NOM: Hidra o (hidra virridis).

GRUP: Cnidaris.

HABITAT: Viu enganxada sota les llenties d’aigua, herbes flotants dels estanys, tolles i rabeigs d’aigua clara.

CONSTITUCIÓ: Pot fer de pocs mil·límetres a uns quants centímetres.

ALIMENTACIÓ: S’alimenta de petits peixos i alguns invertebrats

RESPIRACIÓ: Respira per tot el cos.

REPRODUCCIÓ: Es reprodueix sexual i asexualment.

CURIOSITATS: L’hidra té una forma de sac, flexible i transparent , amb un forat al capdamunt envoltat per uns tentacles, l’ajuden a trobar els aliments. El cos de l’hidra està compost per dos capes de cèl·lules, una externa, i l’altre interna.

Les hidres junt amb els altres pòlips i les meduses són els animals més abundants a la mar, i pertanyen als grup dels cnidaris.

Treball fet per: Pablo , Juan , Antonio

Es coneixen 2.000 espècies diferents com: mathasterias, estrella de pues grans, astèria vermella, astèria i estrella sangueta .

HABITAT:

Viuen en el fons del mar, sobre sorra, fang, roques, entre les algues i també  viuen a la part baixa de la vora  del mar o a molta        profunditat.

REPRODUCCIÓ:

Té dues maneres de reproduir-se

Per ous:

En ocasions, la mare reté els ous en el fons i els protegeix.

Per escissió:

És reprodueixen asexualment, a partir d’un dels braços de l’estrella adulta i altres estrelles es divideixen en dues meitats iguals, de cadascuna de les que creix un altra estrella de mar nova i completa.

ALIMENTACIÓ:

S’alimenten d’una gran varietat de productes, com els dipòsits del fons dels oceans.

Poden menjar-se petits animals sencers, en el cas de aliments més grans treuen l’estómac i els digereixen fora del cos.

Algunes estrelles de mar mengen mol·luscs, obrin-los i ficant l’estómac en el interior.

RESPIRACIÓ:

Respiració branquial i tenen brànquies sota el braços

DESPLAÇAMENT:

Les estrelles de mar solen tindre el cos rígid i es mouen arrossegant-se lentament. Tenen cinc o mes braços amb ventoses que els permeten desplaçar-se.

CARACTERISTIQUES I CURIOSITATS:

-Són animals marins amb espines.

-Les estrelles de mar tenen els sentits del tacte,l’olfacte i el gust,també responen a la llum.

-Les estrelles sol es mengen a les estrelles comunes.

-Hi ha molts tipus de estrelles com:la estrella gira-sol, és la estrella que pot arribar als 75 centímetres de diàmetre i és la més ràpida i supera els 70 centímetres per minut.

–Noms científics: estrella vermella (Echinaster sepositus) estrella asterina(Asterina gibbosa).

TREBALL FET PER: Maria, Marta i Lara

Nom: Cuc de terra

Grup: Anèl·lids.

Hàbitat: El cuc de terra viu sota terra

Respiració: cutània.

Alimentació: s’alimenten de matèria orgànica que prové d’organismes que van tindre vida.

Reproducció: sexual i asexual, hi és  hermafrodita

Curiositats: si el cuc de terra es talla una part del seu cos, nomes li surt una cua nova, l’altre part no pot treure un altre cap. Pot  arribar fins al 3 metres .

El seu cos esta segmentat en anell,el cuc de terra també tenen celoma,es a dir,una cavitat interna plena de líquid que separa els òrgans.

Treball fet per Adrián Nortes, Felipe i Diomara

HÀBITAT:

Li agraden el llocs ombrívols com ara forats o esquerdes. La trobem a partir dels 6 metres de profunditat , tot i que és més freqüent trobar-la a profunditats  superiors als 10 metres . Es molt abundant..

ALIMENTACIÓ

Gran part del cos es buit o constituït de porus i canals interns. Per aquestes obertures flueix l’aigua, de la qual les esponges adquireixen la seva alimentació i oxigen, i a l’hora rebutja les deixalles.

S’alimenta filtrant l’aigua pels seus canals, no tenen boca. És considerable la quantitat d’aigua que algunes esponges filtren, possiblement dues-centes mil vegades el volum de l’esponja en un període de 24 hores.

REPRODUCCIÓ

Les esponges tenen reproducció  sexual. Els òvuls i els espermatozous, que maduren en èpoques diferents. La majoria  de les especies non hermafrodites i sembla que presenten fecundació creuada.

RESPIRACIÓ:

Es per difusió a causa de la filtració contínua d’aigua amb el que arriba a totes les cèl·lules. La concentració d’oxigen es major en la part inferior que en la superior.

L’anomenada esponja perforadora (cliones celata), per contra, arriba tan sols una alçada de només 2 mm.

Les úniques esponges carnívores que es coneixen són les asbestoplumas. Elles viuen a grans profunditats, en llocs anomenats abismes oceànics, a uns 4,000 metres de profunditat i s’alimenten de minúsculs crustacis que capturen amb els seus filaments

CURIOSITATS:

Molts pensen que totes les esponges viuen al mar, i no és així. De les aproximadament 15,000 espècies diferents d’esponges que existeixen, que van des d’uns pocs mm a 2 metres d’alt, unes 150 viuen en aigua dolça. A més, hi ha en elles una immensa varietat en grandària, forma i color.

L’esponja major es va trobar en aigües costaneres tropicals, al Carib, i alguns individus mesuren de 1,8 a 2,4 metres d’alt i igualment d’ample, i rep el nom comú d’esponja barril (Xestospongia muta).

L’anomenada esponja perforadora (cliones celata), per contra, arriba tan sols una alçada de només 2 mm.

Les úniques esponges carnívores que es coneixen són les asbestoplumas. Elles viuen a grans profunditats, en llocs anomenats abismes oceànics, a uns 4,000 metres de profunditat i s’alimenten de minúsculs crustacis que capturen amb els seus filaments

Treball fet per: David, Nerea i Andrea