El passat 17 de desembre vàrem gaudir del tradicional sopar de Nadal del club. La vetllada va estar gratament amenitzada per la Mar i la Maria Àngel que fins i tot es van atrevir (deformació professional) a fer-nos un examen sobre la lectura (Nocturns, de Kazuo Ishiguro), que elles mateixes ens havíen proposat. Qui ens ho havia de dir, a aquelles hores i fent papiroflèxia!
Vam trobar a faltar a la Carme, la Jordina i l’únic i inimitable home del club, el Joan.
I, a més de les artístiques Postals de Nadal que vam intercanviar, una sorpresa molt especial, l’Auca del Nadal del Club de lectura del Ronda, escrita per la Mercè. Aquí la reprodueixo i no em cal explicar-vos res més:
En aquest dia de desembre,
es demana a tots els membres
del nostre club de lectura
que fem rima amb molta cura.
M’encomano a les grans muses,
i ja no em queden excuses,
demano ajut, busco endins:
finalment faig rodolins!
La Irene i l’Escolies,
que són les millors padrines,
no es perden ni una trobada
i a les altres ens agrada.
L’Àngel i la Mar Miret
han pensat el soparet:
celebrarem el Nadal
i comentarem, si cal,
Nocturns, llibre del mes,
que ens fascina d’allò més.
Comencem amb els entrants!
I que no hi és el Joan?
No podrem rimar en llatí!
Ves, qui ho havia de dir?
I després dels torrons
ja podem cantar cançons:
dirigirà la Planella:
Guaita, que eixerida, ella!
O la Sílvia amb molta gresca
proposarà una juguesca.
Maite, i tu que ens diràs?
Fes-nos riure, que ve al cas.
En un dia com avui
a totes ens falta un bull.
“Són uns dies de caliu”,
ens explica la Beatriu,
“hem de fer cagar el tió
i tot anirà millor”
Ben a prop del caganer
ens recorda la Mercè:
“Us heu posat les estrelles
penjades a les orelles ? “
I darrera de la cova
anunciant la bona nova
apareix amb veu molt fina
nostra estimada Jordina
I la Natàlia, eixerida,
és la verge feta a mida:
“Tota la vida ho seré
i ja en sabem el perquè”.
“Quietes! No us heu de moure”,
diu de cop la Montse Roure,
“Fem la foto del moment,
si us plau, cal que riguem!”
I així s’acaba la història,
recordeu-la a la memòria,
d’aquesta colla trempada,
i un xic baliga-balaga
que els agrada de llegir
tant, que no ho puc ni dir.
Noi i noies, tot això-
us ho dic molt de debò-
és per dir-vos, al final,
que passeu un bon nadal,
i comenci amb alegria
el nou any, i dia a dia,
puguem viure i reviure,
fent-nos un bon fart de riure
aquesta festa de joia
que avui fem tota la colla
Mercè Guiu
