I finalment…
Crec que algunes activitats de les que es van presentar en el curs eren molt directament aplicables a l’aula. Em va sorprendre i agradar sobretot l’activitat relacionada amb el Bailiscus, i ho vaig portar a un centre on assessoro i a la professora de ciències li va encantar la idea i la vam aplicar en dues sessions a un grup de 1r d’ESO. l’Escola és concertada i tot haver-hi uns quants nouvinguts, el grup no era especialment complicat i havien fet ja alguns treballs en grup.
La seqüència didàctica va ser la següent:
A la primera sessió vam explicar l’objectiu de l’activitat, les normes de l’Angelica Sàtiro i ells varen fer els experiments i les hipòtesis sobre com creien que el Basiliscus caminava sobre l’aigua. Preguntes usuals eren: però com creus tu que ho fa? Diga’ns la resposta. I nosaltres déiem que no era així, que el métode pel qual es descobrien les coses a la ciència consistia en fer hipòtesis i que això era el que volíem que fessin. Nome´s a un grup el vam haver d’avisar perquè es concentrés, els altres de seguida es van motivar i posar en la tasca. Quan vam anar a parlar amb aquell grup, resulta que era el més bo de tots i hi havia un personatge que havi d’assumir el lideratge. Ho vaig promoure i va sortir prou bé, el grup es va concentrar més en la tasca.
La segona sessió van encarregar-se d’elaborar el ppt per explicar-ho als altres i fer l’exposició. Molts dels alumnes van afegir informació addicional del basiliscus: com menjava, hàbitat…
Les hipòtesis en general eren força correctes, semblants a les que es van fer en el nostre curs tot i que evidentment no amb el mateix llenguatge. Una hipòtesi que després vam relacionar amb la tensió superficial en l’explicació final era la d’un grup que deia que tenien “pegament” a les potes. El pes, la mida, la superfície, l’equilibri,… van sortircom a hipòtesis. El grup més bo va fer una explicació sobre el paper del pes, la mida i la superfície explicant-ho des del punt de vista del vaixell.
I, com que les imatges valen més que mil paraules…
