir amb aquest pilar de l’Islam:
“Y sed constantes en la oración y pagad el impuesto de purificación; pues, todo el bien que hagáis como adelanto para vosotros mismos, lo encontraréis junto a Dios: ciertamente, Dios ve todo lo que hacéis.
Alcorà, 2:110.
“A los que den y a las que den con generosidad y Le hagan a Allah un hermoso préstamo, éste les será multiplicado y tendrán una generosa recompensa”.
Alcorà, 57:18.
“Gastad de la provisión que os damos antes de que le llegue la muerte a cualquiera de vosotros y diga: ¡Señor mío! Si me dieras un poco más de plazo, podría dar con generosidad y ser de los rectos”.
Alcorà, 63:10.
“Quien posea con holgura, que gaste de acuerdo a su holgura; y a quien se le haya dado una provisión restringida, que gaste de acuerdo a lo que Allah le haya dado. Allah no le impone a nadie sino en la medida de lo que le da. Allah da facilidad después de la dificultad”.
Alcorà, 65:7.
L’Alcorà, però, igual que ho fa la Bíblia, censura aquells que donen almoina només per quedar bé i per a ser ben vistos entre la gent, o esperant rebre quelcom a canvi:
“Perquè Al·lah, Déu, no estima gens el qui va sempre tot ple d’orgull i egoisme, els qui són avars, els qui es gasten les propietats per a ser vistos per tota la gent, sense creure mai en Déu, Al·lah, ni en l’últim día, del judici final.
Alcorà, 4:36-37.
“Así pues, al que dé con sinceridad, sea temeroso y crea en la verdad de lo más Hermoso, le haremos propicia la facilidad. Pero al que sea tacaño, se considere autosuficiente y niegue la verdad de lo más Hermoso, le haremos propicia la dificultad. Y de nada le servirán sus riquezas cuando haya perecido. Y será librado de él quien se guarde y dé su riqueza para purificarse, no para que nadie tenga un favor que pagarle sino buscando la faz de su Señor, el Altísimo. Y por cierto que quedará satisfecho”.
Alcorà, 92:5-21.
La sadaqa o almoina voluntària
https://aboutislam.net/es/4-beneficios-de-dar-caridad-que-no-habrias-imaginado/