Més enllà dels comentaris de les sessions que els alumnes han anat fent, obrim aquest espai on volem que tothom que vulgui, pugui donar la seva opinió sobre el projecte.
Creiem que cal tenir aquest espai de reflexió per tal de millorar tot allò que estigui a les nostres mans.
Gràcies!
Bravo por la persona que tuvo la idea y también por todos los que han colaborado en realizar este estupendo proyecto.
…que fantastico es el mundo cuando ves que existe gente con buenas intenciones.
Bé, ara que l’experiència dels nois i noies de sisè A amb els companys de la classe del Tren de l’escola el Pi arriba al final (de moment), m’agradaria explicar la meva visió com a tutora que juntament amb la Rosa, la Jana, la Marta , l’Aida i el Carles he tingut el plaer de viure durant vuit meravelloses setmanes.
Moltes setmanes quan tornàvem a la nostra escola al migdia des del Pi els altres professors em preguntaven :- com ha anat? … la meva resposta ha estat sempre la mateixa : – és un regal poder anar-hi, poder observar com aprenen plegats els alumnes de les dues escoles , i essent una mica egoista també dir quin aprenentatge interior tan enriquidor estan vivint els “meus/nostres” alumnes.
La veritat que aquesta ha estat la resposta que deia als meus companys professors totes les setmanes menys la primera. Després de la primera sessió em va ser impossible expressar amb paraules el que sentia com a mestra i com a persona. Vaig haver de mostrar les fotos (per a mi el meu segon llenguatge) que havia fet per poder aconseguir començar a verbalitzar amb paraules el que havia viscut, el que havia sentit.
Però no he escrit aquest comentari- carta per parlar de mí. Volia parlar del que s’ha viscut després de cada sessió fora de la classe del Tren perquè tothom (tant les educadores del Pi, del Joaquima de Vedruna , com sobretot els pares i familiars del Pepe, la Mònica, la Laia , l’Andrea , el Carlos , la Nerea i de tots els nois i noies de 6èA) ho coneguin.
Per casualitat tenim la sessió de tutoria setmanal el mateix dimecres a la
tarda ,pel que ha estat fàcil deixar una estona pel comentari de la sessió del matí ,dels sentiments viscuts… En aquests moments els nois i noies de sisè (aquests pre-adolescents que a vegades ens fan enfadar perquè no estudien prou, xerrant massa, s’enfaden per coses sense importància…) parlaven amb el cor a la mà. Argumentaven sensacions i sentiments tan íntims que potser ni un adult explicaríem en gran grup, en diverses ocasions verbalitzaven que el que havien sentit aquell dia era la primera vegada que ho sentien… Alguns ho han posat per escrit i altres s’ho han guardat per ells (opció molt respectable) però el que importa és el que els ha quedat. Jo no sóc ningú per repetir ni explicar el que han dit els nostres alumnes però si puc recordar el que alguns han escrit en els seus comentaris en el bloc. Els recordeu? “…el que he viscut és simplement increïble…”, “… no sabria explicar els meus sentiments perquè potser em quedaria curta…”, “… ha estat la millor experiència dels meus anys de vida…jo al•lucino…”, “…m’han fet sentir feliç…”, “…aquests nois parlen l’idioma del somriure…”.
Segur que els nois i noies de sisè B que ara iniciaran l’experiència viuran igual o més les emocions que han viscut ja els seus companys de nivell. Igualment la seva tutora Esther gaudirà de tot el que he tingut la gran sort de viure.
Només em queda donar les gràcies a les direccions de les dues escoles per permetre que aquests projecte es fes realitat , a la Rosa (de qui hem aprés tant i que ens ha tractat des del primer dia com si ens conegués de sempre), la Marta (sempre tan pendent de tothom), la Jana (una fisio amb una gran facilitat per aconseguir fer-nos relaxar) i sobretot el Carles per haver tingut aquesta meravellosa iniciativa i haver-nos inclòs als alumnes i tutores de sisè… Però sobretot sobretot GRÀCIES a tots els nois i noies de sisè A que ens han demostrat que són unes gran persones i GRÀCIES Laia, Carlos, Andrea, Pepe Mònica, i Nerea . Us puc assegurar que us tornarem a venir a veure per compartir més jocs i experiències.
Llegint cada sessió i veient els somriures veiem com aquesta activitat ha arribat a fons, no en el temps,… sinó en el cor. Tots hem après a ser més persona. Ja tinc ganes que l’any vinent seguim fent aquesta activitat i que els meus alumnes gaudeixin com els que ho han fet aquest any… i tant contents que ens ho comenten als altres. Tots podem compartir… els sentiments no tenen fronteres.
Després de llegir tots els comentaris (quina emoció) ens costa posar alguna cosa. Però vinga…
Aquestes 8 sessions que hem compartit amb els alumnes i professional de l’escola Vedruna hem pugut veure i viure moltes experiències.
Els nervis i incerteses dels primers dies, l’anar gaudint amb tots vosaltres, veure la cara de satisfacció dels nostres alumnes quan al matí els hi deiem “Avui és dimecres, vénen els del Vedruna”, anar a treballar pensant que bé avui és dimecres…
Mica en mica hem anat gaudint veient com es creaven vincles entre ells, responent a diferents preguntes, estant pendents de les petites emocions , veient com els hi agradava i reclamaven ser agafats pels alumnes del Vedruna que cada cop estaven més implicats…
Aquest projecte el vam començar amb molta il·lusió que enlloc d’anar minvant ha anat creixent.
Ja tenim ganes de conèixer el proper grup.
Donar les gràcies a la Pilar per fer-nos veure les coses desde un altre angle i per endolcir-nos el seu arreveure.
I al Carles i l’Aida per aconseguir fer realitat aquesta gran idea.
Jana, Rosa i Marta
FELICITATS!!!!!! Heu creat un projecte increible. El que he pogut llegir, tant a les sessions com als comentaris, en fan recordar els sentiments i vivències de la meva etapa a La Pineda. Realment és molt difícil descriure-ho amb paraules i per aixó m’han maravellat les paraules que han fet servir nens i nenes d’11 i 12 anys! És realment increible!!! ENHORABONA CARLOS, AIDA… i tots els que heu fet possible aquesta magnífica experiència!!!
Els alumnes de la classe del Tren també us han volgut fer un comentari. Cliqueu l’enllaç. http://elpitren13-14.blogspot.com.es/
Els nens i nenes del pi no parlen però amb el seu somriure ho deien tot 🙂 . Ens ho vam passar molt bé i a la segona sesio em vaig posar molt contenta perquè la Laia va tocar-me el peu. Vaig sentir-me sentir molt especial en aquell moment. Us trobem molt a faltar .Espero-ho tornar a veure un altre vegada : Laia, Andrea,Carlos,Pepe,Monica,Nerea. 🙂 :).
Hola a tots i totes! És emocionant veure com les interaccions i els vincles que sorgeixen a cada una de les sessions, ens acosten una miqueta més a una realitat propera i poc coneguda per la majoria, que és l’ intercanvi d’ experiències comunes, que de ben segur ens ajudaran a créixer i a omplir d’ emocions noves el nostre dia dia. Només puc agrair poder formar part d’aquesta activitat rica en tots els seus matissos.
M’ha agradat molt realitzar jocs amb els nois i noies del PI . Ha sigut molt divertit i molt impressionant . Si hem diguessin d’anar, jo tornaria.
Ha sigut una experiència molt bonica .
M’ha agradat molt fer aquesta activitat amb els nois i noies del PI. M’ho
vaig passat molt be ,quan vam jugar al pati , i quan vam fer les relaxacions al final de cada classe . Ha sigut una expèriencia molt divertida
Vivir esta experiencia es algo alucinante. Nunca pensé que seria tan fácil relacionarse con estos niños. Sin duda, ha sido fascinante jugar con nuestros nuevos amigos. Me huviera gustado que nunca se hubieran acabado nuestras 4 sesiones con ellos.
Ha sigut una experiència impressionant i molt divertida, les mestres son molt agradables, Només donar les gràcies per aquestes 4 sessions tan especials♥
Jo no he anat però els que si han anat m’han dit que ha estat una experiència molt bonica. Tinc moltes ganes d’anar al Pi i conèixer als nois i noies de la classe del tren. 🙂
Hola, Sóc en Guillem i estic encantat del nou projecte del Relaxiona´t i Creix. Jo ja he anat dues vegades i encara segueixo amb les ganes de tornar la propera setmana. Doneu-li records a la Mònica, La Nerea, El Pepe, El Carlos, l’ Andrea i a la Laia que no la he pogut veure perquè estava malalta.
Hola soc l’Adria,encara no he anat a l’escola del pi i he vista las meus companys tienen un molts bons comentaris.Y estic molt intusiasmat pero anar al pi.
Ja falta molt poc perquè un altre grup vagi al PI, estic desesperat :).
Que be demà torno altre vegada allà i tinc ganes de tornar-los a veure. Adrià se com et sents, jo ja he estat tres dies i no em vull anar d’ allà :).
Que activitat farem demà ?, tinc ganes de saber-ho…
El dimecres passat no vam poder anar alla perquè per culpa de l’ aire van caure arbres. Espero que demà pugui anar.
Hola soc el erik. Avui ha estat la primera sessió i m’no he passat molt be.Els alumnes del PI eren molt amables I divertits. M’ha agradat molt l’estona que he compartit amb ells i ja tinc ganes per anar la següent setmana. Adeu
Estic esperant que sigui demà per anar al pi
Tothom desitja poder anar demà ja,ja,ja,ja , això ja se sap .
He viscut el projecte “Relaciona’t i creix” amb la visita a El Pi, amb els alumnes de sisè i mestres. És realment viure des de l’entrada un clima i un respecte i una il·lusió per compartir les activitats i el temps que passen junts. Els somriures donen voltes per allà, perquè miris on miris tothom té posat el somriure. És compartir l’activitat, i realment tothom se’n beneficia, és de debò compartir. I també és una fantàstica manera de créixer, no només els alumnes, sinó que tothom que pot compartir aquest projecte també creix, tingui l’edat que tingui. Que es pugui fer per molts anys.
Una abraçada a tothom.
Joan.
Jo ja he anat al Pi i cada vegada que vaig em sento més alegre , perquè m’agrada veure que juguen encara que li costi però ho intenten com la Mònica que es posa com una boleta.
Després de dos cursos de tenir el privilegi de compartir amb els alumnes de la classe del tren de l’escola el Pi i els de sisè del nostre centre em segueixo sorprenent dia a dia. Cada grup , a cada sessió ens fa sentir tendresa, emoció, alegria.. Cada dia veiem com tots creixeu com a persona i (per què no?) nosaltres com a educadors.
Després de dos cursos segueixo sense saber com explicar als altres professors què sentim, què vivim. Només ho puc expressar amb fotos.
Moltes gràcies nois i noies de sisè, moltes gràcies nois i noies del la classe del tren!!!!
Pilar Coma
Sóc la Carla, i ami ja se m’han acabat les 5 sessions i només dir que jo tinc una cosina amb problemes i el més important de aquest nens es que amb un somriure to transmeten tot“La força no prové de la capacitat física, prové d’ una voluntat indomable.” Us trobaré a faltar…. Nerea,Laia,Andrea,Monica,Anouar,Pepe, Carlos recuperat un peto….
