Entrevista al Dídac Galera

El kendo és  literalment traduït del japonès el camí de l’espasa. Els antics guerrers samurai practicaven l’antic art del kenjutsu, i aquest ha anat evolucionant amb el pas del temps en l’actual Kendo (més esportiu).
El 1899 el kendo arriba a Europa a través de França, on es va presentar aprofitant una visita de Jigoro Kano , fundador del judo. Hiruma Sensei va ser l’introductor del Kendo a Espanya. El Kendo és l’equivalent japonès de l’esgrima occidental.

Aquesta entrevista la fem a Dídac Galera, un alumne de 4t d’ESO del nostre centre que practica aquest esport.

Quants anys fa que practiques aquest esport?

Porto un any i mig practicant kendo (vaig començar el març de 2010).

Què és el que més t’agrada d’aquest esport?

El que més m’agrada és que és un esport en el qual has de treure tot el teu “instint” i has de deixar de pensar completament, deixant-te emportar per les sensacions. Has de deixar tots els teus problemes fora del dojo i transformar-te en una persona nova en cada entrenament.

Als que diuen que és un esport perillós, què els diríeu?

Només és perillós si es practiquen tècniques i moviments fora del teu nivell. No pots practicar tècniques d’un grau molt superior al teu (com l’atac “Tsuki”*), ja que pots fer mal al teu company. Amb les proteccions que es porten és, en la meva opinió, una disciplina segura.

Quina roba es necessita per practicar aquest esport?

Bé, pots practicar-la tranquil·lament amb un xandall. Però l’uniforme necessari per competir i per practicar en públic són el kendogui i la hakama. El kendogui és una peça de roba que cobreix el tronc i que és molt semblant a un kimono. La hakama és la peça que cobreix les cames i es podria dir que es una “faldilla-pantaló”. La principal idea d’aquesta és que no es notin els moviments de les cames i els peus per a avançar sense que es noti, d’una forma més subtil.

En quina infraestructura es practica el kendo?

El kendo es practica majoritàriament en un sòl  de parquet. Els dojos normalment no són molt grans, però això no depèn del nombre de persones que practiquin kendo en aquell dojo.

Hi ha nivells? Quins són?

I tant! Perquè tothom ho entengui, t’ho explicaré com si fos un mirall:

Primer es comença per 6è Kyu, que per a situar-vos seria “cinturó blanc” en altres disciplines. L’ordre va baixant a mesura que puges de nivell (6è, 5è, 4t… 1r).

Un cop a 1r Kyu (“cinturó negre”) comença a pujar, tal i com si fos un mirall però, aquest cop, en comptes de Kyu se’n diuen Dan (1r, 2n, 3r… 9è).

Com va el tema de les competicions? Els nois i les noies competeixen junts o separats? Es competeix per edat o segons el nivell que tinguis? Has participat en alguna competició? Quina?

Les competicions normalment són anuals, i n’hi ha moltes arreu. Nois i noies competeixen com a iguals en competicions per diferents categories (categoria Kyu, categoria Dan normalment). Es poden fer dos tipus de torneigs: individuals i en equip. Jo només he participat en el 1r Torneig UPC (BCN), que era un torneig per categoria Kyu individual. El guanyador d’aquell any passava a competir en la categoria Dan (fins on pogués arribar). Va ser molt divertit participar-hi l’any passat, i aquest també hi participaré (26 novembre).

La moda

Ens diem Nerea i Jesica, som dues noies  de 4t i us donarem la nostra opinió sobre la moda.

Les noies avui dia solen anar totes vestides iguals, ja que quasi totes compren en les mateixes tendes, com per exemple: Pull and Bear, Bershka, Blanco, Mari paz, etc.

La forma de vestir de cada persona depèn del seu caràcter, encara que hi ha vegades que no té res a veure, ja que hi ha cops que encara que no ens agradi la roba com la porten altres ens la posem, és a dir, nosaltres diem que està de “moda” .

Ara ens ha agafat per vestir com vestien fa uns quants anys, és a dir, amb les faldilles per sobre del melic, camises per dintre els pantalons, etc.

Recordeu que parlo en general, tampoc vull que penseu que semblem clons, perquè hi ha de tot, des del que vesteix “heavy” a la que vesteix “pijita”.

Ara us ensenyaré els diferents tipus de moda o de grups, com ho volgueu dir:

  • Heavies: vesteixen normalment de negre o cuir  i solen portar els cabells llargs.
  • Emos: van tot de negre, des del cabell fins als ulls pintats de negre.
  • Pijas: tot de marca, colors vius..
  • Xonys: porten or i poden vestir de moltes maneres

En definitiva,  hi  ha molts estils, però en general quasi tots vestim iguals, des dels 12 als 18 anys.

