LLEOPARD DE LES NEUS
El lleopard de les neus té entre 1 i 1,3 m de longitud corporal, el cos està cobert per un pelatge llarg i espès, a sota del qual hi ha una altra capa de pèl més curt i suau. La coloració general és grisa pàl·lida, amb taques negres distribuïdes de forma irregular i amb una línia de pèl negre que li recorre el dors. És un animal d’hàbits nocturns i sembla que és molt territorial i mengen gairebé tot el que poden atrapar, sovint cacen animals tres vegades més grans que ells. El lleopard de les neus viu a les grans muntanyes de la Xina i de l’Àsia central, particularment a les muntanyes de l’Himàlaia.
Són caçats per la seva pell i també pels pagesos, ja que per a ells representa una amenaça a causa dels atacs que fa al bestiar.
ELS ALNTS
Els ants {en castellà alces} és una èspecie en perill debut a què a Estats Units és molt apreciat en això de la caça, a Rússia els fan servir per a producció de llet i de carn, també el fan servir de blanc de tir. Quedaran uns dos mil.lions d’especies actualment entre Nordamèrica i Eurasia. Els ants adults medeixen entre 1.5 metres o 1.8 metres, també, els ants mascles poden pesar desde 380 kg fins a 535 kg i les famelles pesen desde 270 kg fins 360 kg. Els ants viuen a Europa { a la part de Escandinàvia} a Amèrica i en Àsia. Els mascles tenen un banyam que és la seva cornamenta aquesta es cau a cada hivern desprès de l’època de l’apareament que aquesta última és entre setembre i novembre. Els ants són de color marró. S’alimenten de fulles d’arbres i arbustos. Són increiblement curts de vista.
El Linx Ibèric, també conegut com Linx Pordina, es una espècie de mamífer de la família dels fèlids. Anteriorment era considerat una subespècie del Linx Nòrdic. Les dues espècies coexistiren al centre d’Europa durant el Plistocè, tot i que ocupaven ninxols diferents. Igual que la resta de Linx d’avui en dia, el Linx Ibèric evolucionarà de L.issiodorensis.
La llargada de la capa gropa es entre 85-110cm, la cua fa entre 12-30cm. El mascle pesa 12,9kg i la femella 9,4kg aprox. Fa una alçada de 60-70cm, fins a les espatlles. Es d’aspecte robust, amb unes potes llargues i una cua curta amb una borla negre en l’extrem que sol mantenir alçada batent-la en moments de perill o exitació.El seu pelatge es de color castany groguenc i amb taques. Té les orelles puntegudes acabades en un pinzell de pels negres i rígids, els hi serveix per a camuflar-se, i tenen un collar de pèl que recorda a una barba, tenen unes patilles que els hi pengen de les galtes, els mascles tenen les patilles i els pinzells més llargs i negres que les femelles, el mascle es més gros que la femella.
El Linx es nodreix bàsicament de conills, amb independència del terreny, l’any o l’estacio de l’any.
Ailuropoda Melanoleuca (Panda gegant).
El seu nom significa ” peu de gat negre i blanc”. Viu a la Xina centro-oriental i sud-oriental.
Té un pelatge negre i blanc. Té un cos típic dels óssos, pèl negre a les orelles , pegats oculars, musell, braços i espatlles i la resta del seu cos té el pèl blanc.
Un ós panda mascle pot pesar 150 kg i un de femella 125 quilos.
Pertany a la classe Mammalia, de l’ordre Carnívor, família Ursidae i gènere Ailuropoda. Però encara que pertany a l’ordre dels carnívors , té una dieta herbívora,gairebé només s’alimenta de bambú , pot arribar a menjar entre 9 i 14 kg diaris. També mel, ous, fulles d’arbustos ,taronges i llimones.
Viu en algunes serralades de la Xina Central degut a la construcció de granges , i a la desforestació ha hagut de marxar de llocs on sempre havia viscut.
El període de gestació dura entre 95 i 160 dies.
Si neixen bessons en llibertat , normalment només un sobreviu. El pare no ajuda en el creixement dels cadells. Quan neixen els cadells són molt petits en relació al cos de la mare , són de color rosat, no tenen dents i són cecs . Són mamífers, s’alimenten de la llet de la mare durant el primer any i comencen a menjar petits quantitats de bambú cap als sis mesos. El panda gegant és una espècie en perill d’extinció , amenaçada perquè està degradat el seu hàbit i perquè té poca natalitat(tant en llibertat com en captivitat).
Des de fa temps és objectiu dels caçadors furtius per aconseguir la seva pell .
Durant molt de temps la Xina ha fet esforços per salvar la població de pandes. També la Xina regalava pandes a d’altres països com a símbol d’amistat.
És un animal molt estimat i protegit i el 2006 va ser designat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Jo he triat el dofí del lag-tsé.
El dofí del Iang-tsé o dofí de riu xinès és un dofí de riu que només es troba al riu Iang-Tsé de la Xina. Segons la Llista Vermella de la UICN el dofí de riu xinès és una espècie en perill greu. Juntament amb el gènere prehistòric Parapontoporia, forma la família dels lipòtids.
La seva història és: ls registres fòssils indiquen que els dofins de riu xinesos van emigrar de l’oceà Pacífic al riu Iang-Tsé fa 20 milions d’anys. S’estima que hi havia uns 5000 baijis quan foren descrits al diccionari de la dinastia Han “Erya”.
La seva població és : La població de dofins de riu xinesos ha disminuït dràsticament les recents dècades a la Xina i s’ha fet molt ús dels rius per pescar, fer hidroelectricitat, etc. L’última vegada que es va veure un dofí de riu xinès fou el 2004, amb una altra aparició d’un baiki no confirmada a l’agost del 2007. Es feren esforços per a salvar l’espècie, però una expedició el 2006 va fallar i no va veure cap baiji al riu. Els organitzadors van declarar el baiji com a functionally extinct.
Jo e triat el TIGRE
La mesura és de 70 i 120 cm la classe és de Mammalia l’ordre és carnívora seu nom científic és Panthera tigtris el seu nom d’espècies és de 6 el seu pes és entre 90 i 310 kg la seva longevitat és de 20 a 26 anys l’alimentació és carnívora la seva dieta és de mamífers, aus i rèptils la seva reproducció és vivípara la distribució és de Àsia, Àfrica el seu període de gestació és de 90 a 112 dies el seu origen de 2 milions els seus tipus son cordats el seu subtipus és de vertebrats seu soport es de fissípedes i la seva família és de fèlids.
El seu hàbitat es en ela boscos i les parts de l’est i el sud -oest d’Àsia.
Als principis del segle XX exciten 100.000 exemplars de tigres al món. Actualment només resta una població reduïda de 5000 a 7000 tigres . El tigre es troba en perill d’extinció, víctima de la caça furtiva, de canvis mediambientals i de la fragmentació de la població
El panda gegant té un pelatge negre i blanc. Els adults mesuren 1,5 metres de llarg i al voltant de 75 centímetres d’alçada a l’espatlla. Els mascles poden arribar a pesar 150 quilograms. Les femelles poden pesar fins a 125 quilograms.
El panda gegant té un cos típic dels óssos. Té pelatge negre a les orelles, pegats oculars, musell, braços i espatlles. La resta del seu pelatge és de color blanc. Encara que els científics no saben per què aquests óssos inusuals són blancs i negres, alguns especulen que els colors contrastats proporcionen efectivitat en el camuflatge en el seu hàbitat ombrívol, rocós i nevat. El dens pelatge del panda gegant el manté calent en els boscos freds del seu hàbitat. El panda gegant té grans dents molars i forts músculs en la mandíbula que l’ajuden a mastegar el bambú. La seva pota té cinc dits i un polze el polze és en realitat un os sesamoide modificat, que l’ajuda a agafar el bambú mentre se’l menja.Esta en perill d’extinció perquè es un especiè amenaçada constantment per la degradació del seu hàbitat i que té molt poca natalitat, tant en llibertat com en captivitat.
El lleopard de les neus, també anomenat pantera de les neus (Panthera uncia), és un gran felí nadiu de les muntanyes d’Àsia central. La seva aparença és la d’un lleopard, però és una mica més petit i és blanc.
El lleopard de les neus habita l’Àsia central i del sud en zones muntanyenques
Es troba en 12 països, alguns son l’Afganistan, el Bhutan, la Xina, l’Índia, el Kazakhstan,Es troba des de l’Hindu Kusha a l’Afganistan a través de les muntanyes del Pamir, Kunlun, Himàlaia i sud de Sibèria; al Tibet es troba a les muntanyes Altyn-Tagh.
Té entre 1 i 1,3 m de longitud corporal i la cua oscil·la entre 0,8 i 1 m de llarg, i la utilitza per mantenir l’equilibri en moure’s per zones rocoses i per a abrigar-se.
El cos està cobert per un pelatge llarg i espès, a sota del qual hi ha una altra capa de pèl més curt i suau. La coloració general és grisa pàl·lida, amb taques negres distribuïdes de forma irregular i amb una línia de pèl negre que li recorre el dors. Les parts inferiors són blanquinoses.
Caça sobretot animals silvestres, per la qual cosa realitza desplaçaments estacionals determinats pels moviments de les seves preses. A l’estiu, habita entre els 2.700 i els 6.000 metres d’altitud, on caça muflons, cabres, cérvols, mamífers petits i aus. Amb l’arribada de l’hivern, els herbívors descendeixen a zones més baixes i el lleopard de les neus els segueix.
La pantera de les neus és un animal qualificat en perill d’extinció; encara que es desconeix quina quantitat en queda en estat salvatge, s’estima que no més de 5.000 exemplars. Són caçats per la seva pell i també pels pagesos, ja que per a ells representa una amenaça a causa dels atacs que fa al bestiar.
LLEOPARD DE LES NEUS
El lleopard de les neus té entre 1 i 1,3 m de longitud corporal, el cos està cobert per un pelatge llarg i espès, a sota del qual hi ha una altra capa de pèl més curt i suau. La coloració general és grisa pàl·lida, amb taques negres distribuïdes de forma irregular i amb una línia de pèl negre que li recorre el dors. És un animal d’hàbits nocturns i sembla que és molt territorial i mengen gairebé tot el que poden atrapar, sovint cacen animals tres vegades més grans que ells. El lleopard de les neus viu a les grans muntanyes de la Xina i de l’Àsia central, particularment a les muntanyes de l’Himàlaia.
Són caçats per la seva pell i també pels pagesos, ja que per a ells representa una amenaça a causa dels atacs que fa al bestiar.
ELS ALNTS
Els ants {en castellà alces} és una èspecie en perill debut a què a Estats Units és molt apreciat en això de la caça, a Rússia els fan servir per a producció de llet i de carn, també el fan servir de blanc de tir. Quedaran uns dos mil.lions d’especies actualment entre Nordamèrica i Eurasia. Els ants adults medeixen entre 1.5 metres o 1.8 metres, també, els ants mascles poden pesar desde 380 kg fins a 535 kg i les famelles pesen desde 270 kg fins 360 kg. Els ants viuen a Europa { a la part de Escandinàvia} a Amèrica i en Àsia. Els mascles tenen un banyam que és la seva cornamenta aquesta es cau a cada hivern desprès de l’època de l’apareament que aquesta última és entre setembre i novembre. Els ants són de color marró. S’alimenten de fulles d’arbres i arbustos. Són increiblement curts de vista.
El Linx Ibèric, també conegut com Linx Pordina, es una espècie de mamífer de la família dels fèlids. Anteriorment era considerat una subespècie del Linx Nòrdic. Les dues espècies coexistiren al centre d’Europa durant el Plistocè, tot i que ocupaven ninxols diferents. Igual que la resta de Linx d’avui en dia, el Linx Ibèric evolucionarà de L.issiodorensis.
La llargada de la capa gropa es entre 85-110cm, la cua fa entre 12-30cm. El mascle pesa 12,9kg i la femella 9,4kg aprox. Fa una alçada de 60-70cm, fins a les espatlles. Es d’aspecte robust, amb unes potes llargues i una cua curta amb una borla negre en l’extrem que sol mantenir alçada batent-la en moments de perill o exitació.El seu pelatge es de color castany groguenc i amb taques. Té les orelles puntegudes acabades en un pinzell de pels negres i rígids, els hi serveix per a camuflar-se, i tenen un collar de pèl que recorda a una barba, tenen unes patilles que els hi pengen de les galtes, els mascles tenen les patilles i els pinzells més llargs i negres que les femelles, el mascle es més gros que la femella.
El Linx es nodreix bàsicament de conills, amb independència del terreny, l’any o l’estacio de l’any.
Ailuropoda Melanoleuca (Panda gegant).
El seu nom significa ” peu de gat negre i blanc”. Viu a la Xina centro-oriental i sud-oriental.
Té un pelatge negre i blanc. Té un cos típic dels óssos, pèl negre a les orelles , pegats oculars, musell, braços i espatlles i la resta del seu cos té el pèl blanc.
Un ós panda mascle pot pesar 150 kg i un de femella 125 quilos.
Pertany a la classe Mammalia, de l’ordre Carnívor, família Ursidae i gènere Ailuropoda. Però encara que pertany a l’ordre dels carnívors , té una dieta herbívora,gairebé només s’alimenta de bambú , pot arribar a menjar entre 9 i 14 kg diaris. També mel, ous, fulles d’arbustos ,taronges i llimones.
Viu en algunes serralades de la Xina Central degut a la construcció de granges , i a la desforestació ha hagut de marxar de llocs on sempre havia viscut.
El període de gestació dura entre 95 i 160 dies.
Si neixen bessons en llibertat , normalment només un sobreviu. El pare no ajuda en el creixement dels cadells. Quan neixen els cadells són molt petits en relació al cos de la mare , són de color rosat, no tenen dents i són cecs . Són mamífers, s’alimenten de la llet de la mare durant el primer any i comencen a menjar petits quantitats de bambú cap als sis mesos. El panda gegant és una espècie en perill d’extinció , amenaçada perquè està degradat el seu hàbit i perquè té poca natalitat(tant en llibertat com en captivitat).
Des de fa temps és objectiu dels caçadors furtius per aconseguir la seva pell .
Durant molt de temps la Xina ha fet esforços per salvar la població de pandes. També la Xina regalava pandes a d’altres països com a símbol d’amistat.
És un animal molt estimat i protegit i el 2006 va ser designat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Jo he triat el dofí del lag-tsé.
El dofí del Iang-tsé o dofí de riu xinès és un dofí de riu que només es troba al riu Iang-Tsé de la Xina. Segons la Llista Vermella de la UICN el dofí de riu xinès és una espècie en perill greu. Juntament amb el gènere prehistòric Parapontoporia, forma la família dels lipòtids.
La seva història és: ls registres fòssils indiquen que els dofins de riu xinesos van emigrar de l’oceà Pacífic al riu Iang-Tsé fa 20 milions d’anys. S’estima que hi havia uns 5000 baijis quan foren descrits al diccionari de la dinastia Han “Erya”.
La seva població és : La població de dofins de riu xinesos ha disminuït dràsticament les recents dècades a la Xina i s’ha fet molt ús dels rius per pescar, fer hidroelectricitat, etc. L’última vegada que es va veure un dofí de riu xinès fou el 2004, amb una altra aparició d’un baiki no confirmada a l’agost del 2007. Es feren esforços per a salvar l’espècie, però una expedició el 2006 va fallar i no va veure cap baiji al riu. Els organitzadors van declarar el baiji com a functionally extinct.
Jo e triat el TIGRE
La mesura és de 70 i 120 cm la classe és de Mammalia l’ordre és carnívora seu nom científic és Panthera tigtris el seu nom d’espècies és de 6 el seu pes és entre 90 i 310 kg la seva longevitat és de 20 a 26 anys l’alimentació és carnívora la seva dieta és de mamífers, aus i rèptils la seva reproducció és vivípara la distribució és de Àsia, Àfrica el seu període de gestació és de 90 a 112 dies el seu origen de 2 milions els seus tipus son cordats el seu subtipus és de vertebrats seu soport es de fissípedes i la seva família és de fèlids.
El seu hàbitat es en ela boscos i les parts de l’est i el sud -oest d’Àsia.
Als principis del segle XX exciten 100.000 exemplars de tigres al món. Actualment només resta una població reduïda de 5000 a 7000 tigres . El tigre es troba en perill d’extinció, víctima de la caça furtiva, de canvis mediambientals i de la fragmentació de la població
El panda gegant té un pelatge negre i blanc. Els adults mesuren 1,5 metres de llarg i al voltant de 75 centímetres d’alçada a l’espatlla. Els mascles poden arribar a pesar 150 quilograms. Les femelles poden pesar fins a 125 quilograms.
El panda gegant té un cos típic dels óssos. Té pelatge negre a les orelles, pegats oculars, musell, braços i espatlles. La resta del seu pelatge és de color blanc. Encara que els científics no saben per què aquests óssos inusuals són blancs i negres, alguns especulen que els colors contrastats proporcionen efectivitat en el camuflatge en el seu hàbitat ombrívol, rocós i nevat. El dens pelatge del panda gegant el manté calent en els boscos freds del seu hàbitat. El panda gegant té grans dents molars i forts músculs en la mandíbula que l’ajuden a mastegar el bambú. La seva pota té cinc dits i un polze el polze és en realitat un os sesamoide modificat, que l’ajuda a agafar el bambú mentre se’l menja.Esta en perill d’extinció perquè es un especiè amenaçada constantment per la degradació del seu hàbitat i que té molt poca natalitat, tant en llibertat com en captivitat.
El lleopard de les neus, també anomenat pantera de les neus (Panthera uncia), és un gran felí nadiu de les muntanyes d’Àsia central. La seva aparença és la d’un lleopard, però és una mica més petit i és blanc.
El lleopard de les neus habita l’Àsia central i del sud en zones muntanyenques
Es troba en 12 països, alguns son l’Afganistan, el Bhutan, la Xina, l’Índia, el Kazakhstan,Es troba des de l’Hindu Kusha a l’Afganistan a través de les muntanyes del Pamir, Kunlun, Himàlaia i sud de Sibèria; al Tibet es troba a les muntanyes Altyn-Tagh.
Té entre 1 i 1,3 m de longitud corporal i la cua oscil·la entre 0,8 i 1 m de llarg, i la utilitza per mantenir l’equilibri en moure’s per zones rocoses i per a abrigar-se.
El cos està cobert per un pelatge llarg i espès, a sota del qual hi ha una altra capa de pèl més curt i suau. La coloració general és grisa pàl·lida, amb taques negres distribuïdes de forma irregular i amb una línia de pèl negre que li recorre el dors. Les parts inferiors són blanquinoses.
Caça sobretot animals silvestres, per la qual cosa realitza desplaçaments estacionals determinats pels moviments de les seves preses. A l’estiu, habita entre els 2.700 i els 6.000 metres d’altitud, on caça muflons, cabres, cérvols, mamífers petits i aus. Amb l’arribada de l’hivern, els herbívors descendeixen a zones més baixes i el lleopard de les neus els segueix.
La pantera de les neus és un animal qualificat en perill d’extinció; encara que es desconeix quina quantitat en queda en estat salvatge, s’estima que no més de 5.000 exemplars. Són caçats per la seva pell i també pels pagesos, ja que per a ells representa una amenaça a causa dels atacs que fa al bestiar.