Un dels mals de l’educació

Aquesta és la qüestió.

Dilluns al vespre, a les notícies de la cadena Cuatro, vaig escoltar una breu notícia que deia que s’havia detectat des de ja feia temps un mal a l’educació. Aquest mal l’anomenaven falta de respecte vers el mestre. Deien que a Espanya era degut a l’efecte de l’alliberació després del franquisme. A França i a altres països de la Unió Europea ho relacionen a una mena de tornada de la revolució llibertària dels anys 60. De fet, el presentador de les notícies va acabar dient que aquest mal existeix a tot arreu però, per diferents motius o per explicacions diferents. És a dir, a totes les escoles passa, però tothom dóna la responsabilitat a un efecte o succés del passat.

Després, van continuar la notícia dient que tots els partits del govern francès, i fins i tot tots els del govern anglès, estaven d’acord en que s’havia de fer alguna cosa per erradicar aquest mal. Nicolas Sarkozy va fer la proposta de tornar a les tradicions que hi havia hagut fa temps a les escoles per retornar l’autoritat als i les mestres. Va fer algunes propostes com que tots els alumnes s’aixequessin de la cadira i saludessin al mestre al entrar, entre d’altres de l’estil.

Creieu que aquesta és manera de tornar “l’autoritat” als i les mestres? O bé, en podem trobar d’altres?

De ben segur que podem trobar moltes explicacions a l’origen d’aquest mal, però jo en vull posar una sobre la taula per si algú vol continuar tirant del fil.

No pot ser que les actituds que es troben cada cop més sovint a les aules tinguin el seu origen a casa i no a l’escola?

No heu sentit a dir mai “…clar que és així aquest nen, heu vist com són a casa seva?…” o “…els pares són els primers que actuen contra els mestres!…” Bé deuen sortir d’algun lloc aquestes frases, no?

Amb aquesta breu reflexió només vull demanar, si vosaltres també creieu que el mal que estem patint a les escoles des de ja fa temps (alguns més que altres), és per motius de l’evolució de fets del passat per part de la societat o bé, per part d’una falta de cultura educativa a casa.

En resum, hem de reeducar els i les alumnes des de les escoles, i si és així caldrà revisar tot el nostre sistema educatiu de nou? O s’han de fer unes polítiques per tal que hi hagi més civisme i educació en la mateixa societat, i per tant en les mateixes famílies?

No sé, en podem fer tantes de preguntes… Què en penseu? Qui ha d’educar els alumnes? I qui ha d’educar els pares?

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *