VERMELL, dóna’m la vida

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/colors/001_863191.rm" width="352" height="288"/]

El vermell, utilitzat en excés, pot generar estrès i nerviosisme. Els sentiments també són de color vermell, com també un cor vermell és el símbol de l’amor. El programa “Colors en sèrie” repassa llocs i objectes vermells.

El vermell de la sang que dóna la vida és el primer color que van distingir els primers humans, una sang que oferien als déus i que també servia per fertilitzar la terra. La poma d’Adam i Eva era vermella i també ho era l’infern on es castigava els condemnats a penes eternes.

L’ús del vermell és ple de tòpics que no són reals: la capa vermella no és el que atreu el toro; el telèfon vermell no existia, era una línia de comunicació entre els Estats Units i l’URSS durant la guerra freda, i les flors vermelles no són les que més atreuen els insectes.

Hi ha nombrosos llocs del món que fan referència al vermell en el seu nom: el Grand Canyon del Colorado, el barri vermell d’Amsterdam, el mar Roig, el desert vermell de Jordània, la plaça Roja de Moscou, el riu Tinto o el planeta vermell, Mart.

El vermell també és el color de la revolució, els moviments obrers i el comunisme. I com a reclam publicitari, el vermell és el color més utilitzat.

Deixa un comentari