[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/colors/001_863194.rm" width="352" height="288"/]

De la mà d’un àngel blanc, cansat de viure envoltat del blanc celestial, el programa “Colors en sèrie” mostra tots els blancs que hi ha a la natura i a les nostres vides.

El blanc és el color de la llum, el cel i els núvols. També són blancs els astres, la Lluna, la innocència i ocells com les cigonyes o els coloms, que simbolitzen la felicitat i la pau.

El blanc és el color preferit per algunes religions i els habitants dels països nòrdics saben distingir uns seixanta tipus de blancs per parlar de la neu.

Les cases dels pobles mediterranis s’emblanquinen i també és el color preferit dels arquitectes contemporanis. La gastronomia també es vesteix de blanc en el menú del restaurant Samproniana, on elaboren un
assortiment de plats cuinats amb aliments blancs.

El blanc és el color més funcional que existeix i amb el qual es fabriquen més objectes. També s’utilitza en la roba. Com a símbol de netedat i higiene en els uniformes de molts
professionals, i com a símbol de puresa en el blanc immaculat dels vestits de núvia.

El blanc és el color a què s’enfronten tots els creadors.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/colors/001_863186.rm" width="352" height="288"/]

Mort, mals presagis, ocultisme… La llegenda que arrossega el negre fa difícil creure que sigui també el color de la sofisticació i l’elegància. “Colors en sèrie” hi dedica el capítol.

El negre és la suma de la resta de colors i, alhora, és absència de llum; és el color de la foscor, de les ombres i s’associa a tot el que és negatiu.

El mal, culturalment, s’amaga darrere el color negre; els personatges més venjatius i malvats vesteixen de negre i, de la mateixa manera, els animals negres són portadors de llegendes sobrenaturals, de mals presagis i de mort.

Molts artistes han pintat de negre algunes de les seves teles. Picasso i el “Guernica”, Caravaggio, El Greco, Delacroix i Goya i les seves pintures negres.

El negre també s’ha lligat amb l’esperit rebel de la música rock i el heavy.

El menú negre d’Ada Parellada, del restaurant Semproniana, ha estat elaborat amb botifarra negra, xocolata negra, nabius, raïm negre, picotes, musclos i albergínia.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/colors/001_863190.rm" width="352" height="288"/]

El programa “Colors en sèrie” parla del color blau, un color que dóna confiança i seguretat. El cel i el mar són blaus.

El blau és color de la confiança. A qui confiem la reparació del nostre cotxe? A un mecànic vestit de blau. A qui confiem la nostra seguretat? Als cossos policials amb uniformes blaus.

Els polítics també es vesteixen de blau per donar confiança. És el color dels partits de dretes i, als Estats Units, el blau és el color del Partit Republicà.

També són blaus els blues, els cants espirituals dels afroamericans del sud dels Estats Units, i els “blue jeans” o texans, icona de la dècada de 1970, que Levi Strauss va començar a confeccionar com a roba de treball per als miners nord-americans.

El blau també és el color dels prínceps, el de l’amor ideal i el dels menjars impossibles. No és un color masculí, al contrari: durant molt de temps, les nenes anaven de blau i no de rosa.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/colors/001_863191.rm" width="352" height="288"/]

El vermell, utilitzat en excés, pot generar estrès i nerviosisme. Els sentiments també són de color vermell, com també un cor vermell és el símbol de l’amor. El programa “Colors en sèrie” repassa llocs i objectes vermells.

El vermell de la sang que dóna la vida és el primer color que van distingir els primers humans, una sang que oferien als déus i que també servia per fertilitzar la terra. La poma d’Adam i Eva era vermella i també ho era l’infern on es castigava els condemnats a penes eternes.

L’ús del vermell és ple de tòpics que no són reals: la capa vermella no és el que atreu el toro; el telèfon vermell no existia, era una línia de comunicació entre els Estats Units i l’URSS durant la guerra freda, i les flors vermelles no són les que més atreuen els insectes.

