Comentari Aniol

Del sud, el País Valencià a ritme dels Obrint Pas

Autors: Antoni Rubiró i Hector Sanjuan

Editorial: Mina

Col·lecció: Focus

ISBN: 9788496499751
Número d’edició:
Any d’edició:2007

Del Sud, explica la història d’Obrint Pas, un grup de música del país Valencià, des dels seus inicis quan anaven a l’institut de Benlliure i assajaven en un local que els deixaven, fins a l’actualitat, els seus concerts, els seus viatges per arreu del món, les gravacions dels seus discs.

Obrint Pas és un grup independentista, les seves cançons estan plenes de crítica política i social i per això, en el llibre, es parla del que passa al País Valencià, de les injustícies que es cometen, dels problemes de la gent, etc. I explica les cançons que fan per denunciar-ho.

Tot el llibre està en tercera persona, els periodistes narren la història del grup, s’inclouen citacions d’altres músics i també dels membres del grup. Cap al final del llibre hi ha els diaris que el cantant, Xavi Sarrià, fa a cada concert, i conta el que fan des que surten per anar al concert fins que tornen cap a casa.

La part dels diaris potser és la millor, perquè està en primera persona, i explica altres coses que, segurament un periodista no explicaria.

El llibre m’ha agradat, perquè Obrint Pas és un grup que conec des de petit, m’agrada la seva música, i la seva manera d’expressar les seves idees. És un llibre sense argument, que no t’intriga, però no es fa llarg. Només es fa una mica pesat en les parts que parlen de política, ja que no conec gaire la política del País Valencià. La resta del llibre, però, es llegeix fàcilment.

Jo recomanaria aquest llibre a la gent que conegués aquest grup i que compartís les seves idees, perquè si no coneix el grup ja no li interessarà la seva història.


Comentari Vicente

Expedient Joshua. La ciutat invisible

Resum

En Joshua perd el seu pare, reputat arqueòleg, en circumstàncies estranyes. Les declaracions policials sobre la seva mort porten a en Joshua a concloure que ha estat assassinat. En Joshua decideix anar a Mèxic amb els seus amics. Ha d’aclarir també els rumors sobre una relació amorosa que el seu pare mantenia amb una jove mexicana i que han trasbalsat la seva mare. Un cop a Mèxic descobreix l’existència d’una civilització maia que ha perdurat fins als nostres dies i que viu sota terra. També s’assabenta que ell forma part d’aquesta civilitzacio i que n’és un dels seus representants, igual que ho fou el seu pare…

Autor: J.M. Harris

Fragment triat

Ens quedem en silenci mentre intentem assimilar totes aquelles idees noves.

-El trobarem, el còdex -diu la Camila-. I n’exigirem un rescat. Obligarem el qui ho hagi organitzat tot a deixar anar el meu mariy. En cas contrari, em desempallegaré del còdex.

-Per què estàs tan segura que encara no l`han trobat? -pregunta l’Ollie-. I si ja el tenen, què?

-Potser sí, que el tenen -concedeix la Camila-. Però no ho crec. Encara el busquen. Em consta que tinc el telèfon punxat.De tant en tant tinc el pressentiment que em seguiexen.

-A mi em van entrar a robar a casa-dic-. Itambé van provar de robar a la universitat del pare.

-Van darrera de la carta de Calakmul -afirma la Camila-. Saben que la tenim. Això vol dir que encara no l’han trobat, el còdex. Que encara és en algun lloc -afegeix-. I penso trobar-lo, jo.

-Tot això per treure en Saul de la presó?

-És clar. Si no ho faig, seria com si traís el pare.

En el fragment parlen la Camila i l’Ollie, parlen sobre el còdex i que l’han de trobar per poder treure a en Saul perquè a aquella gent és el que li interessa.

Narrador: Narrador protagonista

Estructura: 367 pàgines i 44 capítols.

Recomanació: El recomano a la gent que li agradi l’aventura i la ciència ficció.


Comentari de l’Agnès S.

