Vaig sortir de casa cap a les vuit menys quinze minuts del matí .. Al carrer les llums dels fanals encara estaven enceses ..Vaig anar a buscar una amiga a casa seva i, després ens vam dirigir cap a l’Institut on ja hi havia molts nois i noies a la porta esperant per entrar .
Va sonar el primer timbre de entrada a classe i després d’uns trenta segons va sonar el segon timbre ….. Pujar les escales, entrar dins de l’aula, treure les coses, escriure, escoltar i ja us podeu imaginar les coses que es fan dins d’un aula. Quasi totes avorrides!.. Totes no!.
Passades les tres primeres hores i de fet, les més pesades de tot el dia, ja estàvem tots al pati o al bar esmorzant fins que tornà a sonar el timbre i s’acabà tota la diversió d’aquells trenta minuts …
Després d’això, un parell d’hores mes, però ja no es feien tan pesades perquè ja tots estàvem pensant que aviat el rellotge marcaria les dues menys quart per tornar a casa, dinar i fer la migdiada … Ja que els dimecres a la tarda no hi ha classe . Visca el dimecres!
Estel·la, has escrit molt!.. Tu no tens moltes faltes!..
Per què creieu que sempre va a buscar l’adriana a la seva casa?…
Jo vaig a buscar l’Adriana cada dia a casa seva, perquè amb ella m’ho passo bé , sobretot quan ens posem a jugar a cartes!… .