Sembla força clar que hi ha una serie de premises a considerar quan vols assumir el repte de fer formació a professionals que treballen com tu a l’aula. De totes aquestes premises les que més em van cridar l’atenció son les següents:
Tenir ben clar que no totes les persones som iguals, pensem igual, sentim igual, interpretem igual… en resum i utilitzant paraules de la Mari Pau González no tots “caminem” de la mateixa manera. Evident oi?, si, evident, però sovint oblidadís. De fet aquesta mateixa diversitat la vam poder viure en primera persona a partir de la dinàmica proposada a la primera sessió. Crec que és important tenir en compte la diversitat ja que en realitat i des de un punt de vista biològic, la diversitat és la clau de l’èxit evolutiu de les espècies i per tant la clau de la evolució del mateix centre que es planteja algun procés de canvi.
Cal ser doncs observador i sensible a la realitat de cada centre, aquesta primera presa de contacte ens pot donar informació molt valuosa per saber quin pot ser el punt de partida, sense judicis previs.
Acompanyar a un centre mitjançant la teva petita aportació en una formació pot ser una experiència única i molt enriquidora sense deixar de banda que per això cal tenir una actitud humil, senzilla i propera. És important potenciar els espais de reflexió de la pròpia pràctica i de quin son aquells aspectes que es poden millorar. Cal mostrar els diferents camins, les opcions, però mai s’ha de triar, això és responsabilitat del centre.
Quina paraula podria recollir tots aquests aspectes que he mencionat: acompanyar, proposar espais de reflexió, mostrar camins nous, establir diàleg, estar atent a les necessitats de totes aquelles persones que tenim al davant… ? Formar? Se us acut una altra?
A mi també m’agrada la paraula atmosfera perquè segons com és l’atmosfera es generes vida.