JO, EL DESCONEGUT, Antoni Dalmases

Estic llegint Jo, el desconegut d’Antoni Dalmases; aquest llibre tracta d’un noi que es diu Arnau i està enamorat de l’Olga. Ell fa tot el possible per aconseguir-la i es troba enmig d’una associació d’ajuda a la gent gran que és el que l’Olga fa durant el seu temps lliure.

L’Arnau cuida del Ramon que és una persona gran que pateix Alzheimer; al principi no s’avenen gens perquè l’home és molt desconfiat però després comença a escriure els records que li vénen de tant en tant i l’Arnau amb l’ajuda de l’Olga descobreix una associació (Associació Memòria i Dignitat) que els ajudarà a trobar el Frederic, germà del Ramon, que va desaparèixer quan: “Al maig del 1949 ell va voler formar part d’una missió que havia de fer el Ramon i altres llibertaris que volien acabar amb el franquisme; havien d’atemptar contra un tren ple de militars, però en aquell tren també hi havia civils, es van haver d’amagar per culpa d’uns que s’havien unit a l’últim moment i van dinamitar la central elèctrica llavors van tenir que anar ràpidament a Aïnsa perquè l’explosió els havia delatat. Es van esperar allà amagats al transport que els havia de portar fins a l’estació de tren La Zaida, però no van arribar mai i al cap de dos dies la guàrdia civil els va agafar. Els van matar a tots menys al Ramon i quatre companys més i al Frederic i a l’Arnal, que van creuar el riu, mai més els van tornar a veure.”

Però desgraciadament descobreixen que el Frederic va morir i després d’aquesta notícia, el Ramon decideix suïcidar-se (inhalant gas) perquè no vol que el tanquin en una residència ni vol molestar més a l’Arnau.

El narrador és l’Arnau, explica la història en primera persona: “Vaig trigar a localitzar-lo, però amb la promesa que vindria cap al tard, al vespre quan plegués, vam passar una tarda força plàcida amb el Ramon.”

Utilitza un llenguatge estàndard però a vegades fa servir paraules cultes o que estem poc acostumats a utilitzar i també és vulgar quan algun dels personatges s’enfada o s’insulten : “Vés a la merda, torracollons panxut!”

Aquest llibre va guanyar: EL PREMI GRAN ANGULAR 2005 i se’n va fer la pel·lícula al 2007 amb actors com Bernat Quintana (Arnau), Fernando Guillen (Ramon) etc.

FRAGMENT:

No, no sabíem res. Era escandalós, però ho ignoràvem tot, de la nostra història més immediata. I el que era més bèstia era que alguns dels protagonistes, els qui ho havien viscut i podien explicar-ho de primera mà, que teníem be a prop, no en parlaven i anaven desapareixent en silenci. Durant una estona, desviant-nos de la nova missió que l’Olga capitanejava, vam mirar de posar en ordre les poques coses que sabíem de tot allò. Agafàvem un tros d’aquí i un tros d’allà, una mica del que havíem vist per televisio, barrejat amb el que sabíem pels escrits del Ramon i amb tot el que corria com un rumor imprecís. Històries mig sentides i mal escoltades a casa, de falangistes i rojos, de repressió, persecucions i desaparicions antigues, que ens sonaven a llegendes medievals, però que eren d’ahir, d’ara mateix. I que ningú no ens havia explicat clarament.”

El fragment és el moment que l’Olga i l’Arnau descobreixen l’associació Memòria i Dignitat que els pot ajudar a trobar el germà d’en Ramon, el Frederic, i mirant la web s’adonen de que mai han parat atenció al seu passat i que ens pensem que sabem moltes coses i en realitat no sabem res.

L’he escollit perquè crec que és un dels trossos del llibre que més bé explica el que fan durant tota la novel·la, a més, ens adonem que no prestem mai interès ni atenció per la nostra història i que és la història que gent molt propera a nosaltres ha viscut i ens pot explicar. No ens adonem que aquesta història, que no ens interessa, és la nostra, el nostre passat.