La tercera sessió ha estat marcada per un tret diferenciador: l’ espai. Aprofitant que el temps acompanyava, hem pogut realitzar les diferents activitats al porxo del pati.
Tenint en compte que la sessió d’ avui anava destinada al joc de la boccia, hem fet un primer joc per practicar llançament: les bitlles humanes.
Hem format dos equips per tal de tenir llançadors i bitlles. La partida ha estat molt emocionant, guanyat un dels equips per pocs llançaments de diferència.
La segona activitat ha estat una partida adaptada de boccia. La Marta juntament amb la Mònica ens han explicat el funcionament d’ aquest esport paralímpic. Hem pogut fer una partida real amb la canaleta i aprendre la normativa bàsica de l’ esport.
Per tancar la sessió, hem fet una estona de valoració i comentaris abans d’ acomiadar-nos.
Quina alegria demostren tots aquests nois i noies ! Tan els de l’escola del PI com la del Vedruna !
Cada vegada que entro aquesta pagina web , em venen com molts records , també pel carrer per tota arreu . Però bé no he escrit això per parlar de mi si no lo que veig , en cada sessió des de aquí , algunes sessions no tenen imatges però ja me les imagino . Torno a repetir , això us caviarà la vida totalment , la manera de veure les coses , de gaudir cada moment i sobretot ser mes optimista a la vida . A mi me la va canviar . Es lo que deien nosaltres que es com descobrir un NOU PLANETA . A mi em va fer que tingues mes confiança en mi mateixa ,a part , de una part mes que em va oferir fer .
Avui m’ he trobat a la Ester i li he dit , dona’m una abraçada que avui estic molt contenta , jo abans no era així ni molt menys . Anava sempre amb pensant que suspendré un examen (sobretot d’angles ) o si no que el digen ells ja….. .
Jo també el que aprés vivint el RELACIONA’T I CREIX i també mirant el blog , es que no hi ha ningú perfecte , que mai penses que aquella persona pot ser tant important per tu , que mai la olvidaràs a la teva vida . La veritat es que la gent sempre diu que aquest mon es difícil es clar que ho es però mireu la part positiva, del errors s’aprenen , jo a sisè vaig aprendre molt dels erros . Aquella classe esta plena d’emocions , sentiments , bronques ( per no haver estudiat ) , de llàgrimes , de sofriment , de voluntat etc… .
També cal dir que aquest mon esta ple de persones amb moltíssima voluntat que han lluitat per fer feliç a mes gent , i demostrar que no tot es dolent . Cadascú es te que apreciar com es un treu un 10 a un examen de mates però un altre al examen de Castella i entre nosaltres ens ensenyen coses mútuament . NO SOM PERFECTES !!!
NINGÚ ES PERFECTE !! ENS TENIM QUE APRECIAR A NOSALTRES MATEIXOS I ALS DELS NOSTRE ENTORN !!!
Jo ara penso , que jo abans no era ni molt menys així no pensa aquestes coses , sempre m’enfadava amb tothom que no valia la pena DELS ERROS S’APRENEN , i no em conformava amb lo que tenia no m’ apreciava a mi mateixa . Mira als altres i veia jo he tret un 5 i ell un 10 i m’enfadava amb mi mateixa o no era veritat ?
Jo ara tret un 5 i penso esta bé però el pròxim examen vull un 6 i així fins arribar a un 10 o un 8 , però que es vegi l’esforç .
MOLTS PETONS A TOTHOM , RECORDS I GAUDIR !!!
Bé , que puc dir ! Jo soc molt tímida i es la primera vegada que escric alguna cosa sobre el PI . Jo no soc com l’Ana que , no se com ho fa, que mostra els sentiments amb una facilitat .
A mi em va emocionar molt quan vaig arribar , l’ Ana i jo estàvem molt nervioses per no fer-lis mal , però després vaig veure que al cap de 5 minuts l’ Ana ja no estava nerviosa . Jo encara estava nerviosa , però la PILAR i el CARLES i els PROFES DEL PI ens van dir que no passava res si els tocàvem . Llavors jo vaig anar a tocar-los tot i que tenia una mica de por. Jo al PI l’estimo molt i com diu l’Ana que no se’ns oblidarà mai a la nostra vida . Jo vaig gaudir molt i m’ ho vaig passar de “Meravella” .
Només puc dir: Gracies PILAR ESTER CARLES ROSA MARTA JANA I AL PI.