Fa uns 2500 anys que les fures van ser domesticades. Durant centenars d’anys el seu ús principal era la caça de conills. Actualment se solen tenir com a animals de companyia, tot i que en alguns llocs se segueixen fent servir per a caçar.

Una fura és una bona opció per si es vol tenir un animal menys independent que un gat, però que no tingui tantes necessitats com un gos. Un exemplar adult sol fer uns 45 centímetres i pesa de 1,5 a 2 quilos. No obstant, les femelles solen ser més petites que els mascles i pesen menys.

Són juganers i entremaliats, a la vegada que dòcils i sociables. Són bastant inquiets, els agrada ficar-se per tot arreu. Per això, cal anar molt amb compte.

Per a tenir una fura a casa, cal complir certs requisits. És important disposar d’una gàbia espaiosa, tot i que es recomana deixar-la que vagi lliure per una habitació una hora al dia com a mínim. Per aquest motiu, s’ha de vigilar molt amb objectes que puguin fer-li mal: cables elèctrics, endolls, cadires plegables, etc.

Les fures són un animal carnívor, s’alimenten de carn d’au. No obstant això, avui dia disposem de menjar especialitzat per a fures. Un error que comet molta gent és alimentar-les amb menjar per a gat. Això és perjudicial, necessiten alimentar-se com cal.

Un inconvenient d’aquesta mascota és la seva olor corporal, que a vegades pot arribar a molestar. La solució al problema és l’esterilització, tot i que d’aquesta manera no es suprimeix totalment. Tampoc és correcte banyar  molt sovint la fura per evitar l’olor, perquè fent això l’únic que s’aconsegueix és l’efecte contrari; el seu cos segregaria més “pudor”. És recomanable banyar-les una vegada al mes.

Al moment de comprar una fura la millor opció és anar a un criador especialitzat. Aquí també ens poden ajudar a resoldre qualsevol dubte que tinguem i ens poden assessorar per decidir quina fura triar.

Lluís Jiménez
4t C

En aquests moments, com tots sabem, la situació econòmica a Espanya no és precisament bona. Hi ha molt atur i és realment difícil trobar una feina. Més complicat encara és trobar-ne una de ben pagada. Sovint, tot i que una persona tingui estudis i sàpiga diversos idiomes, no aconsegueix feina a Espanya.

Aleshores una solució pot ser emigrar a un altre país. És una bona opció, ja que hi ha més probabilitats d’aconseguir feina i, a més a més, sol tenir un sou elevat. Això seria la part bona de marxar a treballar a l’estranger.
Malgrat tot, també pot tenir la seva part negativa. Amb això em refereixo a, per exemple, el fet d’estar lluny de la família. Altres aspectes com: un clima diferent, l’idioma, costums estranys per a nosaltres, etc… també poden resultar negatius per a qui vagi a treballar a un altre país.

És probable que quan jo hagi acabat els estudis la situació hagi millorat i pugui trobar feina. No obstant, si tot seguís de la mateixa manera, intentaria trobar una solució; i això podria ser marxar a l’estranger. La meva primera opció seria quedar-me a Espanya, però si ho veiés difícil, me n’aniria.

L’idioma, per a mi, no suposaria gaire problema. D’altra banda, hi hauria certs aspectes com els que he dit anteriorment que em resultarien negatius. Tot seria acostumar-se, i quan fossin vacances tornar a Espanya.

La conclusió de tot això és que cadascú s’ha d’espavilar com pugui. I si en aquests moments la situació no és bona i marxar pot ser la solució, jo estaria disposat a fer-ho.

Lluís Jiménez
4t C

Al llarg de la història han nascut les considerades set formes d’expressió d’art: la pintura, l’escultura, l’arquitectura, la literatura, la música, el teatre i el cinema. Aquesta última, la darrera en ser ideada, s’ha convertit en una de les formes més seguides i considerades després de la música, i una gran font de diners per a moltes companyies i actors. L’objectiu bàsic d’una pel·lícula és la de transmetre un missatge al públic en forma de so i imatges. A vegades et parla d’amor, altres denuncia la societat. També volen espantar-te, o fer-te plorar. A vegades simplement et vol fer passar una bona estona amb quatre bestieses.

Hi ha hagut pel·lícules considerades obres d’art per haver emocionat o agradat generacions senceres de persones. Altres, en canvi, han sigut mediocritats que desapareixen de la taquilla als quatre dies. L’objectiu d’aquesta llista és, no mostrar les millors pel·lícules, sinó mostrar les que més han agradat i que encara es poden veure avui dia.

El cinquè  lloc és per  Titànic. Un clàssic de 1997, que és molt clàssica del cinema romàntic i és una de les majors recaptacions en taquilla. La direcció és de James Cameron (Avatar), i els actors principals són en Jack, Leonardo DiCaprio, (El Aviador) i Rose, Kate Winslet (The Holiday). Titànic és recordada per la seva conegudíssima banda sonora, la seva critica social i per l’escena la nit abans de l’enfonsament , quan en Jack i la Rose es besen, convertint aquell petó en un dels deu millors petons del cinema. Guanyà onze Oscars.

En quart lloc trobem  Gladiator, del 2000. Una gran pel·lícula, molt recordada, que segueix agradant molt a les noves generacions. Una bona trama, acció i un guió implacable, amb una gran banda sonora, la fan una pel·lícula bàsica de veure. Dirigida per Ridley Scott i protagonitzada per Maximo, Russell Crowe. La pel·lícula ha guanyat cinc Oscars, incloent-hi  el de ‘millor pel·lícula’ i ‘millor actor’.

En tercer lloc es col·loca Alien. No Alien 3, o Alien vs Predator, sinó l’original: Alien, El Octavo Pasajero. Classificada com la setena millor pel·lícula de la història de la ciència ficció. La famosa figura de l’alien negre i amb dos boques és molt coneguda i sens cap dubte segueix fent bastanta por a les noves generacions també. Dirigida per Ridley Scott i protagonitzada per Sigourney Weaver com la tinent de la nau i a Bolaji Badejo com l’home que va donar forma a l’Alien. Bolaji no és cap actor, sinó un home corrent que Scott va trobar per casualitat, i per la seva constitució física (alt i prim) va proposar-li caracteritzar la bèstia. La van encerat. Tot i així la pel·lícula només ha tingut un Oscar a millors efectes especials.

El Senyor dels Anells: La Tornada del Rei (2000) ocupa el segon lloc. Considerada com la més gran de les pel·lícules de gènere fantàstic, i una de les més grans recaptacions del tots els temps. Protagonitzada per Viggo Mortesen, Aragorn (Alatriste…) Elijah Wood , Frodo i Ian McKellen, Gandalf. La seva banda sonora, les seves batalles èpiques i un molt bon guió fa que tingui un lloc indiscutible en la història del cinema. Ha guanyat 11 Oscars, però a diferència de Titànic, havia estat nominat a tots.

I en primer lloc, i indiscutible, s’hi col·loca El Silenci dels Anyells, una pel·lícula indispensable dintre del gènere de terror. Hannibal Lecter, el famós psicòleg caníbal, és conegut mundialment i s’ha de dir que Anthony Hopkins l’ha caracteritzat com un dels personatges més tenebrosos del cinema modern, i Jodie Foster, Clarice Satrling, com la protagonista. Sense comptar les dues continuacions, que se’n van ja bastant lluny de la idea original, El Silenci dels Anyells, gràcies al seu impecable i angoixant guió, igual que el rodatge en primera persona de moltes escenes, la fan veritablement aterradora sense la necessitat de treure massa sang. L’escena on Lecter s’escapa del museu on el tenen tancat és realment digna de veure. Ha guanyat els cinc Oscars més importants, sent només una de les tres pel·lícules en aconseguir-ho.