Model d’aprenentatge

1a parada: Per què el basiliscus és capaç de caminar per damunt de l’aigua? Donem explicacions partint dels nostres coneixements i dels que tenen els companys, i és en aquesta posada en comú on es generen més dubtes i també més solucions.

2a Parada: Epitomar: una nova paraula. Paraula que incorporo en el meu vocabulari i intento interioritzar (tot i que no em resulta fàcil). Interessant el concepte i alhora un repte, com aconseguir una activitat interessant, encrescadora, i que mostri un tastet del que serà el curs? Saber triar què és el millor per “migmostrar” i que causi alguna mena d’impacte en el receptor, que l’enganxi o el fidelitzi amb il·lusió a les següents sessions.

3a Parada: Demanda de formació. Partim d’una demanda de formació sobre escola inclusia. Dos protagonistes diferents als que analitzem i fins i tot valorem i qüestionem la seva tasca. De nou una dinàmica, una metodologia en la que cal parar una mica d’atenció i que a poc a poc es va convertint en el “leitmotiv” del curs. Tot això ens porta al mateix temps a parlar d’estratègies d’aprenentatge, de models didàctis, i mentre tant es van llençant idees plenes d’entusiasme (val la pena dir que vaig sortir de la sessió encomanada d’aquest entusiasme que desprèn en Ramón Grau) sobre excel·lència, èxit, avaluació…

4t  i darrera parada: Filosòfica en podriem dir. Aconseguir alumnes alliberats, amb pensament crític, autònoms, cooperatius, sense prejudicis, oberts de ment…. i un munt de conceptes més que omplien la pissarra. I de nou un munt de punts en els que reflexionar, reparar i reconduir. Quasi sense adonar-nos acabem un nou modul amb la sensació d’haver conegut gent amb maneres de fer més que interessants, però… és possible tenir en compte totes aquestes coses? Com incorporar-les en el tarannà personal? Com estar segur de no donar un pas en fals? i el més important, com tenir els ulls, els “porus” ben oberts per no deixar passar res que no calgui deixar passar?