Un dibuix d'Ana Naveira....
El millor taller, va ser el de cuina. No tinc cap dubte. Estic segura.
Vam arribar a les 9, ens vam posar el davantal i el barret , i a les 9 i 20 el professor ens va parlar. . Anàvem vestits igual que un cuiner professional. Ens faltava el barret que porten els cuiners, aquest barret alt i estrany.
Jo i el Jorge vam estar preparant el menjar que seria servit als clients i també jo, vaig estar ficant la sopa als plats. Era una mica difícil perquè tenia que estar perfecte ja que no se’t podia caure ni una gota al voltant del plat. Després jo i el Angel vam estar servint a la barra del restaurant! Servint cafès, tés, i altres coses.
Va ser molt divertit, m’agradaria tornar-ho a repetir!..
Autora: Ana Naveira..
Anna que divertit ser cuiner un dia!.. Cuinera per un dia!…. Segur que era una mica dur perquè no saps utilitzar els estris, perquè t’equivoques, perquè encara que no tinguis la culpa, et culpen a tu,………….
Anna, l’història està molt ben redactada!…
Llavors et va agradar el taller de cuina. Molt bé!.. A mi m’encantaria fer-lo.. Cuinar m’agrada!.
Us faltava el barret que porten els cuiners, aquest barret alt i estrany. Ana, ja dius que costava posar la sopa..
Trobo que us divertiu anant allà!.. Estic desitjant que arribi el mes de setembre..
Parlant de la cuina!
Quina calor, amb els gorros!… El davantal, estava bé…Les butxaques eren molt amples i dins podies ficar moltes coses…. Les safates pesaven.. Mantenir la safata equilibrada no era fàcil.. Semblava fàcil, però, no ho era..
(que calor davan los gorritos, el delantal estaba bien porue los bolsillos eran mui amplios i se podian meter muxas cosa. las vandejas pesavan parece facil pero es mui dificil mantener la bandeja equilibrada.)..