Jo volia comentar que les 5 session ja se m’han acabat, us trobare molt a faltar ja que a cada sessió,em treieu un somriure d’orella a orella, dessitjo més que mai tornar a veure els vostres somriures i estar temps amb vosaltres. Ara toca a l’altre classe que s’ ho passin molt bé i que aprofitin les 5 sessions.
Hem anat al Pi i o hem pasat molt be,jo veig a la Mònica conduin la seva silla i hem quedu boca oberta,lo millor de tot es la esperiencia de beure contents als nens amb un somrriure i hem fa molt contenta,!me lo e pasat pero molt,molt be¡
Hem anat al Pi i ho hem passat molt bé,jo veig a la Mònica conduint la seva cadira i hem vaig quedar boca oberta,lo millor de tot es la experiència de veure contents als nens amb un somriure i hem fa molt contenta,!me lo e passat però molt,molt bé¡
Jo entenc molt bé a aquests nens del Pi, perquè jo tinc una cosina així que es diu Chari,també tenia una altra que es deia Paula,a la meva cosina Paula no li vaig conèixer ,està en el cel abans de que jo vaig néixer,però la Chari es una dona molt simpàtica,i sempre està con una somriure a la boca ,l’estimo molt a les dos.
Dons bé, em trobo en una situació extranya perquè ens vam veure el dimecres amb els nens del pi, i estem a dijous i se’m fa una sensació rara, no poder estar amb vosaltres.
Jo sóc una persona que m’agrada molt parlar ,perquè sóc molt xerraire, però la primera vegada que vaig anar al pi va ser… una sensació que no es pot expressar amb paraules!!
Vosaltres sabeu…. que es quan arribes del cole que tens un mal dia o tens molts examens o simplement estas estressat? Doncs les ganes que tenia de tranquilitat quan no havia anat al pi em vaig adonar que estava completament equivocada, que no tenia ganas de estar tranquil.la, ni molt menys, eren ganes de estar amb ells.
Tens varies sensacions que et transmeten ells que cap persona del món ens la podría transmetre.
La primera sensasció que trobo es quan arribem a la porta i diem el vedruna. Les portes s’obren de par en par i quan hem passat tots es tanquen ràpidament. Sembla que no vulguin que marxem!
També em va transmetre molt les relaxacins que feia la Jana. Jo vaig voler fer una relaxació semblant amb la meva mare i… Jana que sàpigues que ets única , les explicacions estupendes que ens feia la Rosa i les classes que ens feia la Marta eren especials.
Per mi anar al pi és com anar al paradís, m’encanten aquests somriures que feu quan arribem a classe, m’encnta que el temps es detingui, m’encanta aquestes rialles de guanyar, de perdre, de superar, d’ apendre, és a dir, de tot. Quan em toqueu el cabell encara que de vegades alguns que altres cabells s’acaben arrencant de la facilitat que teniu, de moure la cadira que sembla que tingueu el carnet de conduir fas unes maniobres Mònica… no las faig ni jo, de transmetre una resposta amb la vostra mirada, d’agradarte tant la grua eh Pepe ara cap a baix! Ara cap dalt!, de les mirades del Carlos semblaven que las frases que volia dir-nos les passes als ulls, de les esperes que ens feia l’Anouar.
Que tot és diferent però igual. En definitiva, el que volia dir és que gràcies a tots vosaltres que em feu veure la vida d’una manera diferent i que la paraula exacta per a vosaltres és FELICITAT.
Bueno jo només dir que jo no he anat encara perquè estic en el segon grup. Quan acabi les 5 sesions comentaré el que a mi m’ha semblat.
Jo el dia de la presentació quan ens vam conèixer em va agradar moltíssim saber que tots som igual que només ens canvien les nostres diferències, és molt bó saber que aquets nois i noies que estan amb dificultats com, per exemple, paralisis celebral poden fer milions de coses son com un més de tots nosaltres.
Que només veure que aquets nois son feliços i que amb un agradable somriure se’ls il·lumina la cara .
Per sort a mi ja em queden dues setmanas per anar-hi i que quan acabi les 5 sessions tornaré a comentar i diré el que a mi m’ha agradat i com ha sigut la meva experiència.
Es una experiència inoblidable, jo estic gaudint les 5 sessions de 5 he fet 3, 2 setmanes per desconnectar i passar-ho molt bé, i que més puc dir la Mònica super espavilada, el Pepe super graciós, la Laia sempre te una somriure, el Carlos et contagia el seu somriure, l’ Andrea s’ho passa super bé i el Anhoar és un crack en l’esport de la boccia.
Gracies Carles per dona aquesta oportunitat a nens com nosaltres que no estem acostumats a sentir aquesta sensació, de veritat gracies.
JOAN DOMINGUEZ 6A.
Aquestes 4 setmanes ho he passat molt bé, desitjo que els meus amics i companys ho passin com jo. Gracies per haver-me deixat aquest curs anar al PI i poder gaudir i compartir dimecres a dimecres un bon somriure amb ells.
Aquests dies han sigut genials és una experiencia fantastica.
em fa pena que només em quedi una sesió.
Aquests dies , han sigut fantastics .
Quan arribes allà i t’estan esperant amb aquella cara d’emoció …et sents d’una manera que no es té paraules per expressar-ho , encara que tinguin aquests problemes sembla que no els tenen perquè sempre ,sempre estan somrient i es nota que s’ho pasen bé amb nosaltres igual que nosaltres amb ells.
Gràcies per aquests moments, US ESTIMEM!!!!!!
Paula, Andrea y Lara queremos agradeceros el detalle q habéis tenido con Andrea, nos ha emocionado muchísimo
Un abrazo muy grande de nuestra parte para todas y en especial de Andrea Muakkk
Hola , com ja sabeu sóc l’ Africa de l A. Jo ja he anat al PI i m’ha encantat , m’ he adonat que nosaltres de vegades ens enfadem per coses tontes, hi ha vegades també ho som i llavors en el PI m’he adonat de com és la vida en realitat. Només us volia dir GRÀCIES. En primer lloc pel motiu d’abans i perquè mai havia estat tan FELIÇ i l’últim dia no em volia anar d’allà . També GRÀCIES a les persones que els acompanyen!! MONICA: Ets una noia fantàstica ens fas somriure i quan fas la boleta ens encantes T’ESTIMO MOLT!! PEPE:Tu i la teva grua mai us separareu , ets una persona genial T’ESTIMO MOLT!! CARLOS: Bueno Carlos que puc dir de tu dons…… hem compartit algun que altre secret misteriós que mai diré a ningú i que sàpigues que T’ESTIMO MOLT!! LAIA:Ets preciosa i la teva forma d’expressar-te m’encanta. T’ESTIMO MOLT!! ANDREA:Ets una noia guapíssima i el teu somriure m’encanta em fas molt feliç T’ESTIMO MOLT!! ANOUAR: Ets un noi que m’identifico molt en tu perquè ets un noi molt nerviós i jo també sóc una mica així llavors T’ESTIMO MOLT!! NEREA:Ets uma noia molt bonica i graciosa per la teva forma de ser T’ESTIMO MOLT!! I ara venen les professores de la classe del TREN . MARTA , ROSA , JANA , LES TRES SOU UNES PERSONES FANTÀSTIQUES I VALEU MOLT. SOU MOLT BONES PERSONES SEMPRE A TOTS I A TOTES US PORTARÉ EN EL MEU COR VAGUI ON VAGI SEMPRE PER SEMPRE .I COM MOLT BÉ DIEU EL PROJECTE RELACIONA’T I CREIX CADA VEGADA QUE VAIG CREIXO MÉS I EM RELACIONO MÉS. US ESTIMO MOLTÍSSIM AH! I NO L’OBLIDEU QUE SOU ELS MILLORS TOTS !!!!
FINS UNA ALTRA PERQUÈ UNA ADÉU NO SERIA VERITAT OS ESTIMO!!!.
