Parlo d’un noi que no tenia amics, ni amigues. A ell no li agradava parlar amb ningú. A ell li agradava estar sol.. Ningú se li apropava!. Ell no s’apropava a ningú.. Estava massa sol i jo pensava que això no era bo!..
Un dia jo, vaig apropar-me i em va dir: “Per què em parles, per què t’apropes a mi?”... No és just que estiguis sempre sol, no és bo que estiguis sempre sol. (Vaig contestar-li)…
Ara si té amics el noi del qual us parlava. Ell continua parlant poc!….
Autor: Jorge Lagores.