Segons l’Alcorà el món és ple de signes (miraculosos) que apunten a la presència i poder d’Allâh (Déu). Un signe (âya) és com un senyal que s’ha d’interpretar, i l’ésser humà ha de fer aquest esforç d’interpretació. Podem trobar els signes divins en tres llocs: En l’univers o la natura, en les pròpies persones i en els llibres sagrats.
L’Alcorà parla en vàries aleies dels signes, per exemple:
En la creació dels cels i de la terra i en la successió de la nit i del dia hi ha, certament, signes per als dotats d’intel·lecte.
Alcorà, 3:190 ( http://tanzil.net/#3:190 )
Les mostraremos Nuestros signos en los horizontes y en sus propias personas, hasta que se les haga evidente que es la verdad.
Alcorà, 41:53
Entre el
s exemples de signes a la natura trobem, per exemple, el fet que en el món no hi hagi dues realitats completament idèntiques (dos cristalls de neu, dues cares de persona, dues empremtes dactilars…). La ciència ja ha demostrat que no hi ha dues coses completament iguals, com els cristalls de neu (molt semblants entre sí però diferents en detall). I que les empremtes dactilars de cada persona siguin totes diferents permet que sigui el mètode d’identificació de persones més utilitzat a tot el món. Com és possible això? Com pot ser que no hi hagi dues coses idèntiques? Si els materialistes tinguessin raó i tot fos fruit de la casualitat, de l’atzar, ja s’haurien produit dos cristalls o dues empremptes dactilars exactament iguals, però no és el cas. Aquest ‘miracle’ natural s’explica amb un dels atributs divins: “L’Innovador” (al-Badi’): Allâh, en tant que Innovador, és qui introdueix constantment un aspecte innovador en tota la creació com a ‘signe’ per a la humanitat. Cada cristall o empremta nou és creat una mica diferent que tots els anteriors.
La següent aleia parla d’aquesta similitud i diferència entre coses semblants:
Y Él es Quien hace que caiga agua del cielo. Con ella hacemos surgir todo tipo de plantas y de ahí hacemos aparecer verdor del que sacamos la mies. Y de la palmera, cuando echa sus brotes, hacemos que salgan racimos de dátiles apretados. Y jardines de vides, olivos y granados, semejantes y distintos. Observad sus frutos cuando fructifican y maduran. En verdad, en eso hay signos para los que creen.
Alcorà, 6:99
(Escolta l’aleia al següent enllaç: http://tanzil.net/#6:99)
La funció dels signes és d’una banda augmentar el coneixement essencial i de l’altra generar una actitud de temor reverent:
Es un Libro bendito, que te hemos hecho descender, para que mediten sus signos y para que recuerden los que saben reconocer lo esencial (Alcorà 38:29)
Y no enviamos Nuestros signos sino para infundir temor (Alcorà, 17:59)
Aquest temor té la funció de despertar la consciència i protegir la persona del seu propi egoisme i males accions. El temor a Déu en realitat protegeix l’Amor a allò més Bell i més elevat. Per això es diu a l’Alcorà que els més injustos són els qui neguen els signes divins, i aquesta actitud de negació genera conseqüències perjudicials:
Y quienes nieguen la verdad de Nuestros signos, por haberse salido del camino, serán alcanzados por el castigo (Alcorà, 6:49)
El concepte de Llei científica
L’acció divina en el món apareix d’una forma constant, a la que anomenem Llei. Així, segons la perspectiva de l’Alcorà les lleis científiques són les “sunnatallah”, que vol dir ‘el costum de Déu’. Déu actua en tot l’univers constantment, d’una manera invariable que apareix com a Llei, creant i recreant constantment tots els fenòmens. L’Alcorà, per tant, no desmenteix la ciència, sinó que la posa en el lloc i la funció original que li correspon, que és, en paraules de Einstein “descobrir el llenguatge de Déu”.
Per exemple l’aleia següent parla del dia i de la nit, de la vida i de la mort com a efectes d’aquesta acció constant:
Di: «¡Oh, Alá, Dueño del dominio! Tú das el dominio a quien quieres y se lo retiras a quien quieres, exaltas a quien quieres y humillas a quien quieres. En Tu mano está el bien. Eres omnipotente. Tú haces que la noche entre en el día y que el día entre en la noche. Tú sacas al vivo del muerto y al muerto del vivo. Tú provees sin medida a quien quieres».
Alcorà 3:26-27.
(Escolta l’aleia al següent enllaç: http://tanzil.net/#3:26 )