Els mites i l’art: la Quimera

La famosa escena del mite de Bel•lerofont i la Quimera, que representa el moment en el que l’heroi, pujat al cavall alat, Pegàs, mata a la terrible Quimera, ha estat representada a infinitat d’obres d’art, tant a mosaics tan propers com el que tenim al Museu Arqueològic de Barcelona com a escultures i pintures de diverses èpoques, ubicats a molts dels nostres museus.
És prou interessant i didàctic fer servir les obres d’art per poder estudiar els mites clàssics, els seus protagonistes, tant herois, déus o éssers prodigiosos, per aquesta raó us convido a fer-les servir a les vostres classes.

L’Odissea. Ulisses i Calipso

ὣς ἄρα φωνήσασ᾽ ἡγήσατο δῖα θεάων
καρπαλίμως: ὁ δ᾽ ἔπειτα μετ᾽ ἴχνια βαῖνε θεοῖο.
ἷξον δὲ σπεῖος γλαφυρὸν θεὸς ἠδὲ καὶ ἀνήρ,
καί ῥ᾽ ὁ μὲν ἔνθα καθέζετ᾽ ἐπὶ θρόνου ἔνθεν ἀνέστη
Ἑρμείας, νύμφη δ᾽ ἐτίθει πάρα πᾶσαν ἐδωδήν,
ἔσθειν καὶ πίνειν, οἷα βροτοὶ ἄνδρες ἔδουσιν:
αὐτὴ δ᾽ ἀντίον ἷζεν Ὀδυσσῆος θείοιο,
τῇ δὲ παρ᾽ ἀμβροσίην δμῳαὶ καὶ νέκταρ ἔθηκαν.
οἱ δ᾽ ἐπ᾽ ὀνείαθ᾽ ἑτοῖμα προκείμενα χεῖρας ἴαλλον.
αὐτὰρ ἐπεὶ τάρπησαν ἐδητύος ἠδὲ ποτῆτος,
τοῖς ἄρα μύθων ἦρχε Καλυψώ, δῖα θεάων:
“διογενὲς Λαερτιάδη, πολυμήχαν᾽ Ὀδυσσεῦ,
οὕτω δὴ οἶκόνδε φίλην ἐς πατρίδα γαῖαν
αὐτίκα νῦν ἐθέλεις ἰέναι; σὺ δὲ χαῖρε καὶ ἔμπης.
εἴ γε μὲν εἰδείης σῇσι φρεσὶν ὅσσα τοι αἶσα
κήδε᾽ ἀναπλῆσαι, πρὶν πατρίδα γαῖαν ἱκέσθαι,
ἐνθάδε κ᾽ αὖθι μένων σὺν ἐμοὶ τόδε δῶμα φυλάσσοις
ἀθάνατός τ᾽ εἴης, ἱμειρόμενός περ ἰδέσθαι
σὴν ἄλοχον, τῆς τ᾽ αἰὲν ἐέλδεαι ἤματα πάντα.
οὐ μέν θην κείνης γε χερείων εὔχομαι εἶναι,
οὐ δέμας οὐδὲ φυήν, ἐπεὶ οὔ πως οὐδὲ ἔοικεν
θνητὰς ἀθανάτῃσι δέμας καὶ εἶδος ἐρίζειν.”
τὴν δ᾽ ἀπαμειβόμενος προσέφη πολύμητις Ὀδυσσεύς:
“πότνα θεά, μή μοι τόδε χώεο: οἶδα καὶ αὐτὸς
πάντα μάλ᾽, οὕνεκα σεῖο περίφρων Πηνελόπεια
εἶδος ἀκιδνοτέρη μέγεθός τ᾽ εἰσάντα ἰδέσθαι:
ἡ μὲν γὰρ βροτός ἐστι, σὺ δ᾽ ἀθάνατος καὶ ἀγήρως.
ἀλλὰ καὶ ὣς ἐθέλω καὶ ἐέλδομαι ἤματα πάντα
οἴκαδέ τ᾽ ἐλθέμεναι καὶ νόστιμον ἦμαρ ἰδέσθαι.
εἰ δ᾽ αὖ τις ῥαίῃσι θεῶν ἐνὶ οἴνοπι πόντῳ,
τλήσομαι ἐν στήθεσσιν ἔχων ταλαπενθέα θυμόν:
ἤ δη γὰρ μάλα πολλὰ πάθον καὶ πολλὰ μόγησα
κύμασι καὶ πολέμῳ: μετὰ καὶ τόδε τοῖσι γενέσθω.”
ὣς ἔφατ᾽, ἠέλιος δ᾽ ἄρ᾽ ἔδυ καὶ ἐπὶ κνέφας ἦλθεν:
ἐλθόντες δ᾽ ἄρα τώ γε μυχῷ σπείους γλαφυροῖο
τερπέσθην φιλότητι, παρ᾽ ἀλλήλοισι μένοντες.
ἦμος δ᾽ ἠριγένεια φάνη ῥοδοδάκτυλος Ἠώς,
αὐτίχ᾽ ὁ μὲν χλαῖνάν τε χιτῶνά τε ἕννυτ᾽ Ὀδυσσεύς,
αὐτὴ δ᾽ ἀργύφεον φᾶρος μέγα ἕννυτο νύμφη,
λεπτὸν καὶ χαρίεν, περὶ δὲ ζώνην βάλετ᾽ ἰξυῖ
καλὴν χρυσείην, κεφαλῇ δ᾽ ἐφύπερθε καλύπτρην.
καὶ τότ᾽ Ὀδυσσῆι μεγαλήτορι μήδετο πομπήν.

Pots llegir sobre Calipso a l’article  Les dones i Homer

Què és un mite?

danae

Convencionalment s’anomena mite, en sentit estricte, a una narració referida a un estat de coses anterior a l’estat actual i destinat, no pas a explicar una particularitat local i limitada (aquesta és la funció d’una simple ‘llegenda etiològica’), sinó una llei orgànica de la naturalesa de les coses” Pierre Grimal, Diccionari de la Mitologia grega i romana

“Un mite és un relat tradicional que refereix l’actuació memorable i exemplar d’uns personatges extraordinaris en un temps llunyà i fabulós” Carlos García Gual, La Mitología

La paraula grega mythos etimològicament es refereix a la paraula parlada o al llenguatge, però també significa conte, història o narració, i així doncs, el seu caràcter oral ha fet que tinguem diferents versions sobre un mateix mite.

Cal dir, en canvi, que el relat històric o del discurs racional, que s’anomena logos i es considera verificable sóposa al mite, ja que els esdeveniments relatats a una narració mítica no són normalment verificables, doncs, el seu origen, pràcticament sempre, és desconegut, però no vol dir que totes les afirmacions siguin falses, ja que hi trobaren un fons de veritat.

El mite no només és una explicació del món que ens envolta, sinó també una interpretació d’aquest món i un mode de pensament.

Hem de tenir en compte que sense conèixer el pensament mític no podem comprendre les nombroses referències als mites clàssics que hi ha a la literatura, les belles arts, etc. i que són l’arrel de la nostra cultura occidental.