After

0.Títol de la novel·la i autor
After (són 4 llibres en total), l’autora es diu Anna Todd.
1. Defineix la novel·la amb 3 adjectius.
Inesperat, amor i superació.
2. Com definiries el final d’aquest llibre, esperat, inesperat…? Argumenta-ho.
Per mi, en un principi és bastant evident que els personatges acaben junts, però a mida que vas avançant en la història et va sorprenen, ja que fa un gir molt inesperat.
3. Resumeix en una frase què ha representat per a tu aquest llibre.
per mi aquest llibre ha significat bastantes coses, ja que ha sigut dels meus primers llibres i a part d’haverme enganxat a la història i cada vegada voler llegir més i més, m’ha fet interessar-me més en la lectura.
4. Quin personatge t’ha impactat més? Argumenta-ho.
El protagonista, el Hardin. Perquè el que fa ell en un principi és el que desencadena tota la història i al final sacaba sabent tota la veritat.
5. Quins temes tracta? Fes una llista dels temes.
-amor
-traïció
-problemes
-família
-superació
-passat problemàtic
6. Quina és l’escena que més t’ha agradat? I la que menys?
De que m’hagin agradat la majoria, ja que en moltes parts es molt bonic i la que menys sense dubte és el final.
7. Amb quin fragment del llibre et quedes? Pensa’n un que t’hagi agradat especialment i escriu-lo. (Pensa que és el fragment que anirà al vídeo.)

8. Com definiries l’estil literari? I el grau de dificultat? Fes-ne una breu explicació.
La manera d’escritura d’aquesta novela es molt juvenil i no té cap tipus de dificultat, així que jo crec que per la gent de la nostre edat està molt bé.
9. Quina nota li posaries (sobre 10)? Recomanaries aquesta novel·la per a estudiants de 3r d’ESO? Argumenta-ho.
Jo li ficaria un 10. Jo sí que la recomanaria, tot i que la majoria de gent d’aquesta edat ja s’ha la llegit, per què com he dit, és molt juvenil i es el que acostuma a agradar en aquestes edats.

Wonder. La lliçó d’August

0.Títol de la novel·la i autor:
Llibre: Wonder. La lliçó d’August, de R. J. Palau.

1. Defineix la novel·la amb 3 adjectius: emotiva,trista,real

2. Com definiries el final d’aquest llibre, esperat, inesperat…? Argumenta-ho.: La veritat és que aquest llibre, al ser per totes les edats, té un final bastant esperat, ja que des d’un principi ja saps quin camí agafarà el llibre.Tot i així el final és molt emotiu i m’ha agradat molt.

3. Resumeix en una frase què ha representat per a tu aquest llibre: Aquest llibre m’ha fet veure que les aparences enganyen: fixa’t amb l’interior i l’exterior es convertira en algo precios.

4. Quin personatge t’ha impactat més? Argumenta-ho:
El Julian, el que fa bullying a l’august Pullman ja que no havia vist mai en un llibre algú tant desagradable com ell. És prepotent, mimat, i mala persona. He de dir que l’autora ha escrit un llibre on el Julian explica el perquè del seu comportament, també el recomano doncs pots veure el que va passar des del seu punt de vista.

5. Quins temes tracta? Fes una llista dels temes:
L’amor/ la família/ els amics/el bullying/les classes socials/ l’egocentrisme/ la tristesa i l’autoestima.

6. Quina és l’escena que més t’ha agradat? I la que menys?:
És curiós perquè la escena que més m’ha agradat també és la que menys doncs és la escena de les colònies. En aquesta escena uns nois més grans que l’August Pullman es fiquen amb el seu aspecte i fins i tot utilitzen la violència, aquesta és la part que no m’agrada. Però just en aquest moment, tots els nens de la classe del August Pullman els quals li havien estat fent la vida imposible, el defensen. Això em va semblar molt bonic, ja que van passar d’odiar al protagonista a estimar-lo fins el punt de defensar-lo.

7. Amb quin fragment del llibre et quedes? Pensa’n un que t’hagi agradat especialment i escriu-lo. (Pensa que és el fragment que anirà al vídeo.)
–No podem continuar protegint-lo –va dir la mare molt fluixet al pare, que anava conduint–. No podem fer com si s’hagués de despertar demà i la seva realitat hagués de ser una altra, Nate, perquè és aquesta, i l’hem d’ensenyar a viure amb aquesta realitat. No podem continuar evitant situacions que… –No, val més enviar-lo a una escola de secundària com qui envia un xai a l’escorxador… –va replicar el pare enfadat, però no va acabar la frase perquè pel retrovisor va veure que jo tenia els ulls oberts. –¿Què vol dir, com qui envia un xai a l’escorxador? –Torna a dormir, Auggie –va dir el pare fluixet.

8. Com definiries l’estil literari? I el grau de dificultat? Fes-ne una breu explicació.
És un estil literari coloquial amb un grau de dificultat baix, molt fàcil de llegir.

9. Quina nota li posaries (sobre 10)? Recomaries aquesta novel·la per a estudiants de 3r d’ESO? Argumenta-ho.
La nota que li poso és un 10/10
(per cert, el tinc firmat per l’autora)

Rut sense hac

REFLEXIÓ PERSONAL DEL LLIBRE: Rut sense hac

0. Títol de la novel·la i autor
→ La novel·la que m’he llegit va ser escrita per Manuel Villanueva i Perarnau i es diu: “Rut sense hac”.

1. Defineix la novel·la amb 3 adjectius.
→ Interessant, optimista i absorbent.

2. Com definiries el final d’aquest llibre, esperat, inesperat…? Argumenta-ho.
→ El final, des del meu punt de vista, era esperat, ja que, des de l’inici del llibre ja em pensava que acabaria així. Tot i això, durant la lectura hi ha diverses coses i fets que no m’esperava que passessin i que han fet que pugui disfrutar de la lectura i mantenir la intriga per seguir-lo llegint (perquè no era tan evident el final ni es feia tan avorrit de llegir).

3. Resumeix en una frase què ha representat per a tu aquest llibre.
→ “Hem d’aprendre a superar els problemes del passat perquè això ens permetra aprofitar i disfrutar de la vida, i sempre és millor si hi ha algú que t’ajudi a fer-ho”.
→ Aquesta frase explica molt bé el que aquest llibre ha representat per mi, ja que, en el relat, la protagonista té una gran por a causa d’una malaltia que va tenir en el passat i, quan aconsegueix superar-la, amb l’ajuda de les seves noves amigues, comença a disfrutar i aprofitar la vida.

4. Quin personatge t’ha impactat més? Argumenta-ho.
→ M’han impactat més d’un personatge, però el que més, ha estat el Biel. És el germà de la Rut, la protagonista. És un nen que, a causa de les malalties i problemes de la seva germana i el seu germà petit, els seus pares l’han tingut una mica “oblidat”. Per això, tot i que en un principi vaig pensar que el seu mal caràcter i la seva dura personalitat, era tan sols perquè estava passant per una “etapa adolescent”, m’he adonat que era perquè es sentia oblidat i deixat de banda per la família. Però, quan deixa anar tots els seus sentiments i soluciona els problemes amb la família i, sobretot, amb la seva germana gran, es converteix un nen amb un caràcter dolç i agradable.

5. Quins temes tracta? Fes una llista dels temes.
→ El tema principal de la novel·la és la superació. Que com ja he dit, és per la que passa, principalment, la protagonista. Tot i que, també, els pares d’ella i els seus germans (i altres personatges secundaris de la novel·la), perquè, tot i que ho va patir ella, la seva família també en va patir les conseqüències.

→ Crec que també tracta els estereotips, ja que, si estigués més normalitzat que no tots els tipus de cos son perfectes i iguals, ella no tindria tanta por d’ensenyar el seu cos i de portar la roba que li agrada, sense pensar en el tros que “li falta”.

→ També tracta les greus conseqüències que pot produir conduir sota els efectes de l’alcohol o, simplement, sense anar amb compte quan estàs al volant. Perquè, el xicot de la protagonista, té un accident greu amb el cotxe després d’haver begut alcohol. I, en una altre ocasió, aquest mateix noi, agafa el cotxe del seu pare i com no va amb cuidado trenca una part important i, el següent dia, quan el seu pare agafa el cotxe té un accident a causa d’això.

→ I un dels temes més importants d’aquesta novel·la, és la importància que tenen la família i els amics. Perquè potser a vegades no els valorem del tot i ho hauríem de fer, perquè son els que ens poden ajudar quan ho necessitem, tan en els moments difícils com quan volem riure i passar-nos-ho bé.

