Apol·lo i Dafne (I, 452-567)

AUTOR: Thulden, theodoor van
DATA: 1363 – 1638
MÈTODE: OLI SOBRE LLENÇ
UBICACIÓ: MUSEU del prado (madrid)
ANÀLISIS: Apol·lo intenta atrapar Dafne, mentre la nimfa busca escapar del déu.
FONT DE LA IMATGE: MUSEU DEL PRADO

Transcripció de l’àudio

Apol·lo se sentia molt poderós després de matar amb les seves fletxes la serp Pitó. Així que quan es va creuar amb Cupido i li va veure corbar el seu petit arc i tensar la seva corda, va gosar burlar-se d’ell: “nen juganer amb armes d’home!”, li va dir el déu.

La venjança de Cupido no es va fer esperar: a Apol·lo li va llençar una fletxa d’or perquè s’enamorés de la nimfa Dafne, filla del riu Peneu. En canvi, a Dafne va colpir amb una fletxa de plom, perquè rebutgés l’amor del déu. 

Apol·lo persegueix la nimfa a través dels boscos inflamat de desig i, quan ja quasi l’atrapa, Dafne demana a la carrera l’ajuda del seu pare, el riu Peneu i li prega: “Ajuda’m pare, si és veritat que els rius teniu poder diví, destrueix, transformant-la aquesta figura meva que m’ha fet ser massa desitjada!”.

Tot seguit, la delicada pell de la nimfa envolta una fina escorça, els seus braços es transformen en branques i dels seus cabells creixen fulles. Ja arrelada a terra, Apol·lo s’abraça al tronc del llorer en què ha estat transformat la bella nimfa i li diu: “Ja que no pots ser la meva esposa seràs, no dubtis, el meu arbre, ornaràs per sempre els meus cabells, la meva lira, el meu buirac”. I l’esvelta copa del llorer es va agitar com si la nimfa assentís.

TEXT ELABORAT I AMB LA VEU DE: MELANY barahona (1R BAT)
cites de les metamorfosis d’ovidi de la traducció de ferran aguilera

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *