Els alumnes de 6è, durant aquest tercer trimestre hem fet la lectura del clàsic llibre d’Antoine de Saint-Exupéry el “El Petit Príncep”.
Durant aquesta lectura vam aprendre que malgrat l’aparent aspecte infantil que mostra aquest conte, pel seu llenguatge i pel seu contingut el converteixen en una obra que pot ser també per a les persones grans; malgrat només l’entendran de veritat aquelles que siguin capaces de veure “bens a través de les caixes”. També vam aprendre que “les persones grans no entenen mai res”, que “només els nens saben el que busquen”, que “l’essencial és invisible als ulls” i que tots tenim un Petit Príncep a dins nostre.
Al final del llibre, l’autor, ens mostra el paisatge on va veure per últim cop el seu petit amic i ens demana que ens hi fixem bé i que “si aleshores un nen se us acosta, si riu, si té els cabells d’or, si no respon quan li feu preguntes, ja endevinareu qui és. Sigueu amables! No em deixeu així de trist: escriviu-me dient que ha tornat. El trobo tant a faltar, aquell nen que vaig ser”.
És per aquest motiu que nosaltres l’hem escrit dient-li que ens hem trobat amb el nostre Petit Príncep; amb el seu Petit Príncep. Cadascú ha fet la seva carta de forma particular. I el resultat l’hem compartit al mur del passadís de l’escola. En aquestes imatges hi teniu el resultat.
També us compartim un parell d’enllaços interessants relacionats amb el nostre estimat Petit Príncep.
http://elpetitprincep.info/
http://elracodelsnens.blogspot.com.es/2012/11/la-mort-del-petit-princep-un-nen-gran.html
Bon estiu!!!