PATINANT…

De Marc Bellmunt..

De Marc Bellmunt..

Jo treballava a Finlàndia.. Era estiu, però feia fred. Cosa estranya aquí, però, no allà , a Finlàndia…… Un dia del mes d’agost vaig agafar els meus patins i vaig anar a patinar sobre el gel d’un llac..

Jo que soc molt despistat com ja sabeu, jo que anava pensant en les meves coses, com sempre, no vaig veure el cartell. El cartell que deia que no s’havia de patinar sobre el llac. “PROHIBIT PATINAR”, crec que deia l’esmentat cartell..

Jo patinava i patinava i de cop el gel es va trencar. El gel es va trencar i el forat em va engolir. Vaig caure pel forat, vull dir!…. Jo intentava sortir però no podia perquè el corrent m’havia allunyat del forat.. Vaig perdre el coneixement!

Suposo que vaig perdre el coneixement!. Sembla que algú em va veure i em va treure de l’aigua..(……..). Nois, quin mal dia, quasi m’ofego!.

Autor: Marc Bellmunt

Publicat dins de Marc Bellmunt Froilan | Deixa un comentari

PASSEJANT PER LA RAMBLA

Autor: Marc Santos

Autor: Marc Santos

Jo soc una persona treballadora. M’agrada llegir i passejar amb els meus amics. Ahir a la tarda ,4 amics i jo, vam anar a passejar a la rambla i vam veure un gos. El gos que nosaltres vam veure es sembla a aquest..

Publicat dins de Marc Santos Barrachina | Deixa un comentari

VA DESENTERRAR EL LLORO

Un noi que jo conec va anar amb el seu gos a casa del seu amic Joan..

Sembla que la veïna del Joan havia tingut un lloro que s’havia mort recentment i que havia estat enterrar al jardí.

El gos, mentre els nois parlaven va desenterrar l’esmentat lloro. I els nois quan van veure que el gos el portava entre les dents, van pensar que l’havia mort! . Pobre lloro!, va dir un dels nois. Maleït gos!, va dir l’altre…

Autora: Marisa Fernández

Publicat dins de Marisa Fernández Duarte | Deixa un comentari

EM VAIG QUEDAR A DORMIR!

Autor: Jorge

Autor: Jorge

El divendres vaig anar a casa de la meva amiga Maica.. La seva mare em demanar que em quedés a dormir i jo em vaig quedar.

El dissabte la Maica i jo vam sortir una estona a passejar. Vam passejar durant una hora i quan vam regressar vam trobar la mare de la Maica estirada al terra. Vam trucar a l’hospital i l’ambulància va venir i se la va emportar…

El diumenge la senyora Maria, la mare de la meva amiga, es va despertar i no recordava res..

Autor: Jorge

Publicat dins de Jorge | Deixa un comentari

VAIG VEURE UN GOS

Autora: Judit Parera.....

Autora: Judit Parera...

Jo anava un dia pel carrer i vaig veure un gos. Era molt petit i em vaig apropar i el vaig tocar… Quan estava a punt d’agafar-lo vaig sentir un soroll i vaig mirar i vaig veure quasi darrera d’un cotxe un gos gran que em mirava..

Aquest gos gran es va dirigir cap a mi i jo vaig espantar-me i vaig fugir. Vaig anar-me a casa!..

Autora: Judit Parera..

Publicat dins de Judit Parera Colomé | Deixa un comentari

JUGAVA BÉ! i JUGA BÉ!

De Sara Morales..

De Sara Morales..

Jo coneixia una noia gran que jugava a voleibol.. Jugava bé!. Sabia llançar la pilota i també sabia agafar-la. Es movia amb agilitat pel camp..

Un dia aquesta jugadora va deixar de jugar, doncs, no es trobava bé. Es trobava malament..

Les seves amigues la van animar. -Tu jugues molt bé!, a veure quan tornes!-, li deien!… L’esmentada jugadora finalment va tornar. Va tornar a jugar!

