[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/colors/001_863192.rm" width="352" height="288"/]
El groc desprèn festa i alegria, però també hi ha gent que l’identifica amb l’odi, la bogeria, la mala sort, la malaltia, el verí, sobretot si es posa al costat del negre. Definitivament, és el color més contradictori de tota la paleta, un color que s’estima o s’odia. “Colors en sèrie” hi dedica el capítol.
La història d’amor-odi d’un vianant pintat a la calçada d’un carrer i la línia contínua que l’acompanya serveix d’excusa per abordar el caràcter contradictori del color groc.
A la premsa sensacionalista també se l’anomena premsa groga, i Judes Iscariot anava de groc quan va trair Jesucrist.
El groc és el color de l’avarícia i la ira, i també és símptoma de malaltia. Quan ens enfadem, la bilis ens fa tornar grocs.
En el món animal, la combinació de groc i negre indica el perill en els rèptils i insectes verinosos.
El groc també és el color dels indesitjables: els nazis obligaven els jueus a portar una estrella de David groga cosida a la roba. I en el món teatral, és un color maleït des que Molière va morir vestit de groc mentre actuava en un escenari.
Per contra, per als xinesos, el groc és el color més important perquè consideren que l’origen de la civilització xinesa prové del riu Huang He o riu Groc.
Van Gogh va ser un obsés del groc i va pintar compulsivament en groc fins a la mort.
La gastronomia també es pot vestir de groc amb el menú d’Ada Parellada, del restaurant Samproniana, elaborat amb un assortiment de plats cuinats amb aliments de color groc.