Títol: El diari d’Anna Frank
Autor: Anna Frank
1. Defineix la novel·la amb 3 adjectius.
Desesperació
Odi
Unió
2. Com definiries el final d’aquest llibre, esperat, inesperat…? Argumenta-ho.
Jo trobo que per una part sí que havia d’acabar així, tot i que en el fons tenia aquella esperança que sobrevisques. Però tot i això, en el fons tampoc no pensava res, ja que això va passar a la vida real i en la vida real tot pot passar.
3. Resumeix en una frase què ha representat per a tu aquest llibre.
T’obre els ulls, ja que et mostra les injustícies d’arreu del món.
4. Quin personatge t’ha impactat més? Argumenta-ho.
L’Anna, ja que era una noia jove, la qual està passant per unes de les pitjors etapes que és la pubertat, també amb complicacions a casa, i alhora amb unes de les situacions més complicades, que és la invasió nazi a Holanda, cosa que demostra que l’Anna és un exemple a seguir perquè et demostra que és la superació, i m’ha impactat perquè jo, si estigués en el seu cas, no me’n podria sortir.
5. Quins temes tracta? Fes una llista dels temes.
Parla sobre:
Invasió Nazi.
Una mica l’adolescència, tot i que en altre llibre de l’Anna Frank i tracta més a fons. ( En total hi han 4 llibres )
Unió entre pares i filles.
Al principi parla una mica sobre l’escola, però més aviat, com es porten els alumnes entre ells.
6. Quina és l’escena que més t’ha agradat? I la que menys?
A mi m’agrada molt quan ella parla sobre els seus amics i que és molt popular, ja que com després et poses amb el paper de l’Anna, i penses, que potser era una de les coses que la posava més contenta, a tu també et fa feliç, i la que menys m’ha agradat, va ser quan els van enxampen.
7. Amb quin fragment del llibre et quedes? Pensa’n un que t’hagi agradat especialment i escriu-lo. (Pensa que és el fragment que anirà al vídeo.)
Estimada Kitty,
Sembla que haguessin passat anys entre diumenge al matí i avui. Quants esdeveniments! Com si el món sencer s’hagués trastornat de sobte. No obstant això, ja veus, Kitty, encara viu, i, com diu el pare, és el principal. Sí, en efecte, viu encara, però no em preguntis on ni com.
Tu no entens res de res avui oi? Per això em cal, primer, explicar-te el que ha passat a partir de diumenge a la tarda.
A les tres (Harry acabava d’anar-se’n per tornar més tard) van trucar a la nostra porta.
Jo no ho vaig sentir, perquè estava llegint a la terrassa, mandrosament reclinada a el sol en una cadira de lona.
Tot d’una, Margot va aparèixer per la porta de la cuina, visiblement torbada. -El pare ha rebut una citació de la SS -cuchicheó-. La mare acaba de sortir per anar a buscar a el senyor Van Daan. (Van Daan és un col·lega del pare i amic nostre). Jo estava aterrida: tothom sap què significa una citació; va imaginar immediatament els camps de concentració, les cel·les solitàries. ¿Anàvem a deixar que portessin allà al pare? -Naturalment, no es presentarà -va dir Margot, mentre que les dues esperàvem a la sala el retorn de la mare. -Mare ha anat a casa dels Van Daan per saber si podem habitar, des de demà, el nostre amagatall. Els Van Daan s’ocultaran allà amb nosaltres. Serem 07:00. Va caure el silenci. Ja no podíem pronunciar una paraula més, pensant en el pare, que no sospitava res. Hi havia anat a visitar a uns avis a l’hospici jueu. L’espera, la tensió, elcalor, tot això ens va fer callar. Tot d’una, van trucar. -És Harry -vaig dir jo. -No obris -va dir Margot, reteniéndome.
abans de les deu; tots els intents dissimulats per fer-li marxar abans havien resultat vans. Miep i Henk van Santen van arribar a les onze, per tornar a anar-se a mitjanit amb mitges, sabates, llibres i roba interior, ficats a la cartera de Miep i en les butxaques profunds de Henk. Jo estava extenuada, i, tot i donant-me adonar que era l’última nit que anava a passar al meu llit, em vaig dormir immediatament. Al matí següent, a dos quarts de sis, la mare em va despertar. Per sort, feia menys calor que diumenge, gràcies a una pluja tèbia que anava a persistir tot el dia. Cada un de nosaltres s’havia vestit com per viure a la nevera, per tal de portar-se totes les robes possibles. Cap jueu, en aquestes circumstàncies, hagués pogut sortir de casa amb una valisa plena. Jo portava llocs dues camises, 3 pantalons, un vestit, a sobre una faldilla, una jaqueta, un abric d’estiu, dos parells de mitges, sabates acordonats, una boina, una bufanda i altres coses més.
M’ofegava abans de marxar, però ningú es preocupava per això. Margot, amb la seva cartera plena de llibres de classe, havia tret la seva bicicleta per seguir a Miep cap a una destinació desconeguda, al menys, en el que a mi es refereix. Com vegada, jo seguia sense saber on quedava el lloc misteriós en què ens refugiaríamos. A dos quarts, vam tancar la porta de casa nostra. L’únic ésser vivent a què vaig poder dir adéu va ser el meu gat, que anava a trobar una bona llar a casa de veïns, segons les nostres últimes instruccions en una breu carta a el senyor Goudsmit. Deixem a la cuina una mica de carn per al gat i la vaixella de l’esmorzar; els llits van quedar desfetes, tot feia l’efecte d’una partida precipitada. Però, què ens importaven les impressions? Havíem de anar-nos a totes passades, sortir d’allà, partirhacia un lloc segur. La resta no comptava ja per a nosaltres. La continuació, demà.
8. Com definiries l’estil literari? I el grau de dificultat? Fes-ne una breu explicació.
Utilitza, el realisme, ja que tot el que passa és real, ja que és l’Anna que ens diu tot allò que li passa a ella i el seu voltant. Jo trobo que aquest llibre s’hauria de llegir a qualsevol edat, ja que a mi en el meu cas m’ha obert els ulls, i he pogut veure, que en els fons som uns privilegiats, i no ho valorem tant com devem.
9. Quina nota li posaries (sobre 10)? Recomaries aquesta novel·la per a estudiants de 3r d’ESO? Argumenta-ho.
Jo li posaria un 9, ja que és un llibre molt interessant, el qual recomanaria, a tothom, perquè tant et parla sobre la cultura general, i alhora també et parla sobre la superació, ja que avui en dia és molt important que tinguem present la superació, ja que en aquesta vida sempre hi han dificultats, i tot i això mai t’has de rendir. I alhora t’explica en primera persona, com es va viure la invasió nazi a Holanda.