Nosaltres per exemple no tenim un estil definit, ja que vestim a la nostra manera, no ens agrada anar com les altres.

Nerea Garcia
Jesica Pérez
4t D

Les fures

Fa uns 2500 anys que les fures van ser domesticades. Durant centenars d’anys el seu ús principal era la caça de conills. Actualment se solen tenir com a animals de companyia, tot i que en alguns llocs se segueixen fent servir per a caçar.

Una fura és una bona opció per si es vol tenir un animal menys independent que un gat, però que no tingui tantes necessitats com un gos. Un exemplar adult sol fer uns 45 centímetres i pesa de 1,5 a 2 quilos. No obstant, les femelles solen ser més petites que els mascles i pesen menys.

Són juganers i entremaliats, a la vegada que dòcils i sociables. Són bastant inquiets, els agrada ficar-se per tot arreu. Per això, cal anar molt amb compte.

Per a tenir una fura a casa, cal complir certs requisits. És important disposar d’una gàbia espaiosa, tot i que es recomana deixar-la que vagi lliure per una habitació una hora al dia com a mínim. Per aquest motiu, s’ha de vigilar molt amb objectes que puguin fer-li mal: cables elèctrics, endolls, cadires plegables, etc.

Les fures són un animal carnívor, s’alimenten de carn d’au. No obstant això, avui dia disposem de menjar especialitzat per a fures. Un error que comet molta gent és alimentar-les amb menjar per a gat. Això és perjudicial, necessiten alimentar-se com cal.

Un inconvenient d’aquesta mascota és la seva olor corporal, que a vegades pot arribar a molestar. La solució al problema és l’esterilització, tot i que d’aquesta manera no es suprimeix totalment. Tampoc és correcte banyar  molt sovint la fura per evitar l’olor, perquè fent això l’únic que s’aconsegueix és l’efecte contrari; el seu cos segregaria més “pudor”. És recomanable banyar-les una vegada al mes.

Al moment de comprar una fura la millor opció és anar a un criador especialitzat. Aquí també ens poden ajudar a resoldre qualsevol dubte que tinguem i ens poden assessorar per decidir quina fura triar.

 

Lluís Jiménez
4t C

Poema

Descubrí que para llegar al cielo no hace falta morir,
Que para vivir un sueño no hace falta dormir,
Que para volar no me hace falta alas,
Que para ver no me hace falta luz,
Que para ser feliz sólo me haces falta tú.

Lidia Gómez
4t A

Els joves i la tecnologia

Avui dia els joves fem servir molt la tecnologia, ja sigui per treballar, per jugar o per passar l’estona amb les xarxes socials, com el Facebook. L’aparell més utilitzat és l’ordinador, el fem servir per treballar, però majoritàriament, es fa servir d’una forma més lúdica, ja sigui per jugar, xatejar o per passar l’estona d’alguna forma.

També hi ha persones que el tenen encès i el fan servir quan fan el deures, i no precisament per treballar, i no està bé, perquè et distreu i no et concentres en la feina i ho fas malament. Però és pitjor si el tenen encès quan estudien, ja que la concentració és vital per poder estudiar bé.

El mòbil també és bastant utilitzat, i més ara que té Internet, jocs, xat. Això d’alguna manera fa que sigui com si estiguessis a l’ordinador. Ara el Facebook, ara jugo, etc.

La Playstation no és tant dolenta si s’utilitza quan s’ha d’utilitzar. Si tens temps lliure, pots jugar una estona, però sempre controlant, jugar en un entorn ben il·luminat i anar descansant. Però el primer és fer la feina i després divertir-se, ja sigui amb la tecnologia o sense aquesta.

I el que no ve malament és fer algun esport, per passar-ho bé i estar en forma.

 

Héctor Mier Galera
4t D

 

Reducció dels alumnes de 1r ESO

Aquest curs ens hem trobat que els alumnes de 1r d’ESO són molt pocs en comparació amb altres anys. Només hi ha 88 alumnes, repartits en tres tutories. Tot això es deu a la construcció del nou institut de Castellbisbal.

Hem pogut notar la reducció dels alumnes de 1r, sobre tot al pati, ara es pot passejar amb més tranquil·litat i tenim més espai, també hi ha menys cua al bar. A l’hora de entrar i de sortir no s’ha notat molt, perquè sempre s’ha entrat en multitud.

Gràcies a això hi ha més aules disponibles, això permet als professors fer canvis de classe segons la seva necessitat, això fa que potser en un futur no s’arribi a necessitar l’ampliació que es va fer fa uns anys.

Per a mi és millor que a l’institut hi hagi menys alumnes, perquè és millor que no pas tanta gent, així disposem de més tranquil·litat, però potser això és un problema per als professors, perquè si hi ha menys alumnes, no caldran tants professors i es reduirà la plantilla.

