Títol: Et donaré el sol
Autor: Jandy Nelson
1. Defineix la novel·la amb 3 adjectius.
És una novel·la única, senzilla, però molt real.
2. Com definiries el final d’aquest llibre, esperat, inesperat…?Argumenta-ho.
El final del llibre no és el que més destaca de la nevel·la, ja que crec que al que se li ha de donar més importància realment és el que passa durant la història. És un llibre que té com a centre la relació entre els germans bessons Jude i Noah, que de petits eren inseparables i amb el pas el temps han perdut aquesta connexió que tenien i s’han convertit en persones diferents als que eren. Crec que és important dir que la història està explicada des de 2 punts de vista diferents. La primera part del llibre explica la relació que tenien ells dos quan tenien 13 anys, és a dir, quan encara estaven units, i està explicada pel Noah. L’altre part del llibre està explicada per la Jude, i explica com està la situació d’ells dos quan tenen 16 anys. Al final del llibre no passa cap fet inesperat, però crec que és una part especial del llibre, pel simple fet que és en el moment en el que, almenys en el meu cas, m’he adonat de realment que va fer que en Noah i la Jude comencessin a separar-se i canviessin la seva personalitat. A la segona part del llibre (quan està explicat per la Jude), és on està explicat tot això de en el que s’han convertit. La meva percepció és que ses converteixen en persones que viuen de la seva aparença. En Noah i la Jude eren dos germans que s’estimaven moltíssim, estaven molt units, i que eren uns apassionats per l’art, gràcies a la seva mare, que sempre els hi ha estat inculcant la seva passió. Hi ha una part de la història que no està explicada, i finalment podem veure com són i en què s’han convertit. El que passa al final del llibre és que te n’adones de què va poder fer que perdessin aquella connexió tan especial que els unia. M’ha semblat un final molt encertat i, sobretot, molt bonic.
3. Resumeix en una frase què ha representat per a tu aquest llibre.
Aquest llibre està construït al voltant dels dos personatges principals, i a partir de les seves narracions sobre la seva perspectiva de la vida i del que estan vivint en aquell moment he pogut aprendre moltes coses, per exemple que les aparences enganyen, i tot això en una història que fa emocionar.
4. Quin personatge t’ha impactat més? Argumenta-ho.
Sense cap mena de dubte, el personatge que m’ha impactat més i que alhora és el que m’agrada més és en Noah. També he de dir que el personatge de la Jude m’agrada molt, però crec que la història del Noah és més impactant. Els dos són persones que han viscut apassionats per l’art, i que ho porten a la sang des que van néixer. Tot i això, els dos tenen visions molt diferents de l’art. En Noah és un noi que, a diferència de la seva germana, es pot dir que l’art és gran part de la seva vida. Per cada cop que va caminant per algun lloc va pintant escenes en el seu cap i va creant una mena de retrats. En Noah té la peculiaritat que dibuixa amb la seva ment. Jo considero que és com un museu mental. Sempre que li passa alguna cosa, quan sent un sentiment molt fort, ell sempre ho tradueix a un dibuix que pinta al seu cap i que quan arriba a casa i té l’oportunitat sempre acaba plasmant la seva idea al seu quadern de dibuixos. És un noi molt dolç i tendre. Durant el tros que no està explicat, he pogut sobreentendre que durant tots aquells anys es va estar descobrint a ell mateix, i que finalment acaba descobrint que li agraden els nois. Això també ho podem intuir a partir de les seves obres, que com he dit abans, són una reflexió de les emocions que sent ell a partir de coses del seu entorn. Tots aquests fets que he estat explicant són alguns motius per els que en Noah poc a poc s’anés distanciant de la gent que més estimava. Coneix a un noi que es diu Bryan, del qual s’enamora. El fet que aparegui aquest personatge en la vida del Noah li desquadra bastant la manera que ell tenia de veure les coses, ja que en Bryan és un noi amb una manera de pensar molt diferent a la de’n Noah. 3 anys més tard, quan ell i la Jude ja tenen 16 anys, podem observar que, com he dit anteriorment, s’han convertit en dos persones que viuen de la seva aparença, ja que realment són persones molt diferents a les que ells mostren sota la seva màscara. En Noah passa a ser un noi super gran i musculat, que fa molt esport, té el seu grup d’amics, etc., és a dir, passa a aparentar tot allò que no és. Tot això és debut a que és una persona molt insegura i té por a que no sigui acceptat pels demés. La seva història em sembla molt interessant i, sobretot, molt sincera i propera al lector.
5. Quins temes tracta? Fes una llista dels temes.
Enamorament
Homosexualitat
Art
Llaç entre dos germans
Secrets
Solitud
Amor
6. Quina és l’escena que més t’ha agradat? I la que menys?
De tot el llibre amb les escenes que em quedo són amb les de quan el Noah està a la seva habitació dibuixant i creant tot el que se li passa pel cap, i arriba la seva germana de l’institut i entra a la seva habitació, s’estira al llit, i comencen a xafardejar tots dos i a riure de coses que els hi han passat durant el dia. La Jude li explica els seus problemes, i en Noah li ensenya les seves creacions. M’encanten aquests moments, perquè a més, en Noah i la Jude, només amb una sola mirada ja s’entenen i poden saber què està pensant en aquell moment l’altre. Per mi aquests petits moments són simplement fantàstics.
L’escena que menys m’ha agradat ha estat l’escena en la que en Noah està passejant pel famós penya-segat amb el seu quadern de dibuixos, i de sobte es troba a en Fry i el Zephyr (dos nens de la seva classe) i un l’immobilitza perquè no pugui fer res i l’altre li pren la llibreta, i comença a passar les pàgines, i a veure tots els seus dibuixos. No m’ha agradat gens aquesta escena, ja que descobreixen el major secret del Noah, que és que li agraden els nois.
7. Amb quina frase o fragment del llibre et quedes? Pensa’n un que t’hagi agradat especialment i escriu-lo.
El que és dolent per al cor és bo per a l’art. La terrible ironia de les nostres vides com a artistes.
8. Com definiries l’estil literari? I el grau de dificultat? Fes-ne una breu explicació.
És una novel·la d’estil narratiu, però en primera persona. Una part està explicada pel Noah i l’altre per la Jude. No té gaire dificultat, encara que no recomanaria aquest llibre per a menors de 14 anys, ja que simplement no el disfrutarien tant. M’ha agradat molt el vocabulari o la manera de narrar dels personatges. En Noah i la Jude narraven la seva història utilitzant diferent vocabulari. M’agrada molt la manera en la que la història del Noah està redactada, ja que està feta d’una manera més aviat poètica. En canvi, la de la Jude estava redactada de manera més entenedora i utilitzant un vocabulari més vulgar.
9. Quina nota li posaries (sobre 10)? Recomaries mantenir aquesta lectura a 3r d’ESO per a altres altres cursos? Argumenta-ho.
Li posaria un 10. Crec que és un llibre fantàstic en tots els sentits. Jo recomanaria mantenir aquesta lectura a partir de 14 anys. La veritat és que jo ja me’l vaig llegir l’estiu passat (quan tenia 13 anys). Però aquests dies me l’he tornat a llegir i, sincerament, l’he disfrutat molt més. Recomanaria aquest llibre a totes aquelles persones que tenen 14 anys o més, ja que crec que és un llibre bastant necessari.