GRUP L’ HEURA. SESSIÓ 3
Bon dia! Tercera sessió del grup L’ HEURA. Avui hem fet la tercera sessió del grup HEURA. Era una sessió on tot anava lligat a un conte motor: L’ AVENTURA AL BOSC DE CAN BONVILAR. Tot el grup tenia una sèrie de pistes que havíem d’ anar seguint per completar les diferents proves per arribar a una cova on trobaríem un tresor amagat.
Així doncs, ens hem preparat i ens hem equipat per començar l’ aventura, hem fet els grups de tres o quatre alumnes i ens hem disposat a fer la primera prova. En aquesta primera prova, havíem de conduir les cadires dels nostres companys de grup a través d’ una sèrie de pins tot fent zig-zag sense xocar.
Més endavant, hem llegit la segona i la tercera prova. Havíem de desplaçar-nos per una sèrie de camins estrets per on no passaven les cadires de rodes dels companys de la classe del Tren, motiu pel qual, hem hagut de baixar als nostres companys a terra i acompanyar-los arrossegant-los pel camí amb una tela per poder anar ràpid. D’ aquesta manera hem arribat a l’ entrada de la cova. Allà, ens esperava una gruta que feia baixada i que ens portaria a la galeria principal. Un cop arribats a l’ entrada, ens hem tret les sabates i ens hem llençat per la rampa fins arribar a la galeria, il·luminada per una llum ultraviolada i pels tubs de llum de colors que duien alguns membres dels grups.
El següent pas ha estat estirar-nos a terra i llegir la darrera explicació del conte. La nota deia que el major tresor que tenim al nostre voltant és el Parc Natural de Sant Llorenç. A partir d’ aquest moment, un vídeo ha il·luminat el sostre de la cova i una música acompanyava les imatges de diferents indrets que podem trobar ben a prop de casa nostra.
Un cop ha finalitzat el vídeo, la Jana ens ha fet la relaxació, portant la nostra imaginació un espai natural meravellós on podíem respirar aire fresc i oblidar-nos de tot.
Un cop hem tornat d’ aquesta relaxació, ha estat el moment de fer valoració i ajudar als nostres companys a tornar a les seves cadires. Hem pogut comprovar com cada company de grup necessita d’ una atenció individualitzada per poder seure a la seva cadira així com per poder-se desplaçar cap a la classe.
La propera setmana serà la darrera sessió.
Estem preparats!!
Avui ha estat la penúltima sessió al Pi . Voldria destacar que durant aquestes tres sessions els nens i nenes del Pi m’han fet sentir feliç, “viu” i que probablement han sigut unes de les hores més divertides i interessants dels meus onze anys de vida.
Tots aquest nens i nenes, per explicar-ho d’alguna manera, parlen l’ idioma del somriure i quan els fas sentir bé i veus la seva cara amb un somriure d’orella a orella ets sent ple. Un somriure a les seves cares no significa l’absència de problemes si no la capacitat de ser feliç per sobre d’ells.
M’ENCANTA !!!!
Soc la mare de ANDREA una nena de la classe del Tren
Agraeixo les vostres paraules i m’emocionen moltíssim
No sabeu lo contenta q va Andrea els dimecres al cole i quan a casa li ensenyem el vostre bloc
Gracies per tot nois i noies!!!!
Jo volia dir que hem vaig oblidar dir més coses de les que penso :
A la 2 Sessió :
Va ser molt divertit . Costa una mica acostar-s’hi però després t’adones que l’única diferència és que porten cadires de rodes, no perquè quan vaig pel carrer veig gent que riuen d’ això i l’ únic que tenen és més discapacitat que nosaltres i la gent els mira malament. Doncs, s’ haurien d’ penedir. Va ser més lliure aquest cop no et fa vergonya estar amb ells i ara penso que vaig ser maldestre per tenir vergonya , jo des que van fer l’explicació volia estar amb Mònica perquè, així em vaig posar al seu lloc i em vaig adonar que necessitava estar amb nenes , compartir una gran estona amb nens que ja era hora s’ho mereixin, se sap que li agrada jugar . Inexplicable .
3ª sessió :
Jo penso que en aquesta sessió ha estat la que més m’ha agradat de totes, les seves grans professores ens han ensenyat a treure’ls de les seves cadires , a portar-los, transportar-los, estar amb ells ,és a dir, a estar amb ells a part de fer educació física era de fer una mica de la feina el que fan les professions amb ells i vam fer-ho. Jo Al·lucino ! !
No em cansaré de dir que mai m’ oblidaré de tot això, tal i com ha dit el meu company. ÉS UNA DE LES MILLORS EXPERIÈNCIES DELS MEUS 12 ANYS DE VIDA ….!