Hi ha nombrosos llocs del món que fan referència al vermell en el seu nom: el Grand Canyon del Colorado, el barri vermell d’Amsterdam, el mar Roig, el desert vermell de Jordània, la plaça Roja de Moscou, el riu Tinto o el planeta vermell, Mart.

El vermell també és el color de la revolució, els moviments obrers i el comunisme. I com a reclam publicitari, el vermell és el color més utilitzat.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/colors/001_863189.rm" width="352" height="288"/]

L’espai “Colors en sèrie” parla del color marró. El color de la terra és el més despreciat i molt poques persones el destaquen com el seu color favorit.

El marró és, sens dubte, el color més comú, el que es troba més fàcilment, i per això és poc apreciat. Cal mirar-lo a fons i molt de prop per trobar-hi la bellesa.

Trobem el color marró als ulls i als cabells, i també és el color del cartró i dels excrements humans i animals.

El marró és un color primitiu que no ven, per això molts productes marrons es vesteixen amb embolcalls i logos d’altres colors.

Fins al segle XX, el color marró no tenia nom per designar-lo. L’origen de la paraula “marró” el trobem en el mot “marron”, que en francès denomina un tipus de castanya.

El marró és el color de la pobresa. Històricament, els camperols, els criats i els pidolaires es vestien amb roba sense tenyir. Actualment, el marró és un color no apropiat per vestir en els actes oficials de les cases reials.

El mot “marró” és present en diverses frases fetes: “enxampar algú de marró”, que vol dir trobar-lo en una situació compromesa; també es parla de “menjar-se el marró” com una cosa desagradable de fer.

A la xocolata, encara que marró, se li atribueixen efectes beneficiosos, és antidepressiva i antioxidant. El marró és el color de la terra i també és el color natural amb més matisos, és el color dels deserts, de la fusta, de la fruita seca, de la majoria d’espècies de mamífers i dels camps de conreu.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/colors/001_863192.rm" width="352" height="288"/]

El groc desprèn festa i alegria, però també hi ha gent que l’identifica amb l’odi, la bogeria, la mala sort, la malaltia, el verí, sobretot si es posa al costat del negre. Definitivament, és el color més contradictori de tota la paleta, un color que s’estima o s’odia. “Colors en sèrie” hi dedica el capítol.

La història d’amor-odi d’un vianant pintat a la calçada d’un carrer i la línia contínua que l’acompanya serveix d’excusa per abordar el caràcter contradictori del color groc.

A la premsa sensacionalista també se l’anomena premsa groga, i Judes Iscariot anava de groc quan va trair Jesucrist.

El groc és el color de l’avarícia i la ira, i també és símptoma de malaltia. Quan ens enfadem, la bilis ens fa tornar grocs.

En el món animal, la combinació de groc i negre indica el perill en els rèptils i insectes verinosos.

El groc també és el color dels indesitjables: els nazis obligaven els jueus a portar una estrella de David groga cosida a la roba. I en el món teatral, és un color maleït des que Molière va morir vestit de groc mentre actuava en un escenari.

Per contra, per als xinesos, el groc és el color més important perquè consideren que l’origen de la civilització xinesa prové del riu Huang He o riu Groc.

Van Gogh va ser un obsés del groc i va pintar compulsivament en groc fins a la mort.

La gastronomia també es pot vestir de groc amb el menú d’Ada Parellada, del restaurant Samproniana, elaborat amb un assortiment de plats cuinats amb aliments de color groc.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/colors/001_863193.rm" width="352" height="288"/]

“Colors en sèrie” dedica el capítol al color verd, el color de la vida i de la natura. Té un efecte relaxant per a la vista i predomina entre els colors del paisatge urbà que ens envolta. A Occident, el verd representa la llibertat. Per als països islàmics és un color sagrat que representa l’amistat,…