“Un dels reptes principals que té plantejada l’educació del nostre país actualment és la millora de l’èxit educatiu, tant dels sistemes formals, com dels sistemes no formals i informals, ambdós fortament relacionats”.
En el ben mig de l’entrefilat d’aquesta afirmació, la Fundació Bofill treballa amb la missió d’aportar-hi criteri, referència i resultats final:
–Què és la Fundació Bofill? És una fundació cultural privada amb més de quaranta anys de trajectòria i d’actuacions centrades majoritàriament en el coneixement crític de la nostra realitat social.
-Per què es crea la Fundació Jaume Bofill? Percontribuir a la millora de la societat catalana mitjantçant la promoció i suport d’iniciatives que ajudin al coneixement i a la transformació del nostre país.
Algunes de les seves preocupacions fundacionals són: estimular els valors de la democràcia i de la participació entre els conciutadans i promoure models socials i polítics que afavoreixin la igualddat social.
-Quan es constitueix? El mes de maig de 1969, sota l’impuls del matrimoni format per Josep Maria Vilaseca i Marcet i Teresa Roca i Formosa.
-Qui era Jaume Bofill? Jaume Bofill i Bofill va ser un filòsof i professor universitari que va morir l’any 1965.
-D’on provenen els fons econòmics de la Fundació? D’una donació familiar. Aquest fet permet garantir la plena independència del Patronat i de la Direcció en les respectives decisions i les seves posteriors realitzacions.
-En quins àmbits s’ha centrat el treball de la Fundació Bofill? A tall d’exemple:
La recuperació de la memòria històrica; el coneixement de la realitat a partir d’una sociologia compresa amb els més fràgils de la nostra societat; el suport a iniciatives de les associacions populars i; l’aposta per una educació en valors permanentment actualitzada.
Recentment, s’han impulsat i apostat per una educació de qualitat i per a tota la població i s’ha fet especial atenció als nouvinguts a Catalunya amb el neguit de construir un veritable marc de relació intercultural.
-Quins són els seus indicadors de treball?
1. Catalunya redueix l’abandonament educatiu prematur (17-24 anys fora sistema) en un 7% en els darrers tres anys.
2. L’educació a Catalunya està polaritzada: un 30,8% de boblació té estudis superiors i un un 47,4% té estudis bàsics i/o inferiors.
3. L’estratègia principal per a l’èxit educatiu en temps de crisi és mirar d’aconseguir una educació més redistributiva i més accessible per a tothom.
4. En igualtat de condicions sòcioeconòmiques, l’alumnat que ha participat durant més d’un any a l’educació 0-3 obté de mitjana pels volts de 45 punts més a les proves PISA-2009 que l’alumnat que no hi ha participat.
5. Els resultats escolars dels alumnes de determinats municipis es veuen afectats per la seva elevada segregació escolar.
6. L’elevat abandonament educatiu prematur a Catalunya no té a veure només amb dèficits de rendiment escolar, sinó també amb la debilitat de les transicions educatives.
7. Amb un 21,9% de joves que ni estudia ni treballa cal evitar el risc d’una generació sense formació ni activitat.
8. Per millorar les xifres d’abandonament educatiu prematur, és necessari potenciar la formació professional.
9. El paper de la família en el temps de lleure és clau per a l’èxit escolar i per comprendre les desigualtats educatives: el 30% dels infants socialment menys afavorits realitza un consum diari intensiu de televisió, tres vegades més que els infants socialment més afavorits.
10. A Catalunya existeixen desajustos entre estructura formativa i estructura ocupacional: només el 33% dels llocs de treball requereixen una qualificació alta, mentre que el 41% de la població té estudis superiors.
11. La participació en la formació al llarg de la vida, formació permanent, s’ha estancat amb un 9,9% l’any 2010 i presenta desigualtats d’accés en funció del prfil social i instructiu.
12. El baix finançament de l’educació i les restriccions pressupostàries actuals limiten les possibilitat futures de millora de l’èxit educatiu a Catalunya. Per situar-nos en la mitjana europea, caldria passar d’invertir el 4% del PIB en educació a invertir-ne el 5,2%.
CONCLUSIONS:
-Equitat com a estratègia,
-Model de creixement econòmic basat en la qualificació de l’ocupació,
-Accés equitatiu a la formació al llarg de la vida,
-El paper clau de la família i lleure de qualitat,
-Priorització i esforç en finançament.
PRIORITATS:
-Actuar sobre l’equitat educativa com a estratègia necessària per a la millora de l’èxit educatiu.
-Acompanyar les transcions en educació i invertir en adhesió educativa.
-Invertir en qualitat en els usos dels temps familiars i en els temps de lleure.
-Reforçar el retorn de ls inversió en educació a través del mercat de treball.
-Optimitzar la governabilitat en matèria d’educació.
Més informació:
Fundació Jaume Bofill/Provença, 324/ 08037 Barcelona
Tel. 93 4588700 ; Fax 93 4589517