AMB MOLT D’ AMOR, AFRICA.
Completament dacord amb tu, i gracies tambe a tu per el teu amor.
Fins aviat
Aquest primer dia al pi, a sigut fantàstic. La primera impressió et donen una mica de pena però desprès, hem vist que són com nosaltres, i m’ha agradat molt. La meva experiència és fantàstica. Solament porto un dia allà i estic desitjant quedar-me molt de temps, i m’agradaria anar a l’ESO i aquí, cada dia. És una nova experiència, i molt interessant, t’ajuda a descobrir com es viu a aquest món i a aprendre l’altre costat de les coses, que no tot és de color de roses i sinó t’agrada (que aquest no es el cas), també has de saber-ho perquè sinó, vius una mentida, perquè darrere de les coses bones també hi ha dolentes, i El Pi, és una cosa molt bona, i opino que es una experiència fonamental. A la vida, has de veure tots els diferents punts de vista de les coses, i això et fa pensar i reflexionar molt. Aquesta experiència et marca i se’t queda a la ment com un record molt positiu a la vida.
Hola!!jo estic anant ara durant aquestes cinc setmanes,però…vull dir-vos que la primera sessió que vam fer va ser espectacular!!igual que l’altre que hem fet!aquest projecte m’està fent sentir moltes emocions i em fa veure que perquè ells o altres nens tinguin discapacitats,tots som iguals,juguem igual,riem igual,gaudim igual i sentim igual, amb cada cosa i acte que fem…crec que no sóc l’única que sento això i vull donar-vos les gràcies de tot cor a els nens del pi,de la classe del tren i a totes les famílies d’aquests nens!!
GRÀCIES PER TOT!!!
Bueno, què dir, …
Jo Ja he anat dos cursos al PI hi han sigut una experiència inoblidable.
Veure aquella tranquil·litat i també els seus somriure ha sigut….
Gracies ANDREA , LAIA ,PEPE , MÒNICA , CARLOS , ANOUAR. per aquelles sessions tan divertides.
I que dir de les monitores JANA , ROSA , MARTA. sou unes monitores increïbles….
I que dir dels pares dels nens i nenes… sou uns pares increïbles i heu de estar orgullosos d’ ells.
A mi ja se m’ han acabat les sessions fa dues o tres setmanes i us trobo a faltar i dir que el altre grup s’ho passi molt bé i que gaudeixi les cinc sessions com jo i com els altres grups.
US TROBARÉ HA FALTAR UN PETO MOLT FORT A TOTHOM I GRACIES PER LES 5 SESSIONS.
Fins aviat,espero veure’s aviat.
És una experiència, increïble et treuen un somriure, d’orella a orella és impressionant veure el bé que està preparat tot i l’adaptat a aquests nens que molts se’ls veuen pel carrer i els miren amb cara de pobrets i en aquest projecte es veuen les dues cares.
Tenen sentiments, i una mirada ho diu tot en aquest projecte.
Gràcies a aquesta idea dels dos centres tinc una experiència inoblidable
la setmana que ve escric més a fons perquè ja hauré acabat
Fins aviat
M’ha agradat molt aquesta experiència ha estat inoblidable no sabia que podien parlar a la seva manera que alguns menjaven diferent que d’altres caminaven. La primera vegada la reacció és molt bonica . Alguns parlen amb un petit llibret que enganxen etiquetes. Les 6 seccions han estat molt divertides
La meva sensació es d’alegria… A mi agradat molt les 6 sessions que hem fet tots perquè es com una sensació meravellosa. Al principi em costava una mica relacionar-me però al final ja no em costava res. Jo espero que podem anar un altre cop.
