LÍMITS

Perquè cal posar límits? Els nens que fan el que volen interpreten aquesta permissivitat com a indiferència; senten que res del que fan és prou important perquè els seus pares es preocupin. Sense límits els nens es senten insegurs, agafen mals hàbits i poden tenir problemes de conducta més endavant.

Diferents estudis ens indiquen que els nens que els seus pares posen límits ferms, creixen amb més autoestima i confiança. És important que aquests límits siguin raonables. Les investigacions també ens diuen que els nens ben adaptats solen tenir pares càlids que els recolzen, els controlen raonablement i tenen altes expectatives.

Qualsevol límit que posem ha de ser per la seguretat, el benestar i el desenvolupament del nen. Cal assegurar-se que el nen coneix exactament les normes i el que s’espera d’ell. Ens podem fer les següents preguntes:

  • Són normes simples?
  • Són normes justes?
  • El nostre fill les entén?
  • El nen sap el que passarà si no les compleix?
  • Apliquem les regles de forma justa i consistent?

Algunes tàctiques que es poden practicar en el cas de que el nen hagi agafat l’hàbit de no fer cas de les vostres instruccions:

Com ser ferm:

  • Agafar el nen per les espatlles mentre se li dona la instrucció.
  • Mirar-lo als ulls.
  • Parlar-li amb veu clara i ferma però sense cridar.
  • Fer que la cara sembli severa.

…i quan ignoren els límits:

  • No fer cas a les provocacions, comentaris ofensius ni protestes.
  • Ignorar marranades, crits i xiscles quan sigui possible. Podem fer-ho seguint endavant amb el que estàvem fent.
  • Si és important que el nen faci cas en aquell moment, repetir la instrucció amb veu ferma i alta
  • Donar instruccions breus i anar al gra.
  • Donar només una ordre
  • Utilitzar frases que especifiquen la conducta desitjada
  • Ser realista amb les vostres expectatives, fer servir frases que corresponguin a l’edat del nen.
  • Intentar no fer servir instruccions de prohibició; és millor fer servir ordres de “fer”.
  • Donar les ordres de forma amable
  • No amenaçar el nen
  • Alabar la seva obediència i establir conseqüències per la seva desobediència.

Com enfortir l’autocontrol del nostre fill:

Recordar sempre que els nens els pares dels quals estableixen límits ferms creixen amb més autoestima i confiança que aquells als que se’ls permet fer el que volen. Tanmateix és important donar als nens alguna llibertat d’elecció dins d’uns límits raonables.

Entrenament en autocontrol

Existeixen tècniques que poden ajudar a enfortir l’autocontrol. L’entrenament implica fer al seu fill conscient de les circumstàncies en que s’enfada, i després passar per una sèrie d’etapes. Primer, modelar-li com es realitza la tasca, dient afirmacions positives com “pensa abans d’actuar”; “ no val la pena perdre els nervis”; “contaré fins a 10 i em calmaré”

Caldrà que el nen practiqui aquestes frases o autoinstruccions, primer en veu alta, després en veu baixa i finalment en silenci.

Conseqüències lògiques

Si s’assegura (dins de certes limitacions) que al vostre fill se li deixa experimentar les conseqüències dels propis actes, és una manera efectiva de modificar la conducta.

Si per exemple a l’hora de menjar el vostre fill tira el menjar a terra, és més probable que aprengui a comportar-se si es queda sense menjar.

Desafortunadament, sovint els pares no deixen experimentar als seus fills les conseqüències de la pròpia mala conducta i intervenen per a protegir-los de la realitat.

El resultat d’aquesta permissivitat és que les implicacions (els resultats) de la situació no arriben a ser aparents pel nen i continua fent les mateixes trapelleries una i una altra vegada.

Cal reflexionar sobre fins a quin punt s’ha d’intervenir per protegir els fills de riscos i cops inevitables de la vida i fins a quin punt els permetem aprendre de l’experiència.

 

Bibliografia:

Martin Herbert “Padres e hijos. Problemas cotidianos en al infancia” Editorial Pirámide.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *