“Convencionalment s’anomena mite, en sentit estricte, a una narració referida a un estat de coses anterior a l’estat actual i destinat, no pas a explicar una particularitat local i limitada (aquesta és la funció d’una simple ‘llegenda etiològica’), sinó una llei orgànica de la naturalesa de les coses” Pierre Grimal, Diccionari de la Mitologia grega i romana

“Un mite és un relat tradicional que refereix l’actuació memorable i exemplar d’uns personatges extraordinaris en un temps llunyà i fabulós” Carlos García Gual, La Mitología

La paraula grega mythos etimològicament es refereix a la paraula parlada o al llenguatge, però també significa conte, història o narració, i així doncs, el seu caràcter oral ha fet que tinguem diferents versions sobre un mateix mite.

Cal dir, en canvi, que el relat històric o del discurs racional, que s’anomena logos i es considera verificable sóposa al mite, ja que els esdeveniments relatats a una narració mítica no són normalment verificables, doncs, el seu origen, pràcticament sempre, és desconegut, però no vol dir que totes les afirmacions siguin falses, ja que hi trobaren un fons de veritat.

El mite no només és una explicació del món que ens envolta, sinó també una interpretació d’aquest món i un mode de pensament.

Hem de tenir en compte que sense conèixer el pensament mític no podem comprendre les nombroses referències als mites clàssics que hi ha a la literatura, les belles arts, etc. i que són l’arrel de la nostra cultura occidental.