6. Quina és l’escena que més t’ha agradat? I la que menys?
→ M’ha agradat molt la part en que les amigues de la Rut; las Sara, la Violeta i la Zoe, li preparen una excursió al bosc per ajudar-la a superar la seva gran por i la seva mala experiència, després de que ella els hi expliques. Li preparen una excursió en la que busquen tranquil·litat perquè ella es pugui desfogar i deixar anar tot el que sent, sense que ningú la pugui jutjar. Utilitzen una pedra per simular el ronyó que li falta i que, d’aquesta manera, ella es pugui despedir del seu ronyó, com no ho va poder fer quan era petita.

→ La part que menys m’ha agradat ha estat quan la Rut els hi diu als seus pares que ja no voldrà tornar més a les revisions de l’oncològic però ells no ho entenen. Tot i que entenc el punt de vista dels pares, perquè volen que la seva filla estigui sana i no li passi res, crec que haurien de fer un esforç per entendre-la, ja que, fa gairebé 15 anys que ja està bé i cada vegada que hi ha de tornar per fer la revisió, se sent malament i torna a recordar tot el que li va passar. Per la sort de la Rut, els pares ho acaben entenent i ja no la presionen més.

7. Amb quin fragment del llibre et quedes? Pensa’n un que t’hagi agradat especialment i escriu-lo. (Pensa que és el fragment que anirà al vídeo.)
→ Hi ha diversos fragments que m’han agradat molt, però em quedo amb aquest. En aquest fragment del llibre, la Rut, recorda un cap de setmana en el qual, per primera vegada, va explicar algú la seva gran por i el que li va passar. Es podria dir que els hi va obrir les portes i la van poder conèixer millor i, d’aquesta manera, forjar una gran amistat entre totes quatre.
(Tot i que jo de petita no vaig tenir cap malaltia, també m’identifico amb aquest fragment)

→ “Encara que ja fa dos anys que les conec i que juntes hem fet milers de fotos més, aquesta, la que il·lustra el cap de setmana en que els vaig obrir la porta, és la meva preferida”.

8. Com definiries l’estil literari? I el grau de dificultat? Fes-ne una breu explicació.
→ És un llibre senzill i fàcil de llegir, perquè Utilitza un estil literari estàndard, de manera que gairebé tothom el podria entendre. A més, utilitza molts adjectius que faciliten la lectura perquè et permeten visualitzar i imaginar millor el que passa.

9. Quina nota li posaries (sobre 10)? Recomanaries aquesta novel·la per a estudiants de 3r d’ESO? Argumenta-ho.
→ Li posaria entre un 8 i un 9, ja que, el final sigui una mica evident. Tot i això, des del meu punt de vista es un bon llibre per llegir i és interessant, a més de que, en el meu cas, m’ha absort i he disfrutat la lectura.

→ Si que recomanaria la novel·la per què tracta alguns temes propers a nosaltres, a més que els personatges de la novel·la tenen, tan sols, un o dos anys més que nosaltres. I no és una novel·la gaire llarga i és fàcil de llegir, per això, crec que a la gent no li costaria gaire de llegir.

No està escrit a les estrelles


Títol: No està escrit a les estrelles
Autor: John Green

1. Defineix la novel·la amb 3 adjectius.
Emotiu, profund, romàntic

2. Com definiries el final d’aquest llibre, esperat, inesperat…? Argumenta-ho.
Realment no m’esperava aquest final, m’ha sorprès molt, ja que jo esperava que es morís la Hazel perquè estava molt malalta i difícilment es podia curar. Finalment el que passa és que es mor el Gus, m’ha impactat molt que és moris ell, ja que semblava que portes bé la malaltia i no semblava que estigués tan greu, realment aquest final em va fer moltíssima pena.

3. Resumeix en una frase què ha representat per a tu aquest llibre.
Aquest llibre explica una història molt bonica que et fa veure com és el dia a dia de les persones que pateixen una malaltia com el càncer.

4. Quin personatge t’ha impactat més? Argumenta-ho.
El personatge que m’ha impactat més ha sigut el Gus, ja que m’ha sorprès que tot i tenint aquesta malaltia s’ho prengui tan bé i ha après a conviure amb ella de la millor manera possible.

5. Quins temes tracta? Fes una llista dels temes.
Aquest llibre tracta sobre les malalties, l’amor, l’esperança, l’enamorament i la valentia.

