JO, EL DESCONEGUT, Antoni Dalmases
Estic llegint Jo, el desconegut d’Antoni Dalmases; aquest llibre tracta d’un noi que es diu Arnau i està enamorat de l’Olga. Ell fa tot el possible per aconseguir-la i es troba enmig d’una associació d’ajuda a la gent gran que és el que l’Olga fa durant el seu temps lliure.
L’Arnau cuida del Ramon que és una persona gran que pateix Alzheimer; al principi no s’avenen gens perquè l’home és molt desconfiat però després comença a escriure els records que li vénen de tant en tant i l’Arnau amb l’ajuda de l’Olga descobreix una associació (Associació Memòria i Dignitat) que els ajudarà a trobar el Frederic, germà del Ramon, que va desaparèixer quan: “Al maig del 1949 ell va voler formar part d’una missió que havia de fer el Ramon i altres llibertaris que volien acabar amb el franquisme; havien d’atemptar contra un tren ple de militars, però en aquell tren també hi havia civils, es van haver d’amagar per culpa d’uns que s’havien unit a l’últim moment i van dinamitar la central elèctrica llavors van tenir que anar ràpidament a Aïnsa perquè l’explosió els havia delatat. Es van esperar allà amagats al transport que els havia de portar fins a l’estació de tren La Zaida, però no van arribar mai i al cap de dos dies la guàrdia civil els va agafar. Els van matar a tots menys al Ramon i quatre companys més i al Frederic i a l’Arnal, que van creuar el riu, mai més els van tornar a veure.”
Però desgraciadament descobreixen que el Frederic va morir i després d’aquesta notícia, el Ramon decideix suïcidar-se (inhalant gas) perquè no vol que el tanquin en una residència ni vol molestar més a l’Arnau.
El narrador és l’Arnau, explica la història en primera persona: “Vaig trigar a localitzar-lo, però amb la promesa que vindria cap al tard, al vespre quan plegués, vam passar una tarda força plàcida amb el Ramon.”
Utilitza un llenguatge estàndard però a vegades fa servir paraules cultes o que estem poc acostumats a utilitzar i també és vulgar quan algun dels personatges s’enfada o s’insulten : “Vés a la merda, torracollons panxut!”
Aquest llibre va guanyar: EL PREMI GRAN ANGULAR 2005 i se’n va fer la pel·lícula al 2007 amb actors com Bernat Quintana (Arnau), Fernando Guillen (Ramon) etc.
FRAGMENT:
“No, no sabíem res. Era escandalós, però ho ignoràvem tot, de la nostra història més immediata. I el que era més bèstia era que alguns dels protagonistes, els qui ho havien viscut i podien explicar-ho de primera mà, que teníem be a prop, no en parlaven i anaven desapareixent en silenci. Durant una estona, desviant-nos de la nova missió que l’Olga capitanejava, vam mirar de posar en ordre les poques coses que sabíem de tot allò. Agafàvem un tros d’aquí i un tros d’allà, una mica del que havíem vist per televisio, barrejat amb el que sabíem pels escrits del Ramon i amb tot el que corria com un rumor imprecís. Històries mig sentides i mal escoltades a casa, de falangistes i rojos, de repressió, persecucions i desaparicions antigues, que ens sonaven a llegendes medievals, però que eren d’ahir, d’ara mateix. I que ningú no ens havia explicat clarament.”
El fragment és el moment que l’Olga i l’Arnau descobreixen l’associació Memòria i Dignitat que els pot ajudar a trobar el germà d’en Ramon, el Frederic, i mirant la web s’adonen de que mai han parat atenció al seu passat i que ens pensem que sabem moltes coses i en realitat no sabem res.
L’he escollit perquè crec que és un dels trossos del llibre que més bé explica el que fan durant tota la novel·la, a més, ens adonem que no prestem mai interès ni atenció per la nostra història i que és la història que gent molt propera a nosaltres ha viscut i ens pot explicar. No ens adonem que aquesta història, que no ens interessa, és la nostra, el nostre passat.