REFLEXIÓ PERSONAL DEL LLIBRE: Rut sense hac
0. Títol de la novel·la i autor
→ La novel·la que m’he llegit va ser escrita per Manuel Villanueva i Perarnau i es diu: “Rut sense hac”.
1. Defineix la novel·la amb 3 adjectius.
→ Interessant, optimista i absorbent.
2. Com definiries el final d’aquest llibre, esperat, inesperat…? Argumenta-ho.
→ El final, des del meu punt de vista, era esperat, ja que, des de l’inici del llibre ja em pensava que acabaria així. Tot i això, durant la lectura hi ha diverses coses i fets que no m’esperava que passessin i que han fet que pugui disfrutar de la lectura i mantenir la intriga per seguir-lo llegint (perquè no era tan evident el final ni es feia tan avorrit de llegir).
3. Resumeix en una frase què ha representat per a tu aquest llibre.
→ “Hem d’aprendre a superar els problemes del passat perquè això ens permetra aprofitar i disfrutar de la vida, i sempre és millor si hi ha algú que t’ajudi a fer-ho”.
→ Aquesta frase explica molt bé el que aquest llibre ha representat per mi, ja que, en el relat, la protagonista té una gran por a causa d’una malaltia que va tenir en el passat i, quan aconsegueix superar-la, amb l’ajuda de les seves noves amigues, comença a disfrutar i aprofitar la vida.
4. Quin personatge t’ha impactat més? Argumenta-ho.
→ M’han impactat més d’un personatge, però el que més, ha estat el Biel. És el germà de la Rut, la protagonista. És un nen que, a causa de les malalties i problemes de la seva germana i el seu germà petit, els seus pares l’han tingut una mica “oblidat”. Per això, tot i que en un principi vaig pensar que el seu mal caràcter i la seva dura personalitat, era tan sols perquè estava passant per una “etapa adolescent”, m’he adonat que era perquè es sentia oblidat i deixat de banda per la família. Però, quan deixa anar tots els seus sentiments i soluciona els problemes amb la família i, sobretot, amb la seva germana gran, es converteix un nen amb un caràcter dolç i agradable.
5. Quins temes tracta? Fes una llista dels temes.
→ El tema principal de la novel·la és la superació. Que com ja he dit, és per la que passa, principalment, la protagonista. Tot i que, també, els pares d’ella i els seus germans (i altres personatges secundaris de la novel·la), perquè, tot i que ho va patir ella, la seva família també en va patir les conseqüències.
→ Crec que també tracta els estereotips, ja que, si estigués més normalitzat que no tots els tipus de cos son perfectes i iguals, ella no tindria tanta por d’ensenyar el seu cos i de portar la roba que li agrada, sense pensar en el tros que “li falta”.
→ També tracta les greus conseqüències que pot produir conduir sota els efectes de l’alcohol o, simplement, sense anar amb compte quan estàs al volant. Perquè, el xicot de la protagonista, té un accident greu amb el cotxe després d’haver begut alcohol. I, en una altre ocasió, aquest mateix noi, agafa el cotxe del seu pare i com no va amb cuidado trenca una part important i, el següent dia, quan el seu pare agafa el cotxe té un accident a causa d’això.
→ I un dels temes més importants d’aquesta novel·la, és la importància que tenen la família i els amics. Perquè potser a vegades no els valorem del tot i ho hauríem de fer, perquè son els que ens poden ajudar quan ho necessitem, tan en els moments difícils com quan volem riure i passar-nos-ho bé.
6. Quina és l’escena que més t’ha agradat? I la que menys?
→ M’ha agradat molt la part en que les amigues de la Rut; las Sara, la Violeta i la Zoe, li preparen una excursió al bosc per ajudar-la a superar la seva gran por i la seva mala experiència, després de que ella els hi expliques. Li preparen una excursió en la que busquen tranquil·litat perquè ella es pugui desfogar i deixar anar tot el que sent, sense que ningú la pugui jutjar. Utilitzen una pedra per simular el ronyó que li falta i que, d’aquesta manera, ella es pugui despedir del seu ronyó, com no ho va poder fer quan era petita.
→ La part que menys m’ha agradat ha estat quan la Rut els hi diu als seus pares que ja no voldrà tornar més a les revisions de l’oncològic però ells no ho entenen. Tot i que entenc el punt de vista dels pares, perquè volen que la seva filla estigui sana i no li passi res, crec que haurien de fer un esforç per entendre-la, ja que, fa gairebé 15 anys que ja està bé i cada vegada que hi ha de tornar per fer la revisió, se sent malament i torna a recordar tot el que li va passar. Per la sort de la Rut, els pares ho acaben entenent i ja no la presionen més.
7. Amb quin fragment del llibre et quedes? Pensa’n un que t’hagi agradat especialment i escriu-lo. (Pensa que és el fragment que anirà al vídeo.)
→ Hi ha diversos fragments que m’han agradat molt, però em quedo amb aquest. En aquest fragment del llibre, la Rut, recorda un cap de setmana en el qual, per primera vegada, va explicar algú la seva gran por i el que li va passar. Es podria dir que els hi va obrir les portes i la van poder conèixer millor i, d’aquesta manera, forjar una gran amistat entre totes quatre.
(Tot i que jo de petita no vaig tenir cap malaltia, també m’identifico amb aquest fragment)
→ “Encara que ja fa dos anys que les conec i que juntes hem fet milers de fotos més, aquesta, la que il·lustra el cap de setmana en que els vaig obrir la porta, és la meva preferida”.
8. Com definiries l’estil literari? I el grau de dificultat? Fes-ne una breu explicació.
→ És un llibre senzill i fàcil de llegir, perquè Utilitza un estil literari estàndard, de manera que gairebé tothom el podria entendre. A més, utilitza molts adjectius que faciliten la lectura perquè et permeten visualitzar i imaginar millor el que passa.
9. Quina nota li posaries (sobre 10)? Recomanaries aquesta novel·la per a estudiants de 3r d’ESO? Argumenta-ho.
→ Li posaria entre un 8 i un 9, ja que, el final sigui una mica evident. Tot i això, des del meu punt de vista es un bon llibre per llegir i és interessant, a més de que, en el meu cas, m’ha absort i he disfrutat la lectura.
→ Si que recomanaria la novel·la per què tracta alguns temes propers a nosaltres, a més que els personatges de la novel·la tenen, tan sols, un o dos anys més que nosaltres. I no és una novel·la gaire llarga i és fàcil de llegir, per això, crec que a la gent no li costaria gaire de llegir.