Dilluns, 5 de novembre vaig llegir un article a la Vanguardia titulat “Alguien te observa”. Aquest deia textualment, …cuidado con lo que hace en la calle, porque, a buen seguro, alguien le está mirando… Més endavant deia, la irrupción en las vidas ajenas tan sólo acaba de empezar. Aquesta afirmació fa por i tot! I una altra afirmació deia, quizás las possibilidades de equipar a casi cada ciudadano con una cámara inserta en su móvil están transformando el mundo en el campo de la información.
Us heu adonat que cada vegada apareixen més notícies alertant de successos captats per cameres de telèfons mòbils? I us heu adonat amb la facilitat que es propaguen pels mitjans de comunicació (TV, premsa escrita, internet…)?
El fet que tothom vagi amb un “aparell espia” incorporat pot provocar dues situacions:
Imagineu-vos que esteu mirant el telenotícies on hi veieu una notícia que explica que uns joves n’han agredit a un altre mentre ho enregistraven amb el telèfon. Aquesta notícia ens provocarà malestar, per no dir una altra cosa.
En una altra situació, imagineu-vos que en el mateix telenotícies, també expliquen que han detingut un lladre de cotxes que feia molt temps que la policia buscava, i que ha estat gràcies a un jove que per casualitat ho estava enregistrant amb el telèfon. Aquesta altra notícia ens provocarà un sentiment ben al contrari que la notícia anterior, no?
Amb aquests dos exemples només vull fer reflexionar una mica sobre com tractem els mitjans de comunicació i les TIC a les escoles. Educar en TIC vol dir saber escriure amb l’ordinador correctament, crear una carpeta i copiar un document, o va molt més enllà?
Jo sóc de l’opinió que educar en TIC va molt més enllà. TIC vol dir Tecnologies de la Informació i la Comunicació (que encara que no ho sembli a les opos d’aquest any encara vaig trobar aspirants que no sabien que volia dir) per tant, crec que s’ha d’educar amb tot el que això comporta. És a dir, educar en la cultura de la televisió, ràdio, publicitat, internet…
Esteu d’acord amb mi? Anem per feina!?