En nuestras clases de lengua castellana, los alumnos de 2º curso han practicado conversacines telefónicas en parejas. ¿Os gustaría oirlas?
Amb els companys de Pla de la Font, Sucs i Raïmat vam anar al Parc de Bombers de Lleida. Primer vam esmorzar. Els bombers ens van explicar com feien la seva feina. Vam anar a una aula, i ens van ensenyar dos vídeos. El primer explicava què coses poden provocar un incendi, per exemple els endolls d’alt consum no els utilitzeu per ordinadors o aparells electrònics. Quant oloris olor de gas si encens els llums es pot formar un incendi. Al segon vídeo explicava les coses que has de fer quan es forma un incendi. Com: Tancar la porta i les finestres quan es crema alguna cosa, si a una habitació hi ha fum no entris. Als camions hi ha bombones i dintre de la bombona hi ha aire, tenen 7 camions i pistoles d’aigua (llança). Amb la pistola d’aigua ens vam mullar molt. També hi ha tisores gegants. Desprès vam anar caminant fins a la Seu Vella. Vam dinar en un parc i ens ho vam passar d’allò més bé. Quan vam arribar a la Seu Vella ens vam trobar amb un picapedrer que es deia Roc. Ens va explicar com era la feina d’un picapedrer. Ens va dir que les pedres fetes es deien carraus i que les que són recent portades de la muntanya es diuen blocs. Ens va ensenyar les eines que utilitzaven: la buixarda, l’escarpi i el martell. També ens va ensenyar que totes les pedres del castell tenen marques de picapedrer. Ens va ensenyar que per fer els arcs s’utilitzen unes peces que es diuen dobelles. Ens va ensenyar els vitralls i el rossetó del castell. Ens va dir els tres llocs més grans del castell que eren el campanar, l’església i el claustre (pati). La campana petita es deia Monica i la gran Silvestra . Hi ha dotze finestres. Desprès ens vam acomiadar i ens vam anar cap als pobles.
Lucía Febas Bosch i María Febas Rueda
A classe vam fer un experiment amb patates, un got amb aigua i uns palets de fusta. Vam ficar els palets clavats a les patates. Vam ficar les patates amb els palets a sobre del got amb l’aigua. A la primera setmana no va passar res. A la tercera setmana, a una patata per a baix li va sortir una cosa punxeguda. A la cinquena setmana amb aquella patata li van sortir arrels, i algunes patates es van ficar verdes. A la última setmana aquella patata tenia flors, algunes patates tenien herba a sobre i poques patates no tenien res.
Les patates que no van créixer eren perquè eren de la botiga i les patates i molts vegetals de la botiga porten chloroprophan i per això no creixen. Les patates de l’hort no porten productes químics i són orgàniques i més sanes.
María Febas Rueda
Lucia Febas Bosch
Els alumnes de 1r i 2n hem fet un treball on parlem de les nostres emocions.
Primer, en grups, vam dibuixar el guió com si fos un còmic. Cada grup havia d’escriure sobre la emoció que nosaltres triàvem.
Mentrestant, a l’hora de plàstica, vam construir petites habitacions en capses de sabates, paper pintat i plastilina, que juntes formaven tota una casa.
Llavors ens vam fer les fotos seguint el guió i amb el KidPix les vam retallar i les vam enganxar amb la foto de l’habitació com a fons. Hi vam afegir bafarades perquè els personatges parlessin i alguns altres detalls…
Us agraden??
Hi havia una vegada una cuinera que es deia Paula. Ella volia fer unes magdalenes, mai les havia fet i estava una mica nerviosa. La Paula sempre portava un collar de la bona sort. Però quan estava fent la massa de les magdalenes el collar es va caure. Quan les magdalenes estaven al forn la Paula es va adonar que no tenia el collar.
– Se m’ha caigut a les magdalenes!-va dir la Paula.
Les magdalenes eren per una festa. Quan les va treure del forn va buscar el collar a totes les magdalenes. No el va trobar. Però en una magdalena va notar alguna cosa dura.
-Crec que esta aquí…-va dir la Paula.
Quan el va trobar va haver de fer unes altres magdalenes. Resulta que li van quedar millor que abans.
María Febas Rueda
El passat divendres 20 de març va ser molt emocionant perquè vam poder veure un eclipsi parcial de sol.
La lluna va tapar la nostra estrella durant una bona estona i amb unes ulleres especials per no cremar-nos amb la seva llum, vam poder veure aquesta meravella de l’astronomia!
A la nostra classe tenim un inventor que és un manetes!
Aquí podeu veure algunes de les seves creacions!
Todo empezó un dia soleado cuando Caperucita comía.
En ese momento vino un cerdito y se comió toda la comida de Caperucita. El cerdito se llamaba Cerdito Zampon.
Caperucita se fue a casa de su abuela. Pero el cerdito la seguia.
Pasó el tiempo y Caperucita y el Cerdito se hicieron amigos, fueron a jugar a los charcos de barro.
Se fueron a casa, y por la mañana, en la habitación de Caperucita, el cerdito cogió toda la comida de debajo de la cama, y se la comió.
Caperucita cuando se levantó, se enfadado tanto, que lo echo a la calle.
Entonces vino el pajarito de las enfadadas e hizo que se pusiera contenta.
Caperucita fue a la calle y recogio al cerdito.
Se hizieron amigos.
Lucía Febas