6. Quina és l’escena que més t’ha agradat? I la que menys?
L’escena final és la que m’ha agradat més, és quan la Hazel, després de la mort del Gus li llegeix un escrit dedicat a ell, el dia del seu funeral. Em sembla molt emotiu, ja que tot i que és molt dur en aquell moment, explica tot el que han viscut i diu el que el trobarà a faltar.

7. Amb quin fragment del llibre et quedes? Pensa’n un que t’hagi agradat especialment i escriu-lo. (Pensa que és el fragment que anirà al vídeo.)
“Estic en una muntanya russa que només va cap amunt!”

8. Com definiries l’estil literari? I el grau de dificultat? Fes-ne una breu explicació.
És una novel·la d’estil narratiu però en primera persona, trobo que té un grau de dificultat molt baix, m’ha agradat molt la manera en què la Hazel explica com se sent perquè utilitza paraules molt profundes.

9. Quina nota li posaries (sobre 10)? Recomaries aquesta novel·la per a estudiants de 3r d’ESO? Argumenta-ho.
Jo li ficaria un 10, ja que m’ha agradat molt la història sobre la qual tracta i et fa reflexionar sobre la sort que tenim a l’estar sans i m’ha fet veure que hem d’aprendre a valorar més el que tenim. Considero que és un llibre apte a partir de dotze anys i és molt interessant per llegir perquè et fa aprendre moltes coses sobre la vida i t’ensenya que en els pitjors moments és on s’ha de ser més fort.

La ciutat sense muralles


Títol: La Ciutat Sense Muralles
Autor: Oriol Vergés

1. Defineix la novel·la amb 3 adjectius.
Interessant, històrica, emocionant.

2. Com definiries el final d’aquest llibre, esperat, inesperat…? Argumenta-ho.
Esperat, perquè la majoria de llibres normalment acaben bé. (Tornen a recuperar les terres).

3. Resumeix en una frase què ha representat per a tu aquest llibre.
Aquest llibre ha representat: descobrir coses de la meva ciutat que no sabia, com per exemple, que estava envoltada de muralles.

4. Quin personatge t’ha impactat més? Argumenta-ho.
En Joan, m’ha impactat ja que es un noi que s’assembla molt a mi.

5. Quins temes tracta? Fes una llista dels temes.
Els treballs
Les muralles
Les terres
El virus

6. Quina és l’escena que més t’ha agradat? I la que menys?
L’escena que m’ha agradat més és quan recuperen les terres. L’escena que m’ha agradat mens és quan li treuen les terres.

7. Amb quin fragment del llibre et quedes? Pensa’n un que t’hagi agradat especialment i escriu-lo. (Pensa que és el fragment que anirà al vídeo.)
“Passi el que passi, aquelles terres sempre seran nostres”

8. Com definiries l’estil literari? I el grau de dificultat? Fes-ne una breu explicació.
És una novel·la històrica juvenil, no és molt difícil de llegir ja que està adaptada per els joves com nosaltres.

9. Quina nota li posaries (sobre 10)? Recomaries aquesta novel·la per a estudiants de 3r d’ESO? Argumenta-ho.
Li poso un 8, si que recomanaria aquest llibre a alumnes de 3r d’ESO perquè aprens moltes coses, t’ensenya cultura de Barcelona, del còlera asiàtic…

Et donaré el sol

Títol: Et donaré el sol
Autor: Jandy Nelson

1. Defineix la novel·la amb 3 adjectius.
És una novel·la única, senzilla, però molt real.

2. Com definiries el final d’aquest llibre, esperat, inesperat…?Argumenta-ho.
El final del llibre no és el que més destaca de la nevel·la, ja que crec que al que se li ha de donar més importància realment és el que passa durant la història. És un llibre que té com a centre la relació entre els germans bessons Jude i Noah, que de petits eren inseparables i amb el pas el temps han perdut aquesta connexió que tenien i s’han convertit en persones diferents als que eren. Crec que és important dir que la història està explicada des de 2 punts de vista diferents. La primera part del llibre explica la relació que tenien ells dos quan tenien 13 anys, és a dir, quan encara estaven units, i està explicada pel Noah. L’altre part del llibre està explicada per la Jude, i explica com està la situació d’ells dos quan tenen 16 anys. Al final del llibre no passa cap fet inesperat, però crec que és una part especial del llibre, pel simple fet que és en el moment en el que, almenys en el meu cas, m’he adonat de realment que va fer que en Noah i la Jude comencessin a separar-se i canviessin la seva personalitat. A la segona part del llibre (quan està explicat per la Jude), és on està explicat tot això de en el que s’han convertit. La meva percepció és que ses converteixen en persones que viuen de la seva aparença. En Noah i la Jude eren dos germans que s’estimaven moltíssim, estaven molt units, i que eren uns apassionats per l’art, gràcies a la seva mare, que sempre els hi ha estat inculcant la seva passió. Hi ha una part de la història que no està explicada, i finalment podem veure com són i en què s’han convertit. El que passa al final del llibre és que te n’adones de què va poder fer que perdessin aquella connexió tan especial que els unia. M’ha semblat un final molt encertat i, sobretot, molt bonic.

3. Resumeix en una frase què ha representat per a tu aquest llibre.
Aquest llibre està construït al voltant dels dos personatges principals, i a partir de les seves narracions sobre la seva perspectiva de la vida i del que estan vivint en aquell moment he pogut aprendre moltes coses, per exemple que les aparences enganyen, i tot això en una història que fa emocionar.

4. Quin personatge t’ha impactat més? Argumenta-ho.
Sense cap mena de dubte, el personatge que m’ha impactat més i que alhora és el que m’agrada més és en Noah. També he de dir que el personatge de la Jude m’agrada molt, però crec que la història del Noah és més impactant. Els dos són persones que han viscut apassionats per l’art, i que ho porten a la sang des que van néixer. Tot i això, els dos tenen visions molt diferents de l’art. En Noah és un noi que, a diferència de la seva germana, es pot dir que l’art és gran part de la seva vida. Per cada cop que va caminant per algun lloc va pintant escenes en el seu cap i va creant una mena de retrats. En Noah té la peculiaritat que dibuixa amb la seva ment. Jo considero que és com un museu mental. Sempre que li passa alguna cosa, quan sent un sentiment molt fort, ell sempre ho tradueix a un dibuix que pinta al seu cap i que quan arriba a casa i té l’oportunitat sempre acaba plasmant la seva idea al seu quadern de dibuixos. És un noi molt dolç i tendre. Durant el tros que no està explicat, he pogut sobreentendre que durant tots aquells anys es va estar descobrint a ell mateix, i que finalment acaba descobrint que li agraden els nois. Això també ho podem intuir a partir de les seves obres, que com he dit abans, són una reflexió de les emocions que sent ell a partir de coses del seu entorn. Tots aquests fets que he estat explicant són alguns motius per els que en Noah poc a poc s’anés distanciant de la gent que més estimava. Coneix a un noi que es diu Bryan, del qual s’enamora. El fet que aparegui aquest personatge en la vida del Noah li desquadra bastant la manera que ell tenia de veure les coses, ja que en Bryan és un noi amb una manera de pensar molt diferent a la de’n Noah. 3 anys més tard, quan ell i la Jude ja tenen 16 anys, podem observar que, com he dit anteriorment, s’han convertit en dos persones que viuen de la seva aparença, ja que realment són persones molt diferents a les que ells mostren sota la seva màscara. En Noah passa a ser un noi super gran i musculat, que fa molt esport, té el seu grup d’amics, etc., és a dir, passa a aparentar tot allò que no és. Tot això és debut a que és una persona molt insegura i té por a que no sigui acceptat pels demés. La seva història em sembla molt interessant i, sobretot, molt sincera i propera al lector.

5. Quins temes tracta? Fes una llista dels temes.
Enamorament
Homosexualitat
Art
Llaç entre dos germans
Secrets
Solitud
Amor

6. Quina és l’escena que més t’ha agradat? I la que menys?
De tot el llibre amb les escenes que em quedo són amb les de quan el Noah està a la seva habitació dibuixant i creant tot el que se li passa pel cap, i arriba la seva germana de l’institut i entra a la seva habitació, s’estira al llit, i comencen a xafardejar tots dos i a riure de coses que els hi han passat durant el dia. La Jude li explica els seus problemes, i en Noah li ensenya les seves creacions. M’encanten aquests moments, perquè a més, en Noah i la Jude, només amb una sola mirada ja s’entenen i poden saber què està pensant en aquell moment l’altre. Per mi aquests petits moments són simplement fantàstics.
L’escena que menys m’ha agradat ha estat l’escena en la que en Noah està passejant pel famós penya-segat amb el seu quadern de dibuixos, i de sobte es troba a en Fry i el Zephyr (dos nens de la seva classe) i un l’immobilitza perquè no pugui fer res i l’altre li pren la llibreta, i comença a passar les pàgines, i a veure tots els seus dibuixos. No m’ha agradat gens aquesta escena, ja que descobreixen el major secret del Noah, que és que li agraden els nois.

7. Amb quina frase o fragment del llibre et quedes? Pensa’n un que t’hagi agradat especialment i escriu-lo.
El que és dolent per al cor és bo per a l’art. La terrible ironia de les nostres vides com a artistes.

8. Com definiries l’estil literari? I el grau de dificultat? Fes-ne una breu explicació.
És una novel·la d’estil narratiu, però en primera persona. Una part està explicada pel Noah i l’altre per la Jude. No té gaire dificultat, encara que no recomanaria aquest llibre per a menors de 14 anys, ja que simplement no el disfrutarien tant. M’ha agradat molt el vocabulari o la manera de narrar dels personatges. En Noah i la Jude narraven la seva història utilitzant diferent vocabulari. M’agrada molt la manera en la que la història del Noah està redactada, ja que està feta d’una manera més aviat poètica. En canvi, la de la Jude estava redactada de manera més entenedora i utilitzant un vocabulari més vulgar.

9. Quina nota li posaries (sobre 10)? Recomaries mantenir aquesta lectura a 3r d’ESO per a altres altres cursos? Argumenta-ho.
Li posaria un 10. Crec que és un llibre fantàstic en tots els sentits. Jo recomanaria mantenir aquesta lectura a partir de 14 anys. La veritat és que jo ja me’l vaig llegir l’estiu passat (quan tenia 13 anys). Però aquests dies me l’he tornat a llegir i, sincerament, l’he disfrutat molt més. Recomanaria aquest llibre a totes aquelles persones que tenen 14 anys o més, ja que crec que és un llibre bastant necessari.

El diari d’Anna Frank

Títol: El diari d’Anna Frank
Autor: Anna Frank

1. Defineix la novel·la amb 3 adjectius.
Desesperació
Odi
Unió

2. Com definiries el final d’aquest llibre, esperat, inesperat…? Argumenta-ho.
Jo trobo que per una part sí que havia d’acabar així, tot i que en el fons tenia aquella esperança que sobrevisques. Però tot i això, en el fons tampoc no pensava res, ja que això va passar a la vida real i en la vida real tot pot passar.

3. Resumeix en una frase què ha representat per a tu aquest llibre.
T’obre els ulls, ja que et mostra les injustícies d’arreu del món.

4. Quin personatge t’ha impactat més? Argumenta-ho.
L’Anna, ja que era una noia jove, la qual està passant per unes de les pitjors etapes que és la pubertat, també amb complicacions a casa, i alhora amb unes de les situacions més complicades, que és la invasió nazi a Holanda, cosa que demostra que l’Anna és un exemple a seguir perquè et demostra que és la superació, i m’ha impactat perquè jo, si estigués en el seu cas, no me’n podria sortir.

5. Quins temes tracta? Fes una llista dels temes.
Parla sobre:
Invasió Nazi.
Una mica l’adolescència, tot i que en altre llibre de l’Anna Frank i tracta més a fons. ( En total hi han 4 llibres )
Unió entre pares i filles.
Al principi parla una mica sobre l’escola, però més aviat, com es porten els alumnes entre ells.

6. Quina és l’escena que més t’ha agradat? I la que menys?
A mi m’agrada molt quan ella parla sobre els seus amics i que és molt popular, ja que com després et poses amb el paper de l’Anna, i penses, que potser era una de les coses que la posava més contenta, a tu també et fa feliç, i la que menys m’ha agradat, va ser quan els van enxampen.

7. Amb quin fragment del llibre et quedes? Pensa’n un que t’hagi agradat especialment i escriu-lo. (Pensa que és el fragment que anirà al vídeo.)