 

Héctor Mier Galera
4t D

Futur a l’estranger?

En aquests moments, com tots sabem, la situació econòmica a Espanya no és precisament bona. Hi ha molt atur i és realment difícil trobar una feina. Més complicat encara és trobar-ne una de ben pagada. Sovint, tot i que una persona tingui estudis i sàpiga diversos idiomes, no aconsegueix feina a Espanya.

Aleshores una solució pot ser emigrar a un altre país. És una bona opció, ja que hi ha més probabilitats d’aconseguir feina i, a més a més, sol tenir un sou elevat. Això seria la part bona de marxar a treballar a l’estranger.
Malgrat tot, també pot tenir la seva part negativa. Amb això em refereixo a, per exemple, el fet d’estar lluny de la família. Altres aspectes com: un clima diferent, l’idioma, costums estranys per a nosaltres, etc… també poden resultar negatius per a qui vagi a treballar a un altre país.

És probable que quan jo hagi acabat els estudis la situació hagi millorat i pugui trobar feina. No obstant, si tot seguís de la mateixa manera, intentaria trobar una solució; i això podria ser marxar a l’estranger. La meva primera opció seria quedar-me a Espanya, però si ho veiés difícil, me n’aniria.

L’idioma, per a mi, no suposaria gaire problema. D’altra banda, hi hauria certs aspectes com els que he dit anteriorment que em resultarien negatius. Tot seria acostumar-se, i quan fossin vacances tornar a Espanya.

La conclusió de tot això és que cadascú s’ha d’espavilar com pugui. I si en aquests moments la situació no és bona i marxar pot ser la solució, jo estaria disposat a fer-ho.

Lluís Jiménez
4t C

Modificacions de l’horari

Aquest any ens hem trobat amb alguns canvis en l’horari escolar. Però aquests canvis ens afavoreixen o ens perjudiquen? En la nostra opinió el que més destaca són els dos patis.
El que ha fet l’equip directiu del Centre ha sigut dividir el pati de l’any passat que durava 30 minuts en dos patis: un de 25 minuts i l’altre de 10; en realitat sortim guanyant nosaltres perquè tenim 5 minuts més de pati. Això ho han fet perquè no ens cansem tant fent 3 hores seguides de classe.
La conseqüència d’aquests 5 minuts més de pati ha sigut que han de treure 2 minuts de cada classe que es fa el matí; això fa que l’horari sigui complicat i pot afectar a l’hora de fer un examen, ja que tens menys temps.
També ens preocupa la retallada del temps a l’hora de dinar, ens sembla injusta, ja que gairebé no tenim temps per dinar, sobretot en el cas de la gent que viu als afores del poble (Can Costa, Can Campanyà…), que estan obligats a quedar-se a dinar al menjador de l’institut o agafar el autobús i perdre molt de temps.
Estem a favor de sortir a les 12:30 h el dimecres, ja que és molt millor que l’any passat, quan per la tarda entràvem a les 15:00 h i sortíem a les 16:00 h.

Hem fet una enquesta a 10 persones de l’institut per saber si prefereixen l’horari actual, l’horari de l’any passat o si els és indiferent. Aquí teniu el resultat:

 

Judith Sánchez i Andrea Caparrós

Cinc pel·lícules molt aclamades

Al llarg de la història han nascut les considerades set formes d’expressió d’art: la pintura, l’escultura, l’arquitectura, la literatura, la música, el teatre i el cinema. Aquesta última, la darrera en ser ideada, s’ha convertit en una de les formes més seguides i considerades després de la música, i una gran font de diners per a moltes companyies i actors. L’objectiu bàsic d’una pel·lícula és la de transmetre un missatge al públic en forma de so i imatges. A vegades et parla d’amor, altres denuncia la societat. També volen espantar-te, o fer-te plorar. A vegades simplement et vol fer passar una bona estona amb quatre bestieses.

Hi ha hagut pel·lícules considerades obres d’art per haver emocionat o agradat generacions senceres de persones. Altres, en canvi, han sigut mediocritats que desapareixen de la taquilla als quatre dies. L’objectiu d’aquesta llista és, no mostrar les millors pel·lícules, sinó mostrar les que més han agradat i que encara es poden veure avui dia.

El cinquè  lloc és per  Titànic. Un clàssic de 1997, que és molt clàssica del cinema romàntic i és una de les majors recaptacions en taquilla. La direcció és de James Cameron (Avatar), i els actors principals són en Jack, Leonardo DiCaprio, (El Aviador) i Rose, Kate Winslet (The Holiday). Titànic és recordada per la seva conegudíssima banda sonora, la seva critica social i per l’escena la nit abans de l’enfonsament , quan en Jack i la Rose es besen, convertint aquell petó en un dels deu millors petons del cinema. Guanyà onze Oscars.

En quart lloc trobem  Gladiator, del 2000. Una gran pel·lícula, molt recordada, que segueix agradant molt a les noves generacions. Una bona trama, acció i un guió implacable, amb una gran banda sonora, la fan una pel·lícula bàsica de veure. Dirigida per Ridley Scott i protagonitzada per Maximo, Russell Crowe. La pel·lícula ha guanyat cinc Oscars, incloent-hi  el de ‘millor pel·lícula’ i ‘millor actor’.

En tercer lloc es col·loca Alien. No Alien 3, o Alien vs Predator, sinó l’original: Alien, El Octavo Pasajero. Classificada com la setena millor pel·lícula de la història de la ciència ficció. La famosa figura de l’alien negre i amb dos boques és molt coneguda i sens cap dubte segueix fent bastanta por a les noves generacions també. Dirigida per Ridley Scott i protagonitzada per Sigourney Weaver com la tinent de la nau i a Bolaji Badejo com l’home que va donar forma a l’Alien. Bolaji no és cap actor, sinó un home corrent que Scott va trobar per casualitat, i per la seva constitució física (alt i prim) va proposar-li caracteritzar la bèstia. La van encerat. Tot i així la pel·lícula només ha tingut un Oscar a millors efectes especials.

El Senyor dels Anells: La Tornada del Rei (2000) ocupa el segon lloc. Considerada com la més gran de les pel·lícules de gènere fantàstic, i una de les més grans recaptacions del tots els temps. Protagonitzada per Viggo Mortesen, Aragorn (Alatriste…) Elijah Wood , Frodo i Ian McKellen, Gandalf. La seva banda sonora, les seves batalles èpiques i un molt bon guió fa que tingui un lloc indiscutible en la història del cinema. Ha guanyat 11 Oscars, però a diferència de Titànic, havia estat nominat a tots.

I en primer lloc, i indiscutible, s’hi col·loca El Silenci dels Anyells, una pel·lícula indispensable dintre del gènere de terror. Hannibal Lecter, el famós psicòleg caníbal, és conegut mundialment i s’ha de dir que Anthony Hopkins l’ha caracteritzat com un dels personatges més tenebrosos del cinema modern, i Jodie Foster, Clarice Satrling, com la protagonista. Sense comptar les dues continuacions, que se’n van ja bastant lluny de la idea original, El Silenci dels Anyells, gràcies al seu impecable i angoixant guió, igual que el rodatge en primera persona de moltes escenes, la fan veritablement aterradora sense la necessitat de treure massa sang. L’escena on Lecter s’escapa del museu on el tenen tancat és realment digna de veure. Ha guanyat els cinc Oscars més importants, sent només una de les tres pel·lícules en aconseguir-ho.

Entrevista a Cristian Vasquez, sobre el treball de recerca


1. En què ha consistit el teu treball?

El meu treball ha consistit en una recerca dels sistemes operatius informàtics de l’actualitat i com van sorgir en el passat.

2. El vas triar tu o te’l van dir?
El tema el vaig escollir jo, ja que volia buscar informació sobre un tema que m’agradés i estigués relacionat amb els meus estudis posteriors. D’aquesta manera he après coses noves que m’han ajudat a comprendre millor el món dels sistemes informàtics.

3. Quins altres temes has vist?
La majoria dels meus companys tenen temes molt diversos relacionats amb els seus àmbits, com per exemple sobre cotxes ecològics, la felicitat dels joves d’avui en dia o altres temes d’àmbits científics i socials.

4. Ha estat difícil?
Vaig tenir sort i vaig trobar molta informació sobre el meu tema a Internet, a més de diverses pel·lícules i llibres. Alguns companys han tingut problemes per a trobar informació, però no ha sigut el meu cas. Ha estat bastant fàcil perquè em vaig organitzar bastant bé el temps.

5. Quin consell tens per a la gent que ho haurà de fer?
Que s’agafi un tema que li agradi perquè haurà de buscar informació i passar llargues hores de recerca sobre aquest tema, per tant, és preferible que li agradi i que vulgui saber-ne més sobre l’assumpte.

6. Estàs orgullós del teu treball?
Crec que tothom està orgullós del seu treball per totes les hores que has estat ocupat fent-lo. Era el treball que jo m’havia plantejat, així doncs, sí que estic orgullós del meu treball.

7. Ha estat satisfactori per a tu?
Ha sigut gratificant veure com compleixes els teus objectius per tot el temps empleat. Quan acabes l’exposició oral la sensació és molt bona i les notes han anat molt bé aquest any, així que és un treball dur, però satisfactori.