M’ha agradat molt aquesta experiència ha estat inoblidable no sabia que podien parlar a la seva manera que alguns menjaven diferent que d’altres caminaven. La primera vegada la reacció és molt bonica . Alguns parlen amb un petit llibret que enganxen etiquetes. Les 6 seccions han estat molt divertides. Espero torna una altra vegada
Hola sóc la Mariam de 6è A mai havia pensat que aniria
a una escola de paràlisis cerebral com aquesta escola tan bonica .
He viscut uns moments agradables m´encanta
haver viscut experiències en aquestes 6 sessions, tan de bo poguéssim anar-hi més de
6 sessions, podríem anar tot el curs.
ÈS LA MILLOR ESCOLA DE PARÀLISIS CEREBRAL DEL MÓN!!!!
Aquestes sessions compartides amb el nens del pi que tenen paràlisis cerebral han estat de les millors. Al principi costava apropar-se a ells però una vegada ja portaven varies sessions jo em vaig anar acostant mes a ells. Son unes sessions inoblidables i no es poden comparar amb res, son uns nens amb unes capacitats increïbles. Quan arribes per primera vegada al pi penses que no pots fer res amb ells (jocs…) però quan et poses amb ells et dones compte de que estabes equivocada i allà es com deia la pilar (el temps satura) jo per el que he viscut amb aquest nens he de dir que es inoblidable. Es una pena haver de marxar i no tornar a veurels perquè son tantes coses compartides amb ells que ja s’han acabat i res mes a dir de aquesta experiència plena d’alegria.
Hola sóc la Mariam de 6è A mai havia pensat que aniria
a una escola de paràlisis cerebral com aquesta escola tan bonica .
He viscut uns moments agradables m´encanta
haver viscut experiències en aquestes 6 sessions, tan de bo poguéssim anar-hi més de
6 sessions, podríem anar tot el curs.
ÈS LA MILLOR ESCOLA DE PARÀLISIS CEREBRAL DEL MÓN!!!!
Aquesta experiència ha estat molt bonica.
Al principi pensava : que eren moltes sessions però ara dic que son molt poques, pensava que seria molt complicat comunicar-nos però no em ha costat tant com jo pensava, també pensava que no podíem jugar ha moltes coses per les cadires de rodes.
A mi la sessió que mes m’ha agradat ha estat la del cor, perquè vaig riure molt.
Per mi el PI es una experiencia inolvidable, he après que tots som iguals, et treuen un somriure molt gran també et donen una alegria quan et veuen.
Quan estas a classe veus una tranquilitat i quan surts tot va mes a poc a poc.
Ya he acabat el PI m’agradat molt vull anar un altra vegada.
GRACIES PER AQUESTES 6 SESSIONS. 🙂
M’ha encantat viure una experiència així espero que això no s’acabi perquè els alumnes menors de l’escola ho puguin viure ,el camí no importa per poder arribar a veure’ls ,gràcies per tot :SANDRA, ABDE, ANOUAR, MARINA i SERGIO i… professores encantadores
El PI a estat una experiència inoblidable ho recomano que es faci cada any que es pugui fer això . M’agradaria que aquesta experiència fos més llarga perquè a partir de la 2 sessió vaig anar creant una relació d’ amistat amb el Sergio i cada vegada que veig al Sergio, els 2 posem un somriure .
M’agrada veure quan el Sergio està content i diu : PEPE.
GRÀCIES PER AQUESTA GRAN EXPERIÈNCIA. 😉
M’ha agradat molt,quan anàvem per aquell camí,sempre pensava que valia la pena per veure a aquells nens i aquella escola tan peculiar.
Aquells nens acabarien sent els nostres amics!!!!!!!!!!
La primera sessió va ser genial,sobretot la relaxació.
La segona la vaig gaudir jugant amb tothom.
La tercera vam anar a la placa vella i el meu grup va quedar el primer.
La quarta va venir la Mònica i vam jugar a un joc paralímpic.
La cinquena vam fer una sessió relacionada amb el cor.
La sisena vam anar a fora de la classe i vam utilitzar el paracaigudes.
Aquesta activitat