Estimada Kitty,
Sembla que haguessin passat anys entre diumenge al matí i avui. Quants esdeveniments! Com si el món sencer s’hagués trastornat de sobte. No obstant això, ja veus, Kitty, encara viu, i, com diu el pare, és el principal. Sí, en efecte, viu encara, però no em preguntis on ni com.
Tu no entens res de res avui oi? Per això em cal, primer, explicar-te el que ha passat a partir de diumenge a la tarda.
A les tres (Harry acabava d’anar-se’n per tornar més tard) van trucar a la nostra porta.
Jo no ho vaig sentir, perquè estava llegint a la terrassa, mandrosament reclinada a el sol en una cadira de lona.
Tot d’una, Margot va aparèixer per la porta de la cuina, visiblement torbada. -El pare ha rebut una citació de la SS -cuchicheó-. La mare acaba de sortir per anar a buscar a el senyor Van Daan. (Van Daan és un col·lega del pare i amic nostre). Jo estava aterrida: tothom sap què significa una citació; va imaginar immediatament els camps de concentració, les cel·les solitàries. ¿Anàvem a deixar que portessin allà al pare? -Naturalment, no es presentarà -va dir Margot, mentre que les dues esperàvem a la sala el retorn de la mare. -Mare ha anat a casa dels Van Daan per saber si podem habitar, des de demà, el nostre amagatall. Els Van Daan s’ocultaran allà amb nosaltres. Serem 07:00. Va caure el silenci. Ja no podíem pronunciar una paraula més, pensant en el pare, que no sospitava res. Hi havia anat a visitar a uns avis a l’hospici jueu. L’espera, la tensió, elcalor, tot això ens va fer callar. Tot d’una, van trucar. -És Harry -vaig dir jo. -No obris -va dir Margot, reteniéndome.
abans de les deu; tots els intents dissimulats per fer-li marxar abans havien resultat vans. Miep i Henk van Santen van arribar a les onze, per tornar a anar-se a mitjanit amb mitges, sabates, llibres i roba interior, ficats a la cartera de Miep i en les butxaques profunds de Henk. Jo estava extenuada, i, tot i donant-me adonar que era l’última nit que anava a passar al meu llit, em vaig dormir immediatament. Al matí següent, a dos quarts de sis, la mare em va despertar. Per sort, feia menys calor que diumenge, gràcies a una pluja tèbia que anava a persistir tot el dia. Cada un de nosaltres s’havia vestit com per viure a la nevera, per tal de portar-se totes les robes possibles. Cap jueu, en aquestes circumstàncies, hagués pogut sortir de casa amb una valisa plena. Jo portava llocs dues camises, 3 pantalons, un vestit, a sobre una faldilla, una jaqueta, un abric d’estiu, dos parells de mitges, sabates acordonats, una boina, una bufanda i altres coses més.
M’ofegava abans de marxar, però ningú es preocupava per això. Margot, amb la seva cartera plena de llibres de classe, havia tret la seva bicicleta per seguir a Miep cap a una destinació desconeguda, al menys, en el que a mi es refereix. Com vegada, jo seguia sense saber on quedava el lloc misteriós en què ens refugiaríamos. A dos quarts, vam tancar la porta de casa nostra. L’únic ésser vivent a què vaig poder dir adéu va ser el meu gat, que anava a trobar una bona llar a casa de veïns, segons les nostres últimes instruccions en una breu carta a el senyor Goudsmit. Deixem a la cuina una mica de carn per al gat i la vaixella de l’esmorzar; els llits van quedar desfetes, tot feia l’efecte d’una partida precipitada. Però, què ens importaven les impressions? Havíem de anar-nos a totes passades, sortir d’allà, partirhacia un lloc segur. La resta no comptava ja per a nosaltres. La continuació, demà.

8. Com definiries l’estil literari? I el grau de dificultat? Fes-ne una breu explicació.

Utilitza, el realisme, ja que tot el que passa és real, ja que és l’Anna que ens diu tot allò que li passa a ella i el seu voltant. Jo trobo que aquest llibre s’hauria de llegir a qualsevol edat, ja que a mi en el meu cas m’ha obert els ulls, i he pogut veure, que en els fons som uns privilegiats, i no ho valorem tant com devem.

9. Quina nota li posaries (sobre 10)? Recomaries aquesta novel·la per a estudiants de 3r d’ESO? Argumenta-ho.
Jo li posaria un 9, ja que és un llibre molt interessant, el qual recomanaria, a tothom, perquè tant et parla sobre la cultura general, i alhora també et parla sobre la superació, ja que avui en dia és molt important que tinguem present la superació, ja que en aquesta vida sempre hi han dificultats, i tot i això mai t’has de rendir. I alhora t’explica en primera persona, com es va viure la invasió nazi a Holanda.