AUTOR: BROC, JEAN
DATA: 1801
MÈTODE: OLI SOBRE TELA
UBICACIÓ: Musée Sainte-Croix, Poitiers (França)
FONT DE LA IMATGE: LA VIDA ES ARTE

El déu Apol·lo gaudia molt de la companyia del jove Jacint. Sovint el déu deixava de banda la seva lira i les seves fletxes i acompanyava el seu estimat de cacera pels boscos d’Esparta, li portava les xarxes o li subjectava els gossos.
Una vesprada, es van preparar per jugar al llançament de disc; es van treure la roba i es van ungir d’oli. Jacint estava més bell que mai. El jove va emprendre la carrera a l’encalç del disc llançat pel déu, però amb tan mala fortuna que li va impactar directament al rostre i el va fer caure a terra.
Molta sang va començar a brollar del cap del jove, fent-li empal·lidir, tant a ell, com al déu Apol·lo, que va recollir el seu cos inert; va intentar reanimar-lo, eixugar-li les terribles ferides i salvar la vida que se li escapava.
El déu es va sentir tant culpable per la mort del seu amic que es va lamentar dient: “Te’n vas, a l’inici de la joventut”, “veig la teva ferida i jo soc el culpable. Tu ets el meu dolor, i la víctima del meu crim; la inscripció de la teva tomba dirà que jo soc el causant de la teva mort. Tant de bo pogués morir amb tu, com mereixo!”.
Dit això, Apol·lo va fer que, de la seva sang, aparegués una flor resplendent com la porpra, bella com el seu estimat, la flor del Jacint.
^{_{TEXT ELABORAT I AMB LA VEU DE AMY SCORZA (2n BAT)}}