Autora: Sara Morales

Publicat dins de Sara Morales Rodríguez | 1 comentari

EL VIATGER BUSCAVA UN LLOC PER DORMIR!

De Anna Naveira..

De Anna Naveira..

Era de nit.. El viatger buscava un lloc per dormir. Va visualitzar el rètol lluminós d’un hotel. Es va apropar. Li va semblar que no era gaire acollidor, però, no veia res més. Que hi farem!, va pensar el viatger.

El viatger es va decidir i va entrar!. La recepcionista era jove i molt bonica, però, tenia un aspecte estrany i una estranya manera de parlar…… Li va donar la clau de l’habitació 133.

El viatger va agafar la clau i va començar a pujar les escales. Tot era estrany: les escales, les portes, els mobles, la recepcionista, les claus …. Tot era estrany!.. Tot!.. Aquest hotel semblava un hotel antic, abandonat, sense clients. El viatger va passar una mala nit!…

Autora: Anna Naveira

Publicat dins de Anna Naveira Mullor | 1 comentari

LI TENIEN POR!

Autor: Alex

Autor: Alex

Hi havia una vegada un gos molt gran , al qual tots li tenien por. Tots els habitants del poble li tenien por!..

El gos necessitava 5 Kg de carn cada dia. Menjava molt!. Un dia, el propietari del gos, que feia temps que no treballava, va decidir que no podia continuar alimentant a l’animal i va decidir desfer-se d’ell. És a dir va decidir matar-lo.

Un dia va agafar la seva escopeta, va lligar el gos i se’l va emportar a les afores i allà el va matar d’un tret.

Diuen els habitants del poble, que l’anima d’aquest gos, es passeja encara pel poble…

Autor: Alex

Publicat dins de Alex Cacoango | Deixa un comentari

EL GOS S’ESTAVA MENJANT UN CONILL!

De lÁngel Lardies

De l'Ángel Lardies

Jo anava pel carrer…..Anava tranquil·lament i de sobte, vaig veure un gos que s’estava menjant alguna cosa. Vaig apropar-me i vaig veure les restes d’un conill. El gos s’estava menjant un conill, un conillet, pobret!.

El gos tenia un aspecte estrany, em va sentir i em va mirar i crec que va obrir la boca i em va mostrar les dents. Després, quan ja m’havia allunyat d’ell , es va dirigir cap a mi i jo una mica espantat vaig córrer i el gos darrera meu. Penso que em volia mossegar!.

Vaig entrar en un portal, que tenia una porta i la vaig tancar i vaig trucar a la policia.. Els policies que van venir després de veure el gos, van dir, que semblava que tenia la ràbia… Sort que no em va mossegar!..

Autor: Àngel Lardies

Publicat dins de Ángel Lardies Herrera | Deixa un comentari

ERA ESTIU, PERÒ, FEIA FRED!

Jo treballava a Finlàndia.. Era estiu, però feia fred. Cosa estranya aquí, però, no allà , a Finlàndia…… Un dia del mes d’agost vaig agafar els meus patins i vaig anar a patinar sobre el gel d’un llac..

Jo que soc molt despistat com ja sabeu, jo que anava pensant en les meves coses, com sempre, no vaig veure el cartell. El cartell que deia que no s’havia de patinar sobre el llac. “PROHIBIT PATINAR”, crec que deia l’esmentat cartell..

Jo patinava i patinava i de cop el gel es va trencar. El gel es va trencar i el forat em va engolir. Vaig caure pel forat, vull dir!…. Jo intentava sortir però no podia perquè el corrent m’havia allunyat del forat.. Vaig perdre el coneixement!

Suposo que vaig perdre el coneixement!. Sembla que algú em va veure i em va treure de l’aigua..(……..). Nois, quin mal dia, quasi m’ofego!.

Autor: Marc Bellmunt

Publicat dins de Marc Bellmunt Froilan | Deixa un comentari