Hem començat l’any 2009 amb la lectura del primer llibre de la trilogia Millenium: Els homes que no estimaven les dones, del malaurat Stieg Larsson que va morir sobtadament el 2004 sense veure la seva obra publicada, ni tampoc l’èxit obtingut.
El diari El País, al seu suplement Babelia del passat 27 de desembre de 2008, va publicar el resultat d’una enquesta feta amb 57 crítics, col.laboradors i periodistes del suplement. Les dues primeres novel.les de Stieg Larsson, la que llegim al club i La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (el tercer títol no s’ha publicat encara), ocupaven el lloc número 8 dels llibres més destacats de l’any.
http://www.elpais.com/articulo/semana/placer/paraisos/perdidos/elpepuculbab/20081227elpbabese_3/Tes
El dos protagonistes, en Mikael Blomkvist i la Lisbeth Sallander ens faran passar unes estones força distretes desafiant la feina i la son, principalment.
Hola, com va la lectura del mes?
Quin personatge us agrada més? I per què?
Hola Sílvia.
Jo vaig acabar el llibre el dia 6 de gener. Els reis me’n van portar un altre, i li havia de fer lloc. La veritat és que el del Larsson el vaig “devorar” durant les vacances. Com diu la propaganda, no em deixava dormir. És un llibre d’acció.
El personatge que més m’ha agradat ha estat el bo de’n Mikael Blomkvist, perquè em sembla que ell si que s’estima les dones. Això sí, totes les dones!
Als altres companys de club: A veure si us animeu a escriure i donem “vidilla” a aquest bloc.
Estimada Montse, com ja saps estic de baixa, però no vull deixar de comentar-te el llibre. Està molt bé i m’ha enganxat molt, tot i no ser del tipus de lectura que més m’agrada.
Aquesta setmana no estaré en condicions d’assistir a la trobada “sóc gafe” però espero ser-hi el més que ve.
Abraçades i petons per tothom.
Acabo de veure el blog: és una passada! M’agrada molt!
El llibre darrer, Els homes que no estimaven les dones, m’ha agradat molt. No són una addicta a la novel•la policíaca i negra, però reconec que de vegades m’enganxa. La trama de la desaparició de la Harriet és el que he trobat millor. I, tal com vam dir ahir, l’argument de els desfalcs i els embolics econòmics, el que no m’ha enganxat gens…
Per altra banda, penso que va ser interessant parlar de la relació del títol amb les relacions que apareixen a la novel•la: realment, gairebé tots els homes són “dolents” amb elles o, simplement, els són indiferents.
Pel que fa als personatges, la Lisbeth Salander és inquietant: una noia malalta mental (crec), freda, visceral, intel•ligent… Trobeu-ne una a la realitat! N’existeixen, així? Ha, ha, ha!
Bé, fins una altra, que ara tocarà el timbre…
Montse, enhorabona per la web i endavant!
He vist avui anunciat a la televisió que el dia 29 de maig n’estrenen la pel·lícula. Us animeu a anar a veure-la?