Comunicació i lideratge

En els comentaris anteriors referents als diferents moduls treballats durant el curs he intentat posar de manifest la dificultat o el repte que plantejava cadascun, observar de forma objectiva, d’atendre necessitats no del tot emergents, de ser prou acollidor en l’acompanyament, crear comunitat… Pel que fa a aquest mòdul, tan interessant o més que els altres, els reptes es multipliquen, i cadascun d’ells ha despertat en mi un grapat d’inquietuds i de nous plantejaments. La “posada en escena”, el guió, la projecció, el factor sorpresa, el ritme, la dinàmica, tot són elements que cal tenir presents en qualsevol representació teatral. I amb això no vull associar la idea a : fomació=obra de teatre, res més lluny de la meva inteció, però sí que és cert que ens poden nodrir en certa manera d’aquestes tècniques o pràctiques per aconseguir trasmetre el missatge i aconseguir un bon clima, una bona atmosfera (com el David ha dit varies vegades).
Res és perque sí, ni casual, tot ha de tenir un procès previ de reflexió, cal determinar una mena de guió, amb un ritme adient, amb possibles vies de sortida en funció dels estussecs del públic, però al meu parer no excessivament pautat o encorsetat. Cal dedicar una estona a pensar les possibles reaccions a les propostes plantejades, i per a mi aquest serà el moment més esperat, el que et sorprèn, en el que reps molta informació, i el que et permet a tu mateix fer autocrítica de tot el procés.
Recordo especialment la darrera sessió de formació amb la Angélica Sátiro, va ser una sessió amb ritme, dinàmica, on no et qüestionaves amb qui havies de treballar ni perquè, de sobte tenies companys nous al teu voltant i la tria no havia recaigut en les teves mans, per tant som-hi! Una sessió que ens va sorprendre amb tèniques noves de treball i de valoració! Tot fluia. Aquesta és la meva percepció, i tot i que segurament serà compartida amb part dels meus companys estic segura que tots no en tenim la mateixa opinió, però aquet fet és enriquidor. Tant la diversitat com la pluralitat hauriem d’entendre-les com a diferents factors que sumen a l’equip. Mostrar eines diferents que per alguna raó escapen dels tòpics i criden l’atenció, ajuda a obrir la ment i a afrontar-te a les teves limitacions, que poden deixar de ser-ho quan ets un més del grup amb el que estàs treballant.
Haver escrit aquesta reflexió tant tard (dos mesos fora de termini) m’ha permès constatar moltes de les coses que en Juli Palou ens va mostrar en la seva sessió. Justament ara amb tot el procés de les eleccions a la presidència dels EEUU, la intervenció de la Michele Obama cumplia els elements bàsics d’un bon discurs, per no parlar de la posada en escena. Què fàcil sembla oi?