Un cop finalitzat el projecte durant aquest curs 2013/2014, crec que es un bon moment per fer balanç i escriure el que ha estat el projecte en primera persona. Fins ara no havia volgut escriure, donant el protagonisme exclusiu als alumnes i mestres que han acompanyat el camí però tampoc trobava just no posar el meu granet de sorra.
El projecte Relaciona’t i Creix o la idea de crear un projecte com aquest va néixer fa uns anys, exactament al 2012. A partir d’ aquí, va passar poc més d’ un any, per tal de desenvolupar els possibles eixos d’ una activitat com aquesta. Durant el passat estiu, va ser la direcció de l’ escola Joaquima de Vedruna qui va decidir donar llum verda i viabilitat a aquesta idea.
Evidentment, hi havia molta feina per fer, s’ havia de redactar un projecte sòlid i ferm amb el qual anar a trucar la porta de l’ escola El Pi. Teníem moltes esperances i, per tant, la resposta va ser tant positiva que tots vam engrescar-nos a fer-lo viure ja durant aquest curs .
A partir d’ aquí, hi ha hagut una gran feina de coordinació, de gestió d’ horaris, etc. per tal de donar cabuda. Cal agrair la bona predisposició de tots els agents implicats: alumnes, famílies, mestres, etc. per tal de fer que es pogués dur a terme com s’ ha realitzat.
També agrair la col·laboració desinteressada de la Lurdes Martínez i en Josep Rota, membres del grup de recerca en psicomotricitat de l’ UAB que m’ han escoltat pacientment i han ajudat a definir les bases més practiques del projecte.
Un cop passada aquesta primera fase, cal parlar del que ha suposat, per mi també, el Relaciona’t. He de reconèixer que he passat molts nervis, que cada sessió l’ he afrontada amb un nus a l’ estomac sense saber què passaria o si els nens i nenes gaudirien d’ allò que havíem preparat.
També puc dir que, tal i com han dit altres companys i amics que han viscut el projecte, les emocions han sobrevolat cadascuna de les sessions i això ultrapassa qualsevol nervi, neguit o por.
Cal agrair la implicació dels nens de les dues escoles. Estic molt content de com aquests quasi adolescents ens han fet creure en allò que fèiem, ens han demostrat que ens equivocàvem confiant en ells, que gaudien el projecte i els agradava. Espero que tots vosaltres, els que ho heu viscut, marxeu amb algun bon moment dintre de la vostra motxilla.
No puc deixar tampoc sense comentar la figura de les mestres que han acompanyat el projecte. Més enllà de les meves companyes Pilar i Ester, que s’ han cregut el projecte des del primer moment i l’ han acompanyat amb la mateixa il·lusió que jo, he de parlar de la Jana, la Marta i la Rosa. Heu fet molt fàcil la feina, heu acompanyat, heu cregut, us heu buidat. En definitiva, heu ajudat a donar llum i color al projecte i això, parla molt clarament de l’ estima que teniu cap a la feina que feu, que és molta. Ha sigut genial entrar dintre del vostre dia a dia i compartir classe amb vosaltres. Fins ara, sempre havia valorat moltíssim la feina que fèieu els professionals del Pi però ara que he viscut en primera persona el vostre dia a dia, encara la valoro més, si cap.
En definitiva, gràcies a tots els que heu donat vida al Relaciona’t. Gràcies als que han confiat, als que han acompanyat i als que continuen deixant que aquest somni continuï amb vida, molta vida.
Ens veiem al proper Relaciona’t.
Carlos
